TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Ahir al vespre vam celebrar el Consell de Districte de la Junta Municipal de Russafa. Des de fa més d’un any hi assisteix com a vocal de Compromís i coordinador de la Comissió de Cultura de la Junta. La coordinació del grup ha estat, al llarg de l’any, inexplicablement fluïda i lliure d’estridències, sense cap incident o polèmica destacable. Amb un pressupost ben humil, hem aconseguit de dur endavant un munt d’activitats ben diverses al llarg i ample del Districte de Russafa -Castellar-l’Oliveral, Monteolivet, el Palmar, Pinedo, Quatre Carreres…- i he de reconèixer que, moltes de les propostes presentades, m’han sorprés per la seua originalitat.
Tanmateix, els Consells de Districte -les reunions on es dóna compte als veïns i veïnes de l’activitat de la Junta- són tota una altra història. Amb el canvi de govern, els Consells s’han convertit en un veritable espai de debat i discussió entre el veïnat i el govern municipal. Abans, només servien per a que personatges com Mayren Beneyto -exregidora de Cultura i expresidenta de la Junta de Russafa- passejaren el palmito i foren adulades pel sèquit de llepones i “señoras bien” que l’acompanyaven a tots els actes. Així doncs, els Consells eren una autèntica pantomima on la Beneyto feia i desfeia al seu gust, amb el suport incondicional de les seues admiradores. Com deia, actualment els Consells sí que funcionen com a tal però, alhora, s’han convertit en reunions d’alt voltatge. En el torn de preguntes i suggeriments dels veïns i veïnes, col·lectius com el 15-M aprofiten les seues intervencions per a, entre d’altres, denunciar i recordar els vocals d’aquest partit les pràctiques totalitàries i filofeixistes amb les que conduïen la Junta de Districte de Russafa. Així doncs, els Consells tenen sempre algun moment de tensió. Malgrat tot, el d’ahir fou extraordinàriament tens, d’una crispació col·lectiva que encara no havia viscut. En el primer torn de paraula, un activista del barri va recordar l’anomalia democràtica que suposa que el vocal portaveu del PP a la Junta de Districte estiga imputat pel cas “Taula” i, amb tota la raó del món, li va espetar que com tenia la barra de presentar una moció parlant de transparència -no feia ni deu minuts que l’havia exposat al Consell-. La veritat és que, com diuen en castellà “manda huevos”. Val a dir que l’acusació de corrupte és del tot verídica: l’home era assessor del PP i, com la resta del grup municipal, està investigat per blanqueig de diners. Evidentment, a las “señoras bien” i d’altres assistents afins al PP, no els agrada escoltar segons quines coses i van demanar a la presidenta que tallés la intervenció, tot generant-se un bon embolic. Tot siga dit, però: l’activista ja havia consumit amb escreix els dos minuts que la presidenta havia atorgat per a cada intervenció. Després d’uns moments de discussió, l’activista va desistir en el seu intent d’acabar de llegir allò que havia escrit i va tornar a seure. Acte seguit, per al·lusions, va intervenir el vocal del PP i, poc després de començar a parlar, la reunió es va convertir en una mena de galliner on, molt majoritàriament, destacaven els crits de “Xoriço!”, “Lladre!”, “A la garjola!”, “Corruptes!”. Entenc perfectament la indignació de gran part dels veïns però no s’han de perdre les formes. Ara bé, durant eixos tres minuts de pànic, “la corte de Mayren” no es quedà curta. I, d’entre totes les barbaritats que expulsaren “las señoras bien” per les seues refinades boques, una em va deixar de pedra:
“Antes corruptos que catalanistas!”. Olé tu! Olééé tu!
I això que el xic féu la intervenció en castellà i no va dir absolutament res que tinguera la més mínima relació amb Catalunya. Eixe és el nivell…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els mitjans de comunicació han fet i fan molt de mal, els periodistes d’aquests mitjans sembla què voluntàriament o obligats ens bombardegen tots els dies amb mentides, amb una ideologia nazionalista què ens recorda temps passats, temps de foscor, de sang, d’injustícies, de mentides repetides milions de vegades fins a convertir-se en veritat, em fan sentir por, por per la dignitat de la condició humana, por de veure com les classes populars beuen d’aquest adoctrinament i ens insulten, amenacen i agredeixen als dissidents del règim tardo-franquista, som considerats igual com els Jueus en l’època nazi, i tinc por què aquest Poble manipulat i adoctrinat comence a matar als dissidents i als diferents, gràcies què aquest Poble també pateix l’espoli fiscal, l’atur, les retallades en sanitat, educació, serveis socials, pensions etcc ….. pel simple fet de viure al País Valencià.
I són víctimes igual com nosaltres els catalans del País Valencià de la misèria provocada per l’estat espanyol, però ja s’encarregaran els periodistes dels mitjans de comunicació de fer recaure totes les culpes sobre els catalans del País Valencià.
Caldria tindre els nostres mitjans de comunicació i lliures dels nazionalistes al servei de l’estat capitalista espanyol.