“Son cosas del pasado…”

Dijous passat, el Congrès espanyol va aprovar una proposició no de Llei presentada pel PSOE on es reclama al govern d’exhumar i traslladar les restes de Francisco Franco i Primo de Rivera fora del Valle de los Caídos. No cal dir que qualsevol iniciativa dirigida a denunciar la dictadura franquista i reparar a les incomptables víctimes d’aquesta és benvinguda. Tanmateix, la rampellada antifeixista del PSOE fa una mica de ferum a propaganda per un motiu ben evident: per què no ho feren durant els 8 anys que va governar Zapatero? D’altra banda, la proposta és bastant aigualida perquè allò que realment s’hauria de fer amb el Valle de los Caídos és demolir-lo per dignitat històrica i estètica. En tot cas, més enllà del “paripé” ideològic del PSOE, aquesta iniciativa ha permés al PP de fer gala -novament- del seu argumentari bàsic sobre el franquisme: “Son cosas del pasado…”. Cinisme en estat pur.

Què entenen per “pasado” els hipòcrites del PP? En l’actualitat, encara hi ha més de 140.000 persones desaparegudes per la repressió franquista i una persona desapareguda no és “pasado”; és un present ben angustiós per als seus familiars, per molt que “desapareguera” fa 70 anys. Per cert, aquest patiment no va impedir Rafael Hernando de fer unes declaracions dignes del sicari més cruel. Ara fa dos anys, el portaveu del PP va tenir la desvergonya de dir a 13TV, en referència als familiars dels repressaliats, que “algunos se acuerdan de desenterrar a su padre solo cuando hay subvenciones”. En qualsevol país normal, Hernando haguera estat destituït, reprovat i condemnat per les seues declaracions però ja ho sabem fa temps: “Spain is different“. De fet, es tan diferent, que si algú s’haguès atrevit a dir això mateix referint-se a una víctima d’ETA, ja fa temps que estaria complint condemna per apologia del terrorisme en alguna presó. Per al PP -i per a qualsevol persona civilitzada-, les víctimes d’ETA mereixen tot el respecte i suport del món. Tanmateix, les de Franco, no. Són víctimes de 2a.

Seria interessant que el PP delimitara quan un fet històric es converteix en “pasado” i, per tant, es susceptible de ser oblidat. Ho dic perquè, com bé sap tothom, la violència feixista no s’aturà ni acabada la guerra -la repressió durant la posguerra fou encara pitjor- ni amb la mort del dictador sinó que va continuar fins ben entrada la democràcia. La Matanza de Atocha i els incomptables atemptats que es produiren durant la transició són una bona mostra de la pervivència de la repressió institucional que, segons Mariano Sánchez, s’emportà per davant més de 200 vides. D’això fa menys de 40 anys -jo ja era per aquest món- però sembla que també “son cosas del pasado”. Doncs que vagen revisant el concepte perquè, segons el seu criteri, un gran nombre de víctimes d’ETA també són “pasado” i, per tant, hauríem d’oblidar-les perquè, com va dir Rajoy, “reabrir heridas del pasado no conduce a nada”. De nou, si algú suggerís això seria titllat de terrorista. Però a les víctimes del franquisme, com Puig Antich, sí que les hem d’oblidar “por el bién de la convivencia”.

Això sí: el tema Gibraltar és d’una actualitat perpètua malgrat que fa més de 300 anys que els britànics hi posaren la bandera. En aquest cas, sembla ser que l’Estat espanyol no considera l’any 1713 com una cosa del “pasado” i insisteix en recuperar-ne la sobirania. Ja ho va dir Einstein: el temps és relatiu. Sobretot per al PP.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *