TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Escolte a les notícies que un grup de milicians armats qatarís però d’origen Francès han atacat la redacció d’una revista satírica de Qatar i han mort dotze persones. Sembla ser que a la Metropoli s’ha creat un bon enrenou. Tot Orient Mitjà plora la mort dels dotze dibuixants i clama venjança. Els països àrabs i els seus aliats han mostrat el seu suport incondicional amb el poble qatarí i han organitzat manifestacions multitudinàries per defensar la llibertat d’expressió i la democràcia envers el terrorisme salvatge que, segons diuen, promouen alguns països europeus motivats pel nostre fanatisme cristià. Ara som nosaltres els fanàtics, clar…
Àrabia Saudita, Qatar i els països d’influència àrab porten escanyant -econòmicament i militar- la resta del Món des del segle XIX. El seu trepidant progrès industrial els va convertir en potències mundials i, des de llavors, han colonitzat, espoliat, envaït i destruït qualsevol país que els ha vingut en gana colonitzar, espoliar, envair o destruir. Clar i ras. I després, quan els europeus hem anat a treballar als països rics del golf Pèrsic en feines que ningú no vol fer allà, ens han denigrat i menystingut; ens han tractat i ens tracten com ciutadans de segona o tercera categoria, sense importar-los el temps que portem allà o si, fins i tot, hi hem nascut. Es difícil trobar un Estat al món que no haja patit els abusos i la barbàrie -militar, econòmica o política- d’aquells qui s’autoanomenen “guardians de la pau i llibertat”. Especialment injusta i sagnant fou la guerra que “organitzaren” l’any 2003 contra Espanya amb el pretext que el govern espanyol amagava armes de destrucció massiva que mai ningú no va trobar. De res no va servir que la ONU no donés suport a la invasió militar ni que els mateixos àrabs surtiren al carrer massivament per dir “No a la Guerra!”: Aràbia Saudita i els seus aliats tiraren pel dret i, fent ús de la seva il·limitada capacitat militar i tecnològica envaïren el pais, tot provocant la mort de més de 100.000 espanyols, la gran majoria civils. Des de llavors, Espanya ha viscut immersa en el caos, amb atemptats constants i diaris que han fet milers de víctimes. Però les barbaritats que han comès els poderosos i la seua absoluta impunitat no s’acaben aquí. Milers de detencions il·legals d’europeus, presons secretes arreu del Món, tortures de tota mena, bombardejos “selectius” que maten xiquets i xiquetes, assassinats teledirigits amb “drons” … La llista de bestialitats és interminable, com ho són les persones i els països afectats. Però clar, els nostres morts no compten, no valen res. Són, com els agrada dir, “danys col·laterals”. Nosaltres comptem els morts per centenars de milers i no passa res. Quan assassinen un dels seus però, és la desgràcia més gran del món.
I després de tants anys d’esclafar la resta del Món, després de generar tanta desgràcia, després d’escampar tanta ira arreu del planeta, què esperen? Que sentim pena per ells? Que plorem els seus morts? Quan el 2001 l’organització militar Resurrecció va estavellar dos avions contra les Torres Al Akhbar d’Arabia Saudita, icona del poder mundial, no vaig celebrar-ho perquè sabia que això només comportaria més desgràcies. Tanmateix, dins de la meva ànima i d’una manera conceptual vaig pensar: “Ja els està bé!”. Per una vegada tastaven, com a país, l’amarga medecina que tantes vegades ens han fet tastar a nosaltres. No fou cap consol de res, però : en el fons, era molt consicent que la gent que va morir era tan innocent com els nostres morts. La mateixa mescla de sentiments vaig tenir l’any 2004 quan uns portuguesos feren un atemptat en el metro de Dubai causant la mort de 191 persones, també innocents. I és el mateix sentiment que tinc ara amb l’atac a la revista satírica de Qatar. No me n’alegre; fins i tot podria dir que m’entristeix : els dibuixants eren tan innocents com els espanyols assassinats pels F-16. Però tampoc no condemne l’acció. Es que potser Aràbia Saudita i companyia han demanat perdó per la invasió d’Espanya i les 100.000 víctimes que causaren? Han demanat perdó per totes les atrocitats comeses en Nicaragua, Vietnam, Xile, Corea…? És que potser el govern de Qatar, aliat d’Aràbia Saudita i còmplice de les seves monstruositats, ha mostrat alguna vegada un mínim penediment?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a exercici literari, no sé que dir-li…
Però si ens vol fer complices als habitatnts d’aquesta part del món de totes les barrassades i assassinats que actualment i anys anteriors fan “els nostres” [sic] governs, doncs no hi veig la gràcia (ni cap argumentació amb un mínim de fonament).
