D?ençà que els mitjans de comunicació ens feren conscients de la nostra condició global, les empreses i els governs d?arreu del món han trobat, en el fenomen de la globalització, una coartada inesgotable per justificar el fracàs de les seues polítiques econòmiques. Així, les crisis dels sectors industrials, la congelació dels sous o la pèrdua de competitivitat, no són fruit d?una mala gestió, sinó de la cojuntura geopolítica, de la deslocalització. L?excusa perfecta. Malgrat tot, és evident que la inestabilitat i feblesa de l?economia valenciana té un origen molt més local del que ens volen fer creure.
Fa un parell d?anys un grup exaltat de treballadors del calçat va cremar dos naus industrials a Elx plenes de sabates xineses. Aquells lamentables i inútils incidents foren la resposta visceral a la crisi que patia i pateix el sector industrial que, al llarg del s.XX, va fer d?Elx una ciutat pròspera i coneguda arreu del món. Però com bé afirmaven els empresaris del calçat, l?arribada de sabates xineses no havia generat la crisi; en tot cas, l?havia agreujada. La crisi venia de lluny. De fet, tothom reconeix que el sector començà a mostrar símptomes d?estancament i desacceleració a mitjans dels anys noranta, molt abans de l?aparició massiva de productes orientals. Allò més significatiu de tot plegat però, es que la història de la crisi del calçat a Elx és, ben bé, un calc de la crisi del tèxtil a Ontinyent que els darrers anys, ha provocat el tancament de nombroses fàbriques i l?acomiadament de milers de treballadors. I aquesta, com la resta de crisis industrials que assolen la nostra economia, ha estat produïda, en gran mesura, pel model econòmic que promou el PP des de la seua arribada a la Generalitat, que pretén convertir el País Valencià en un immens parc temàtic del turisme més barroer.
Les terres valencianes han estat, des de finals del segle XIX, un territori eminentment industrial, encara que Zaplana i Camps hagen intentat aniquilar-ne aquesta natura. Exemples d?aquesta evidència industrial no en falten: la indústria tèxtil a les comarques centrals; a Ibi, les joguines; l?automòbil a Almussafes; la indústria del calçat a les comarques del sud; el moble d?Alfafar i Benetússer; la ceràmica a Manises; la indústria taulellera a Castelló; a Sagunt, la indústria naval; l?explotació agropecuària de les comarques interiors… I, malgrat tot, malgrat aquesta sòlida vertebració industrial, s?ha optat decididament pel sector serveis, construir parcs temàtics i rebentar el litoral a cop d?urbanització i camps de golf, tot hipotecant la nostra economia i fent-la dependre, no de la força del treball, sinó de les ganes que tinguen els turistes de visitar-nos a l?estiu. Un model absolutament suïcida que comporta, inevitablement, la precarietat i temporalitat de l?ocupació.
Mentrestant, mentre esperem els turistes, el parc industrial valencià agonitza, tot i haver estat l?indiscutible protagonista de la nostra més que notable prosperitat econòmica, de l?estabilitat laboral i d?haver fet créixer una economia autosuficient, abastant un ample mercat intern i una potent exportació. Si el govern del PP, enlloc d?invertir els nostres diners en Copes Amèrica, circuits de F1 i espectacles diversos, els haguera destinat a investigació, tecnologia i desenvolupament industrial per innovar en disseny i millorar els processos de producció i distribució de mercaderies, possiblement les crisis de la indústria es podrien superar sense grans dramatismes i ningú no hauria de recórrer al populisme feixista de culpar els immigrants de les nostres pròpies desgràcies. Ni a la deslocalització. I si culpàrem Terra Mítica i tot allò que representa?
Didac Botella i Mestres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó, però es l´única manera de carregar-se el fet diferencial valencià-català etc.. Treien-nos la força dels diners , ja que aquest donant independència, i com saps l´independència es perillosa.Per tant la política del PP es clara,aconseguir que València i Catalunya siguin dependents de Madrid, i l´única manera es la destrucció de la potencia industrial d´ambdós.
Per altra banda m´agradat molt la teva exposició et felicito -felicite- sincerament.