TocDeQueda

L’any 2004, després de vint anys a l’IES Peset Aleixandre de Paterna ensenyant francès i vida a unes quantes generacions d’adolescents, Conxa Mestres va decidir d’emprendre un projecte emotiu i solidari com cap altre: construir una escola a un dels països més pobres del Món. És l’essència d’aquesta professió: ajudar els qui res no tenen i proveir-los d’una formació bàsica per acarar el futur amb un mínima esperança. Podria haver estat qualsevol altre indret de la maltractada Burkina Faso però fou Tamasgó, un diminut poblat assolat per la sequera i la desertització que viu la zona central del país, on Conxa va decidir d’invertir el seu afany humanitari, la seua inesgotable empenta i els seus estalvis a canvi de no res. O, més ben dit, a canvi d’un mar de somriures. I, d’aquesta manera, al bell mig del no res, entre baobabs, camins polsegosos i cabanes de fang, va nàixer el Centre d’Alfabetització Rosa Mestres Torrent, en memòria de la seva germana.

Més de deu anys després, el projecte s’ha consolidat i eixamplat considerablement, tot convertint-se en l’ONG Solidaris per Burkina Faso-Amics de Tamasgó. El Centre d’Alfabetització continua ensenyant a llegir i escriure menuts i grans, prestant especial atenció a dones i xiquetes de famílies pobres. A més a més, al centre també es promouen hàbits saludables d’higiene i nutrició, s’orienta en planificació familiar i es desenvolupen tallers de formació laboral i d’educació mediambiental, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la població. Una tasca titànica i, aparentment, impossible d’assolir en unes contrades on hi manca de tot. Però ja ho diu la dita: De mica en mica, s’omple la pica.

Els darrers anys, gràcies a les aportacions de socis, amics i amigues i de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Godella, el projecte s’ha pogut ampliar a d’altres poblacions i, actualment, més de 400 xiquets i xiquetes de Méguet, Tamasgo i Kogho estan apadrinats per l’ONG, fet que els permet d’assistir a l’escola primària i continuar els estudis a l’institut de secundària. Tot un privilegi en una regió on més del 95% de la població és analfabeta. Són, indiscutiblement, les llavors del futur d’una terra mancada de tot menys d’alegria i ganes de viure; unes llavors plantades i regades amb l’ajuda d’una dona excepcional, de la qual, a més a més d’estar-ne agraidíssim per haver-me regalat la vida, n’estic d’allò més cofoi i orgullòs perquè, tan a Paterna com a Tamasgó, s’ha desviscut sempre pels més desfavorits.

(Article publicat íntegrament al Diario Levante-EMV el dia 11 d’octubre de 2016)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!