CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Fa molt poca gràcia que ens endossin un percentatge de les despeses

•  d’un odiat exèrcit d’ocupació, d’unes odiades policies estatals i uns odiats guàrdies civils. Se’n diu cornut i pagar el beure.
• d’unes ambaixades que van en contra dels nostres interessos i les fastuoses despeses de les quals no podem controlar.
• d’una casa reial que no volem de cap manera i que xiulem allà on la viem.
• d’uns museus cars de visitar. Sumeu els desplaçaments, els àpats, l’entrada i els extres quasi necessaris i veureu que és un abús que ens carreguin el 25% de les despeses d’una cosa que a més a més tampoc és de la nostra propietat.
• d’unes cambres legislatives que legislen en contra nostra, per emmordassar la nostra llengua, espoliar-nos econòmicament i negar la nostra identitat nacional

I per què continuar? Tot és un forasentit. Si aquesta simple aplicació del sentit comú ja evidencia quina ensarronada suposa el mètode que han volgut fer servir, imagineu-vos què no en deduiran els nostres economistes.

Espanya o t’insulta o t’escanya. No tenim per què repartir-los ni un centim més del que ja se n’han endut fins ara. Volem allò nostres i prou. I s’ha acabat. El govern, que acceleri la creació de  la Hisenda catalana i que declari la independència ben aviat.

Té poca gràcia que de tal mètode en diguin de repartiment dels beneficis, quan ben bé nosaltres n’hem de dir repartiment dels maleficis.