Una decepció majúscula
(Article autocensurat per l’autor)
(Article autocensurat per l’autor)
És evident que una vaga general mai no resol cap conflicte; no és, de fet, la seua missió ni el seu objectiu: les vagues van nàixer per denunciar les injustícies laborals i fer-les “visibles”. Els conflictes –és obvi– es resolen negociant. No cal dir que tant legítim és fer vaga com no fer-ne, amb independència
Bar “La Plaza” Santa Clara (Cuba), 14 d’agost de 2011 M’incomoda d’una manera bastant punyent l’excés d’idolatria, sobretot la de natura icònica. L’adulació institucional i pública d’un govern o col·lectiu envers el seu líder sempre m’ha provocat una mica d’allò que se’n diu “vergonya aliena”. Els totalitarismes o règims monàrquics han fet sempre un ús incontrolat
La nit m’empaita i decideix tornar cap a l’hostal. El camí des del passeig marítim no té cap misteri: un cop acaba el port nàutic només cal tombar a mà esquerra i recórrer l’ample carrer que hi trobem. No hi ha possibilitat de perdre’s. És un carrer de nova planta, atapeït d’anuncis i llums: una
“Microentrevistes de Nadal” és una experiència que pretenia esbrinar allò que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d’Albaida (València) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convertírem la sala de mestres de l’escola en un plató improvisat i, seguint l’estructura de Juego de Niños -un programa de televisió
Amb independència de les conseqüències que s’hi deriven, la de dissabte fou una jornada històrica al País Valencià: no és tots els dies que 150.000 persones surten al carrer per mostrar el seu rebuig frontal envers el despropòsit polític, econòmic i educatiu en el qual, el PP, ens està summergint a tots. Una manifestació no
Segons el calendari maia “del compte llarg”, la data 13 baktun, zero katun, zero uinal, zero kin -que equival al dia 21 de desembre de 2012- esdevindrà la fi del Món tal i com nosaltres el coneixem. Sembla que es tracta d’un càlcul antiquíssim, de fa més de 5000 anys, que assenyala un canvi d’era
No m’agrada escriure sobre coses evidents. Sempre m’ha semblat ridícul i banal divagar sobre temes o qüestions que, es miren per on es miren, no permeten cap filigrana argumental: la discussió és sempre inòqua; un soliloqui absolutament eixut d’interès. Aquesta mena d’escrits només serveixen per desfogar-se. I això és, bàsicament, allò que pretenen aquestes paraules
Els resultats de les eleccions legislatives del 20-N han generat, com era d’esperar, un intens debat al voltant de la llei electoral i la necessitat imperiosa de reformar-la. Tanmateix, tothom vol portar l’aigua al seu molí i, mentres uns reclamen una relació de vots i escons més proporcional, altres demanen un millor repartiment territorial dels
El sistema electoral de les democràcies occidentals és, probablement, un dels invents més hipòcrites que s’haja inventat mai. Tot allò que envolta unes eleccions fa un ferum a farsa absolutament insuportable. Veure un polític fent campanya és un espectacle grotesc: el somriure postís, la simpatia entrenada, les paraules de manual… I allò més greu és
Sóc conscient de la vulgaritat i la poca elegància que emana el títol d’aquest escrit. No penseu però, que es tracte d’un reclam lector o d’una estratègia barroera per cridar l’atenció dels hipotètics visitants del meu bloc: us puc ben prometre que no he trobat un títol més adient i exacte per resumir allò que
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià acaba d’absoldre Jorge Bellver –regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de València– d’un delicte de prevaricació. La fiscalia acusava Bellver d’autoritzar unes obres a l’entorn dels Jardins de Montfort –Bé d’Interés Cultural– tot omitint a consciència el prescriptiu informe de Patrimoni. És un fet provat que les obres es
No m’agrada escriure des de la fel; l’enuig i la rancúnia mai no són bones conselleres. He de reconèixer però, que aquestes paraules brollen de mi enrabiades i sense massa control per l’estat d’indignació que m’ha provocat observar la increïble transformació d’aquell qui ha estat el president del govern espanyol els darrers vuit anys. Vist
Hotel “Plaza Mayor”, Trinidad11 d’agost de 2011 Sóc a la terrassa d’un dels hotels més luxosos de Trinidad. Una bandeta de sis músics encapçalada per un trompeta excepcional anima el migdia calorós amb “havaneres” i cançons “famoses” adaptades a ritmes cubans com Strangers on the Night de Frank Sinatra, que acaben d’interpretar d’una manera brillant.