TocDeQueda

“EXIT”

Winston Churchil definia la democràcia com “la necessitat de doblegar-se, de tant en tant, a l’opinió dels demés”. Això mateix hauran de fer la gran majoria de polítics britànics, uns 16 milions d’habitants de Gran Bretanya i gran part dels governants europeus que havien apostat pel “Remain”. Un 51,9% dels britànics censats per votar -17.400.000 persones- ha preferit l’anomenat “Brexit”; és a dir, marxar de la Unió Europea. Tan bàsic i elemental com això. Un “demòcrata” ha de ser, sobretot, conseqüent amb les normes de la democràcia. Són més els qui volen marxar? Doncs, t’agrade o no, has d’assumir el resultat i “doblegar-te” davant l’opinió dels demés, especialment si la participació ha estat un èxit -més d’un 72%-. “Fair play”, que diuen els anglesos. I “Bon vent i barca nova!”, que diuen els catalans.

ÈXIT

Amb independència del resultat, el referèndum a Gran Bretanya ha estat un èxit sense precedents de la democràcia europea. Jo, personalment, m’estimava més que els habitants del Regne Unit hagueren optat per la permanència. No tinc massa arguments però pense que, amb tots els defectes de forma i de fons que li podem atribuir, el projecte de la Unió Europea i la construcció d’un marc comú europeu és un avenç històric del nostre Vell Continent, tantes vegades assolat per la ignomínia i el salvatgisme dels seus governants i les guerres devastadores que provocaren. Com deia, però, l’èxit no es mesura en funció del resultat sinó del procés. Davant d’un conflicte aparentment irresoluble i enquistat al si de la societat britànica, la democràcia s’ha erigit com la solució inevitable i necessària per resoldre’l, confiant i atorgant la soberania d’un territori al poble, a les persones. És, indiscutiblement, un punt d’inflexió en la construcció i la història d’Europa. No és, però, cap cataclisme. No cal dir que el “sistema” se’n resentirà durant uns mesos però, passat un temps, tothom -“sistema”, governants, empreses, individus…- assumirà la nova realitat amb total normalitat. Com ha passat sempre. És, exactament, allò que passarà amb Catalunya quan, més prompte que tard, es convoque un referèndum d’autodeterminació. No hi haurà cap cataclisme i, de nou, talment com ha passat al Regne Unit, l’èxit no serà la independència o la permanència en Espanya. L’èxit serà poder votar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!