TocDeQueda

Ara fa quatre anys, després d’haver cursat amb excel·lència Enginyeria Agrònoma a la UPV i haver treballat a l’IVIA de Carcaixent durant un parell d’anys, Altea va encetar una de les empreses acadèmiques més intenses i exigents en les quals hom es pot embarcar :  l’elaboració d’una tesi doctoral. La casualitat va voler que aquesta jove investigadora iniciès el seu gran treball alhora que iniciava una nova relació sentimental amb qui escriu aquestes paraules, fet que m’ha atorgat el privilegi de poder veure i viure tot aquest procès en primera persona.

Formular una hipòtesi, dissenyar un pla d’investigació, descobrir correlacions… Observar la natura, analitzar-la i construir coneixement. Quin prodigi! Durant quatre anys, Altea ha treballat sense descans per esbrinar quin paper juguen les formigues en el control de les plagues als cítrics; un treball d’una gran complexitat científica que combinava un munt d’accions i habilitats: localització, cura i preparació de tres parcel·les diferents de tarongers -en cada parcel·la s’estudiava l’impacte d’una espècie de formiga-; col·locació de trampes i aspiracions de les copes dels arbres; identificació i anàlisi al laboratori de milers i milers d’insectes capturats; i tractament estadístic de les dades. Després, calia elaborar les gràfiques, consultar l’interminable bibliografia existent i redactar els articles en anglès -3- per publicar els resultats en revistes científiques de reconegut prestigi internacional. Finalment, s’havia de conjugar tota la investigació en un document que conformés la tesi i fer-ne la seua defensa. I tot, absolutament tot, dels mostrejos a l’estadística; del laboratori a la redacció dels articles; de la presentació powerpoint a la maquetació de la tesi; tot, ho ha fet ella. Amb l’assessorament imprescindible de Ferran i Tolis, els seus directors de tesi, sí; però, bàsicament, ella. Com a testimoni privilegiat en done fe.

“Amb el permís del tribunal començaré la defensa de la meva tesi doctoral que duu per nom Formigues, plagues i enemics naturals en els cítrics mediterranis…”. L’esforç i el treball ingents de quatre anys arribaren al seu punt culminant el passat dia 24 de juliol: Altea va defensar la seva tesi davant del tribunal. I ho va fer en català, amb una mestria i solvència exagerades, per a delit de tots aquells qui omplíem la sala de conferències de l’IAM. I jo, corprès i cofoi de compartir la vida amb una noia tan excel·lent -no només en el camp de la ciència sinó també com a persona-, m’he vist amb la necessitat d’escriure unes poques paraules per explicar tothom la seva fita – va obrindre la qualificació de Cum Laude– i agrair-li de tot cor que, a la primera pàgina del seu superb treball, s’hi puga llegir :

A Dídac

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!