TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Ahir, Albert Rivera féu un discurs en la Asamblea Nacional de Venezuela. Les paraules del líder de Ciudadanos foren tan previsibles que quasi m’adorm mentre les escoltava a la televisió. Parlava del “régimen chavista, de la falta de libertades, de presos políticos…”. Sempre que arenga el seu “mantra” veneçolà me venen al cap països com Xina, Iran, Marroc, Israel, Argèlia, Rússia, EUA… i Espanya, per suposat. Objectivament parlant, les barbaritats que cometen Xina, Rússia, Israel o, fins i tot, EUA -no oblideu Guantanamo i la brutalitat policial- són infinitament més greus que les que diàriament denuncien Ribera i companyia sobre Venezuela. Però, què més fa? A qui li importa això? Chávez i Venezuela donen molt de joc a la dreta -com en el seu dia Cuba- i, a més a més, serveix per atacar Podemos. Qui dóna tan per tan poc?
Més enllà del caràcter barroerament propagandístic i electoral d’aquesta visita, allò que m’ha deixat estupefacte és el seu format. L’Asamblea Nacional de Venezuela, és a dir, el màxim òrgan del Poder Legislatiu del país, ha convidat Albert Ribera per fer-hi un discurs. En qualitat de què? Qui és Albert Ribera? Expresident del Govern? Exministre d’Afers Exteriors? Intel·lecutal? Filòsof? Activista de reconeguda experiència i prestigi? Expert en diplomàcia o Dret Internacional? La veritat és que no ho acabe d’entendre. En qualitat de què s’ha dirigit Ribera als diputats veneçolans? En qualitat d’antichavista? De neoliberal modern? De “salvapatrias”? De Ciudadano Universal? Veig Albert Ribera entre els parlamentaris veneçolans i se m’escapa el riure. És com si el Congrès espanyol convidara un líder qualsevol d’un partit menor qualsevol d’un país qualsevol i li brindara honors de Cap d’Estat. Com deia, no sé exacatament en qualitat de què Ribera ha parlat a la Asamblea Nacional de Venezuela. Tanmateix, és molt fàcil saber què hi ha anat a fer: gols. Ribera li ha fet un gol per sota les cames al PP i un altre al PSOE per tot l’escaire. I els dos s’han quedat mirant la xarxa amb cara d’idiotes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De ben segur que ja ho deu saber, però li he de dir que el sr. Ribera va anar a Veneçuela convidat de la mateixa manera que el sr. Otegui va venir a Catalunya, també convidat.
Si un -per a vostè- no és prou “pur” i “perfecte” per parlar, llavors: qui podria parlar? El sr. Otegui? Vostè? Jo?
Igualar l’estat de les llibertats que existeix a Veneçuela amb Israel o EUA és un exercici semblant a l’argumentari que utilitzen molts dels personatges del Teletubis… perdó, molts dels personatges de la CUP. A Israel, sense anar massa lluny, són molts els polítics d’alta volada estatal que s’han sentat davant un tribunal. Pel que fa als EUA, i malgrat els intents de segons quins mitjans de comunicació i una “xusma lliberticida” que TV3 anomena “activistes”, la llibertat d’expressió encara existeix (fins i tot pels srs. Trump i Clinton!).
Atentament
Als EUA hi ha llibertat d’expressió, pel ciutadà Trump i tot (de Guantánamo, millor no dir res, no siguin que ens anomenin «activistes»). A Veneçuela hi ha llibertat d’expressió, pel ciutadà Rivera i tot. A l’Estat espanyol hi ha llibertat d’expressió, sobretot per als criminals franquistes, encara impunes. I què vol dir això? Senzillament, que si la dictadura es defineix per un «calla la boca», la democràcia es defineix per un «ja pots anar parlant, ja».
Dit això, i amb el risc de semblar un teletubbi, em semblen mil vegades més interessants les opinions del ciutadà Otegi que les del ciutadà Rivera.
Benvolgut Riudoms:
Vaja per endavant que la presència o no de qualsevol persona en un Parlament no és una qüestió de “puresa”. Es tracta, senzillament, de “justificar” des d’un punt de vista argumental aquesta presència. La pregunta és: quins són els atributs d’Albert Ribera en el tema veneçolà? Ha viscut a Venezuela? En coneix totes les realitats? Què en sap ell de política internacional? És expert en diplomàcia? És un polític amb experiència en conflictes? Si les característiques de la persona que parla davant d’un Parlament no s’ajusten a allò que es debat, la cosa fa ferum d’oportunisme i propaganda. En aquest sentit, el sr. Otegui, li agrade o no, és un referent polític a Euskadi i una persona ben experimentada pel que fa a conflictes de caràcter independentista. De fet, com a representant de l’esquerra abertzale, ha estat un dels responsables, tan del sagnant conflicte basc com de la seua resolució. I ha estat a la presó més de 6 anys per tractar de reconduir Batasuna envers plantejaments estrictament democràtics. Sens dubte, ha estat una mena de “pres polític”. Però clar, com que no som a Venezuela, no ho és. Podem dubtar de les lleis i la justícia veneçolanes però no de les espanyoles, clar… En tot cas, Otegui és una veu acreditada en aquesta qüestió -com n’hi ha d’altres- i la seua visita al Parlament de Catalunya té una coherència absoluta, essent com és Catalunya al bell mig d’un procès sobiranista. Que li agrade o no allò que representa és un altre tema però que en sap del tema està fora de tot dubte.
Israel ha llançat míssils des d’un F-16 per disoldre una manifestació i ha assassinat milers de palestins amb total impunitat. El currículum criminal dels EUA és tan ample que em fa mandra de recordar-li’l… Guantánamo, Irak, assassinats amb drons arreu del món… Però, segons vosté, són dos models a seguir. Què vol que li diga…
Sr. Miquel: Pel que fa a l’interés, els veneçolans que van convidar al sr. Ribera no són de la seva mateixa opinió.
A mi no m’agraden els espinacs, però no impediria que algú altre en mangés.
Sr. Didac: No cónec els atributs del sr. Ribera. Però si és convidat, té el mateix dret a parlar que el sr. Otegui.
Sobre les malifetes de l’Estat d’Israel o dels EUA, “pani problem”, com diuen a Guadaloupe. Erra en dir que jo sóc partidari de fer seguidisme d’aquests dos Estats. Però possats a triar, prefereixo els mòdels d’Israel o EUA als mòdels dels governs criminals de Hamas o l’OAP, o als comportaments autoritaris de Venezuela. Prefereixo la podrida democracia occidental (si pogués ser a la suïssa, millo que millor) a la democracia inorgánica o la dictadura del proletariat [sic].
Atentament
Si tots els problemes fossin com els dels espinacs, tot seria ben senzill: jo prendria espinacs a la planta baixa i d’altres menjarien conill al primer pis! En canvi, jo no puc viure en dictadura del proletariat a la planta baixa i d’altres en democràcia burgesa al pis de sobre: per això ens trobem en una lluita de classes!
Per cert, si no m’equivoco la democràcia «occidental» és la «inorgànica» (la democràcia «orgànica» es basa en la Família, el Municipi i el Sindicat).
Miquel: Té tota la raó en això de la democràcia inorgánica.
Pel que fa als espinacs, el conill i la lluita de clases, em referia a que, des del meu punt de vista, sóc partidari a que tothom es pugui expresar lliurement, i dins el marc de les lleis, encara que les opinions expressades no s’identifiquin amb les pròpies.
Atentament, i bon dissabte entrant