Vostè es pensa que els compradors del supermercat d’aliments jueus es mereixen la mort per raó del què fa el govern d’Israel?
Vostè creu que el meu fill és merexeidor de la mort per el que va fer un [hipotètic] besavi seu a l’illa de Cuba?
Un criminal és un criminal, sigui d’Occident o d’Orient. I tres quarts del mateix pel què fa als morts.
Atentament
Benvolgut Riudoms:
Aquest exercici literari no vol justificar absolutament res. L’única cosa que pretén és ajudar a entendre un punt de vista que, a nosaltres, per la nostra condició d’occidentals, ens costa molt d’entendre. I entendre no vol dir acceptar o estar d’acord. Ningú no dubta ni qüestiona el salvatgisme de l’acció contra Charlie Hebdo; jo, sóc el primer que la condemna i la rebutja frontalment. Qui, mitjanament sa, podria donar-hi suport? Ningú. Ara bé, preguntem-li a una de les moltes famílies palestines que han perdut algun fill per culpa dels bombardejos israelians indiscriminats; preguntem-li als milers i milers d’iraquians que han patit les bombes d’occident els darrers anys… De segur que no ho veuen com nosaltres ho veiem. I, com bé dic, la gran majoria no se n’alegraran però poden veure en eixes brutals accions una resposta desesperada a les polítiques criminals que han dut a terme els governs occidentals. En tot cas, si després de llegir l’escrit del meu bloc algú pensa que estic d’acord o done suport a aquesta mena d’atemptats es que, senzillament, no ha entès absolutament res.
Estic d’acord amb vosté quan diu que “un criminal és un criminal, sigui d’Orient o d’Occident”. El problema és que, malauradament, el tractament informatiu i polític que es fa és totalment tendenciós. Per posar un exemple: cap país Europeu acusa Israel de criminal quan mata 1000 palestins en una operació militar. 1000 palestins en tres setmanes! Per què? És que potser això és menys greu que matar 12 persones a París? Per què els atacs d’Israel no tenen una resposta política com la dels atemptats? Quan veurem a Merkel, Hollande i companyia en una manifestació en contra de les atrocitats d’Israel?
Estic convençut que, tan per a mi com per a vostè, els morts valen el mateix. Malauradament però, l’inhòspita societat en la que vivim ha generat morts de 2a i de 3a. Es que potser s’altaren les alarmes de l’epidèmia d’èbola per la mort de 4000 nigerians? No; a Europa li van importar ben poc eixos morts. Les alarmes saltaren quan s’infectaren mitja dotzena d’europeus.
En qualsevol cas, agraeix la lectura i el comentari, malgrat les discrepàncies.
Atentament,
Didac
Didac:
Voste diu: “Quan veurem a Merkel, Hollande i companyia en una manifestació en contra de les atrocitats d’Israel?”. [Cal tenir en compte que la manifestació de Paris no va ser una manifestació en contra de la massacre del supermercat jueu, o en contra de l’antijudaïsme].
I jo em pregunto:
“Quan veurem a Merkel, Hollande i companyia en una manifestació en contra de les atrocitats d’Alemanya, França i companyia?”. “Quan veurem a les autoritats palestines detenir a militants de Hamas desprès d’un atac indiscriminat a civils israelians”. “Quan veurem als despotes i tirans d’Àsia, Àfrica, Amèrica, Europa i Oceania ajudar als desvolguts del pais veï?”. El silenci vergonyant a aquestes preguntes no dona màniga ampla a ningú per matar a ningú. Sembla ser que, per alguns, el victimisme dóna carta blanca a qualsevol acció criminal.
Referent a l’ebola, sapiga que sóc d’una ONG que té gent (alguns d’ells “occidentals”) a hospitals on es tracta aquests malalts. Ah!: i bastant abans de la mediatització.
Però bé, crec que no fa falta donar tantes voltes… A uns els van matar pel sol fet de dibuixar al Profeta, i als altres pel sol fet de ser jueus. No cal donar-hi tantes voltes…
Atentament