TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
El curs 2015-2016 ha estat d’allò més extraordinari. Vaig començar-lo de mestre d’escola i l’he acabat de professor universitari. Aquesta insòlita “conversió” fou possible perquè al novembre vaig guanyar una plaça de professor associat a la Facultat de Magisteri de la UV. Així doncs, de la nit al dia, vaig passar de fer moure els infants a les classes d’EF a fer pensar els futurs mestres envers la Didàctica de l’EF a l’edat Infantil. No fou una decisió senzilla, però. Per qüestions burocràtiques i d’horari, als mestres se’ns fa pràcticament impossible compaginar el treball a l’escola amb la docència universitària, fet que ens impedeix de traslladar la nostra valuosa experiència als estudiants de Magisteri. Són molts els qui es veuen obligats a renunciar i ben pocs els qui ens veiem amb cor de demanar una excedència per poder viure aquesta experiència apassionant. És una petita heroïcitat perquè les condicions econòmiques dels associats freguen la precarietat però, per a algú que s’estima l’escola i el treball d’educar, no té preu poder compartir pensaments, idees i sabers amb els mestres del futur.
És un tòpic però, en aquest cas, és del tot verídic: durant el meu primer any a Magisteri, he après molt més jo que no pas els meus alumnes. N’estic convençut. Ha estat un gran repte preparar les classes i conjugar els coneixements teòrics i bibliogràfics amb les sessions pràctiques; un repte no exempt de dubtes i d’incerteses. No és fàcil treballar els nombrosos continguts de la Guia Docent i, a més a més, fer-ho d’una manera participativa, dinàmica i amena. En aquest sentit, la meua llarga experiència com a mestre d’educació física a l’escola –també amb alumnes d’Infantil– m’ha servit per impregnar les classes d’un component pràctic i “real” que els estudiants de 3r del Grau d’Educació Infantil del Campus d’Ontinyent m’han agraït personalment. Tanmateix, explicar l’experiència no era suficient: volia que sentiren en primera persona què significa ser mestre d’educació física. Els estudiants d’Infantil tenen diversos períodes de pràctiques però cap específicament relacionat amb l’educació física. Per això, els vaig proposar de fer una pràctica de jocs motrius al CEIP Bonavista d’Ontinyent. Des d’un bon principi, tan Patrícia i Maricarmen –Directora i Cap d’Estudis– com els mestres i les mestres d’Infantil s’avingueren amablement a col·laborar i el passat 5 de maig organitzàrem al pati de l’escola una mena de gimcana d’activitats físiques d’allò més variades, creades i desenvolupades pels meus alumnes. Fou una jornada fantàstica per a tots. Els xiquets i les xiquetes ho passaren en gran; els estudiants de Magisteri feren de mestres d’EF per un dia i comprovaren com d’agraïda pot ser aquesta professió. I jo, embadalit, observava l’espectacle de veure els alumnes infants compartint jocs i rialles amb els alumnes adults. Es tancava el cercle: tornava a l’escola. I fou, talment, com si tornara a casa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleshores, la teua sensació va ser la mateixa que la nostra, pura felicitat en eixe pati de l’escola. Doncs, quan et vaig veure entrar per eixa porta i vas contar tot açò que ara has contat a tothom vaig pensar “Aquest home esta boix,ha deixat la seua feina a l’escola per vindre ací?”, perdona l’expressió però així va ser. Amb el temps allò va canviar, ara sé per a que venies al Campus d’Ontinyent,abandonat per molta gent…a fer allò que cap persona ha fet amb nosaltres,anar-hi a gaudir per un dia del que anem a ser, MESTRES! Gràcies, i sort!