El 25 d?abril de 1707 les tropes de Felip V i Carles d?Àustria s?enfrontaren a Almansa en la que fou una de les batalles més importants d?aquella època, no sols per les seues dimensions bèl·liques -5 nacions implicades i més de 50.000 soldats en combat- sinó per les conseqüències que tingué al si de la Guerra de Successió: la desfeta militar dels Àustria capgirà l?hegemonia europea en favor de la Corona francesa.
Al País Valencià, així com a la resta de territoris que formaven la Corona d?Aragó, les conseqüències polítiques i socials foren devastadores: la imposició dels Decrets de Nova Planta aniquilaren, tot d?una, els nostres furs; és a dir, la nostra independència jurídica, la nostra sobirania. I, de cop i volta, passàrem a formar part indissoluble de Castella, por justo derecho de conquista. Aquella derrota va consumar un genocidi polític: des d?un punt de vista legal, ens vam convertir en un poble invisible, inexistent. I també, un de lingüístic: el català passava a ser una llengua prohibida i perseguida.
Al llarg de tres segles, els hereus de Felip V han tractat de culminar el gran treball de repressió iniciat pel seu antecessor, empresa en la qual, Franco n?ha estat, indiscutiblement, l?alumne més avantatjat. Aznar, Alfonso Guerra, Lizondo, Zaplana… són també noms il·lustres que, d?una manera més civilitzada i subtil -però igualment intencionada-, han treballat incansablement per fer-nos oblidar com a poble. Un colp d?ull a la nostra realitat quotidiana és suficient per comprovar l?abast del mal que ve d?Almansa: una televisió valenciana en castellà, un himne que ofrena noves glòries a Espanya, uns governants que mai no parlen valencià, un territori esquinçat i sense identitat… Però el fet que, després de tant de temps i tanta adversitat, una persona qualsevol escriga al voltant d?aquells fets i ho faça en valencià indica, clarament, que alguna cosa no han sabut fer bé.
Han passat tres-cents anys d?ençà de la derrota i, com si d?un miratge de la història es tractés, aquella batalla està a punt de tornar-se a lliurar. Aquesta vegada però, les baionetes s?han convertit en vots, els canons en propaganda i els exèrcits, en partits polítics. Tanmateix, ara com adés, hi ha molt més que una batalla en joc; ens juguem la integritat social, econòmica i lingüística del nostre país. El dia 27 de maig, s?enfrontaran dues maneres d?entendre la política: el centralisme absolutista dels neobotiflers front el federalisme d?aquells qui pensem que som alguna cosa més que una regió. I també, tres segles després, la batalla va més enllà de les nostres fronteres: el PP necessita València per no enfonsar-se definitivament; el PSOE, per acabar de consolidar-se en el poder. Així doncs, Espanya està en joc i, una vegada més, els valencians serem decisius en el desenllaç d?una lluita en la qual no havíem demanat de participar.
La Història però, ens ha reservat un privilegi que no ens va concedir a Almansa: fa tres-cents anys,castellans i francesos per una banda,i portuguesos, anglesos i holandesos per l?altra, decidiren, en combat, el nostre avenir: valencians, hi havia ben pocs. Aquesta vegada, serem nosaltres mateix qui decidirem el nostre futur. "Una nova desfeta seria irreparable?", li vaig preguntar a Francesc Mira en la presentació que féu a Ontinyent del seu magnífic llibre Almansa 1707: després de la batalla. "Si per situacions crítiques fora, els valencians ja ens hauríem suïcidat mitja dotzena de vegades: no és més important aquesta batalla que la que vam perdre a la Transició", va respondre. Pot ser tinga raó. Però si amb la unió de l?esquerra i la divisió del PP, no som capaços de vèncer; si després de dotze anys de corrupció, de secessionisme lingüístic, d?especulació urbanística, de menyspreu a l?escola pública, de vassallatge a l?església… els valencians decideixen majoritàriament continuar per aquest camí, més valdria tornar a posar del dret al Felip V que penja de Xàtiva i assumir les paraules que Manuel S. Jardí féu servir per concloure el llibre Nosaltres ex-valencians: l?últim, que apague la llum.
Didac Botella i Mestres
PD: Doncs, no! Ara dic que no! No tornarem a posar del dret al Felip V que penja de Xàtiva. Continuarem lluitant. Encara que el País Valencià estiga en toc de queda durant els propers 4 anys per a tots aquells que ens estimem aquesta terra i aquesta llengua avui, més que mai, en perill d’extinció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!