Sophieneck Bar (Berlin), 10 d’agost’07
Damunt la taula, les inevitables cerveses. Jesús, Ade i Jordi repeteixen aquest ritual contínuament al llarg dels nostres passeig per les enormes i ordenades avingudes de Berlin. Jordi i Ade s’han alçat; sembla que fan marxa cap a casa: Jordi es troba malament i Ade, adolorida de l’esquena, es farà fer una sessió de massatge a casa d’un conegut. Jordi, finalment, s’ha tornat a asseure: per molt malalt que estiga, això de deixar-se mitja cervesa al got no fa amb ell.
Escolte unes passes i, per damunt d’aquestes, el sinuós deplaçament d’una bicicleta. De fet, el trànsit de bicis és constant, afortunadament per a aquest carrer i els seus transeünts, molt superior al d’automòbils. Tot just però, n’acaben de passar tres en la mateixa direcció i un en l’oposada. Quatre bicis més. I un Mercedes blanc que les persegueix. S’escolta un nadó que desenvolupa la seua parla assegut al darrere, com no, d’una bicicleta. La conversa que mantenen Jordi i Jesús és altament inconnexa, cansada. És comprensible: acabem de dinar i algunes paraules pot ser fan la migdiada. Tan prompte parlen de bicicletes, com li fan un colp d’ull a la guia turística que un home del servei d’informació de l’aeroport on arribàrem, ens va facilitar amablement. És una conversa entretallada, de creuer, que no vol alterar la tranquil·litat de la vesprada.
“Ten euro”, diu el cambrer amb un anglés discutible, alhora que deixa un moneder enorme damunt la taula. L’obri, agafa les monedes necessàries, el tanca amb el soroll peculiar dels moneders d’abans “clac” i se’n va. Una bici més. Una altra. El degoteig de bicicletes és equivalent al trànsit de vianants, en una proporció pràcticament idèntica; pot ser lleugerament inferior: per cada bici passen 1’5 vianants.
Fa un parell de minuts hem estat el blanc d’un borratxo de llibre que bramava pel carrer i amenaçava amb la mà tothom qui trobava pel seu davant. A nosaltres, fins i tot, ens ha dedicat un parell de frases completes, el significat de les quals, no mai podrem esbrinar. Les interpretacions però, poden ser d’allò més variades. Descartant d’una manera inequívoca que l’home no ens ha fet cap pregunta protocolària del tipus “Quina hora és?” o “De quin país sou?”, heus ací les nostres aproximacions semàntiques. Jesús, condicionat pel volum i l’expressivitat de la veu, assegura que l’home ha dit: “Sou uns fills de puta! Vosaltres ahí sentats fent-vos birres i a mi m’han tirat de casa!”. És una possibilitat…
Jordi opta per un discurs amb connotacions historicopolítiques i una forta càrrega nostàlgica: “Com s’alçara Hitler, vos posava a netejar el carrer amb la llengua, cabrons!”. Atenció: el borratxo en qüestió ha aparegut a l’altre costat del carrer encara, òbviament, bramant i disparant amb el dit tothom qui es creua amb ell. Ha desaparegut ja fa estona sense haver passat de l’amenaça dialèctica i gestual. Després d’aquesta nova i efímera aparició, em dispose a plantejar la meua proposta de traducció, que té un caràcter més personal -m’he sentit una mica al·ludit per la seua mirada- i puntualment increpadora: “I este imbècil que fa escrivint? Què vas, d’espavilat? Seràs idiota!”.
Didac Botella i Mestres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!