TocDeQueda

Ciudadanos és, probablement, la formació política que més animadversió i fàstic em genera de totes les que tenen possibilitats d’aconseguir algun escó a les eleccions de demà -Falange, Vox i d’altres esperpents polítics insignificants no compten-. A l’anticatalanisme visceral del partit d’Albert Rivera, cal afegir-hi el seu odi envers qualsevol llengua de l’Estat que no siga l’espanyol i qualsevol ideologia que no tinga com a premisa fonamental el “Arriba España!”. De fet, el seu discurs catalanofòbic ha quallat tan que han aconseguit una fita ben difícil: convertir-se en la referencia de l’espanyolisme a gran part d’Espanya, pispant-li al PP el monopoli de l’espanyolitat, la seua essència ideològica. Podríem dir que Ciudadanos ho té tot: espanyolistes, neoliberals, simplistes, demagogs… A més a més, el fet d’haver-se creat d’una manera tan artificial i que en les seues candidatures hi figuren un gran nombre de persones que, fins fa dos dies, eren militants PP, d’UPyD i del PSOE, encara em genera més repulsió, car hi veig reflectit el seu ideari polític: l’oportunisme i l’ambició.

Malgrat tot, però, hem de donar les gràcies a Ciudadanos. I no ho dic amb ironia: els hem d’estar ben agraïts. Són, indiscutiblement, l’element que mancava per poder rebentar d’una vegada per totes el bipartidisme vergonyant de l’Estat espanyol, fent saltar pels aires la seua pèrfida democràcia i la tardofranquista constitució que imposaren les elits feixistes de la època. El bipartidisme s’havia de fracturar pels dos costats. L’aparició de Podemos el va trencar per l’esquerra però la dreta -el PP- romania ben cohesionada; en hores baixes però sense fractures. Aquesta situació no hauria extingit el bipartidisme perquè, en un temps, el Partido Popular s’haguès refet i, molt probablement, el cicle bipartidista, tard o d’hora, haguès tornat a començar. Ara, no: l’arc parlamentari s’ha fracturat completament i el terratrèmol polític serà inevitable. Aquest caos polític era el pas previ necessari per iniciar un nou procés constituent a l’Estat espanyol de conseqüències, ara per ara, tan impredictibles com il·lusionants. Així doncs, malgrat la repugnància que em generen, ho dic de tot cor: gràcies Ciutadans!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!