TocDeQueda

Divendres migdia. Mentre faig l’arròs, espere Altea. És l’únic dia que podem dinar junts per qüestions horàries. Un cop arriba, la taula és parada i l’arròs fet, malgrat que no amb massa excel·lència. He de practicar més la cuina. Assignatura perpètuament pendent. Mentre dinem, la televisió és connectada a mitja veu. Ens agrada comentar les notícies i contrastar, dia sí dia també, la uniformitat espanyolista i conservadora dels telenotícies de totes les cadenes de televisió. Avui, hem optat per La1 de TVE perquè el tema de la suposada “exclusiva” -porten ja tres dies!- d’Antena3 sobre els lligams de la CUP, Veneçuela, Podemos i l’entorn d’ETA és tan rematadament ridícul i pervers que la vergonya aliena que sentim és superior a nosaltres. No saben què fer per evitar que Podemos entre en el govern d’Espanya. Tracten de manipular l’opinió pública amb una notícia que ni és exclusiva, ni és secreta, ni és notícia: un trobada d’artistes, intel·lectuals i moviments socials a Veneçuela, amb actes de les sessions i article a la premsa inclòs d’Anna Gabriel.  Com deia un mestre meu, els d’Antena3 han descobert Madagascar!

Així doncs, veiem La1 sense massa interés, d’una manera catàrtica. De sobte però, l’inici d’una notícia ens fa alçar el cap. És una d’aquelles notícies que, per evident, anticipes. Les imatges mostren unes animadores que actuen durant un partit d’handbol del campionat d’Europa que s’està celebrant a Polònia. Uns segons després, una veu explica la notícia: “La selección de Suecia ha presentado una queja formal a la organización del Europeo de Polonia por los espectáculos que realizan las animadoras”. Altea i jo, sense verbalitzar-ho però d’una manera automàtica i simultània pensem: “Sort que encara queden nacions íntegres que veuen en eixa mena d’espectacles una clara manifestació sexista”. Tanmateix, quan encara estem pensant això, la veu de la notícia continua: “La queja está motivada porqué, según su entrenador, la poca ropa que usan durante sus bailes en los tiempos muertos, distrae a sus jugadores”. Altea i jo ens mirem bocabadats. Se’ns escapa un riure irònic: els dos havíem pensat el mateix i els dos ens hem quedat amb un pam de nas. De veritat? Encara estem en eixe nivell? Certament decepcionant, especialment si el menyspreu prové de països que entens una mica més avançats que nosaltres en qüestions de respecte i educació. L’únic consol és Tobias Karlsson, capità de la selecció sueca, que sí que ha criticat explícitament els espectacles amb cheerleaders per la seua connotació sexista: “En quin any vivim? No hi ha res millor que fer durant les pauses dels partits?”, ha declarat ofès. Unes paraules que reparen mínimament la meua decepció nòrdica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!