TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Obscenitat, provocació, indecència, immoralitat… Heus ací un petit recull de les paraules que, des de fa uns dies, brollen violentament i sense fre de la gola irritadíssima de l’arquebisbe de València. Antonio Cañizares ha entrat en una mena d’erupció nacionalcatòlica després de veure el cartell de l’organització política Endavant on la Mare de Déu dels Desamparats es besa amb la Mare de Déu de Montserrat. El País Valencià i Catalunya units per un bes apassionat de les seues patrones. Genial. Fantàstic. Preciòs. On és l’obscenitat? On hi veuen indecència? De quina immoralitat parlen? Ni tot un President de la Generalitat Valenciana, que ha de cuidar les formes més que ningú, el considera un cartell ofensiu. Obscè, indecent i immoral és defensar i promoure l’homofòbia, la repressió sexual, l’españolisme i la discriminació de la dona cada diumenge des de l’altar de la Seu de València: les homilies d’Antonio Cañizares no tenen desperdici. Ell té impunitat divina per dir totes les barbaritats que li vinguen de gust i, també, “bula” per sentir-se ofès. Ja em disculpareu però he de reconèixer que em posa calent veure l’arquebisbe en flames, fora de si. Ja sé que no està bé riure’s de l’enuig i la dissort aliena però no puc evitar-ho. És una mena de revenja. M’agrada veure com una persona tan intransigent i dèspota brama contra un dibuix inofensiu. És una mena de caricatura. I ho dic amb tot el respecte del món cap als cristians: es perfectament plausible criticar l’església i els dirigents catòlics i, alhora, respectar els creients cristians.
Més enllà de l’inefable arquebisbe, em pregunte què deuen pensar els cristians de tot plegat. De segur que n’hi ha molts que pensen com l’arquebisbe però, probablement, molts altres no veuen cap ultratge en la imatge del cartell. Un bes als llavis pot ser una mostra d’amor pur, sense cap luxúria. Estic convençut que allà on alguns cristians hi veuen menyspreu, d’altres hi veuen tendresa; on alguns perceben insult, d’altres perceben bellesa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La meva opinió personal (formo part de la feligresia en una església cristiana no-catòlicaromana) és que malaurada la fe d’aquell qui la veu trontollar per un dibuix, cançó o poema…
Crec en la llibertat d’opinió i d’expressió, la pròpia i l’aliena; la meva, la d’Endavant i la del sr. Cañizares. Tothom hauria de ser lliure en parlar (fins i tot utilitzant els lladrucs o els insults, que cadascú es retrata com el què és).
Certament hi han accions i expressions que semblen buscar exclusivament la disputa i la reacció airada. Aquestes persones haurien de tenir en compte que no manca el respecte qui vol sinó qui pot, i no oblidar-se de la “regla d’or” (Mateu 7:12) com a valor de conducta.
Un altre debat -on també hauria d’existir la llibertat d’expressió, llibertat que alguns semblen voler anular a l’altre- seria la conveniència o no d’anomenar “matrimoni” a les unions estranyes [dit sense cap ànim ofensiu] a la parella heterosexual, la conveniència o no de legalitzar-les i els “drets” que haurien de tenir.
Sobre el lema d’aquest cartell (“Estima com vulgues”) no estic d’acord: dins “com [tu] vulgues” pot fàcilment transformar-se en un cant a la irresponsabilitat o a actes del·lictius (aquests darrers, no crec que siguin ben vistos per la institució signant del cartell) o a l’infantilisme tan comú en algunes de les accions emanades o recolzades per Endavant i els seus entorns.
Atentament
Benvolgut Riudoms:
De nou, t’agraeix els comentaris il·lustradíssims i sensats que fas sempre sobre qüestions religioses. Tanmateix, després de veure la reacció de la caverna valenciana, referme les meues paraules d’una manera absoluta. Ahir, l’Arquebisbe Cañizares va organitzar un acte de desgreuge a la Mare de Déu dels Desamparats. L’objectiu? Parar els peus “a la ideología de género, la peor ideologia de la Història”. A l’acte, hi havia el partit feixista España2000 amb banderes españoles i carlistes on hi havia escrit “España con Cristo Rey y la Santísima Virgen”. També hi havia el Grup d’Acció Valencianista (GAV) -feixistes blavers- i, òbviament, una representació nutrida del PP, l’església i l’aristocràcia valenciana. Si llegeixes les cròniques, podràs fer-te una idea dels energúmens que eren presents a l’església. Eixos són els qui s’han sentit ofesos; els mateixos que no respecten absolutament res; els mateixos que no han dubtat d’agredir i d’atemptar contra la llengua i la cultura valenciana i catalana -persones incluïdes- des dels foscos anys de la Transició fins a l’actualitat. Només per a que es feren visibles i tothom els “coneguès” ha valgut la pena la provocació.
A més d’un i d’una li semblarà una actitut [massa] “cristiana” o, directament, “gilipollas”, però sóc del parer que a la ignominia no es pot respondre amb les mateixes “armes”.
I no veig correcte el provocar per provocar (a vegades, sembla ser que la provocació és l’argument més presentable de segons qui…).
Veig molt odi per ambdues bandes. I l’odi no és bo.
Atentament