“Todo tiene un precio”

Ahir, Mariano Rajoy va confirmar que l’anomenada “Operación Cataluña” no només existeix sinó que, fins i tot, té una partida pressupostària assignada, concretament de 4200 milions d’euros. Com era d’esperar, han disfressat la pluja de milions amb un dels seus eufemismes habituals: “Plan de inversiones en obra pública para Cataluña 2017-2020”. Tanmateix, aquesta vegada l’eufemisme va saltar pels aires uns segons després del seu anunci, quan el mateix Rajoy, dirigint-se als empresaris que l’escoltaven, va dir: “Quiero pediros ayuda para ganar la batalla de la moderación, la sensatez y la responsabilidad”. Són eixa mena de declaracions que, de tan barroeres i evidents com són, et fan dubtar de tot. És una relliscada? És una estratègia? Fa igual si eres un independentista convençut com si tens la bandera espanyola penjada al balcó de casa: el missatge de Mariano Rajoy és claríssim: “Vamos a ver si con unos cuantos millones arreglamos esto…”. La interpretació és inequívoca. Per això el meu desconcert absolut. És eixe el missatge que volien transmetre als catalans? Jo, si fora espanyolista, estaria ben emprenyat: per un costat, l’Estat reconeix el deute d’inversions que té amb Catalunya; i, per l’altre, evidencia la seua desesperació tractant de resoldre un conflicte polític i territorial de primera magnitud ni més ni menys que amb diners. “Todo tiene un precio“, deuen pensar els estratègues del PP. I més, tractant-se de catalans, clar.

Tan si volien transmetre aquesta idea com si no, el resultat és idèntic: un descrèdit absolut. No han entés res. Si volien convèncer els catalans de les virtuts del projecte “España”, haurien d’haver començat per impedir que el Tribunal Suprem condemne Cassandra Vera -una noia de 21 anys- a un any de presó per haver publicat en twitter un parell d’acudits sobre Carrero Blanco. També podrien haver mostrat en 40 anys que portem de “democràcia” una mica de respecte per Puig Antich i els milers i milers d’assassinats i represaliats pel règim de Franco. O haver demostrat una mica de consideració amb la llengua catalana. Però, no: han preferit convèncer els catalans amb diners. És l’indicador inequívoc de que són uns cràpules i de que estan perdent la partida.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *