CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ens tenen por. Saben que ens en sortirem. El 9-N ja és a tocar. I tot són presses. Rajoy crida Mas i els altres a crear grups de pressió impossibles, plataformes!

Des del seu menyspreu secular, des de la seva també secular prepotència repressora volien figurar-se que estàvem jugant. Des del seu madrilenyocentrisme continuaven ignorant el que es viu a Catalunya. Però ara tenim una data i una pregunta indefugibles. Tant per a nosaltres com per a ells. Ja no ens poden ignorar i de cop i volta s?adonen que estan a un peu de l?abisme, i nosaltres a un peu de la llibertat. L?ofensiva internacional de tots els agents catalans, civils i polítics, s?ha fet palesa a universitats, mitjans, institucions i en tots els fòrums influents de l?estranger. Hem atret l?atenció de tothom: tothom està pendent de nosaltres i d?ells, de la seva reacció. Hem esbombat les seves negatives urbi et orbe. Estan amb el cul a l?aire en l?esfera internacional. Anem forts, farem el referèndum i ens tenen por. Acabarem marxant. Només és qüestió de temps. I ho saben.

Han de fer alguna cosa. Estan nerviosos i han de moure?s per mirar de substituir la inoperància de Rajoy. Fins ara pensaven que el seu govern tenia prou armes per impedir la consulta. Però només a tres mesos de la data, constaten que no està disposat a usar els instruments que ells creuen que hauria de fer servir. I creen Libres e iguales perquè es decideixi a avortar legalment el referèndum. No saben que la llei està sotmesa a la raó democràtica que impera en l?àmbit internacional i que per això el seu govern es mostra tenallat i immòbil. I que per la mateixa raó, per evitar el ridícul internacional, Rajoy es veurà obligat a fer la pantomima de rebre Mas.

Després han vingut els progres, els socialistes. Ells, sempre ostentosos i amb llacets intel·lectualoides, sí que tenen la solució. La solució federal. Així ens han tingut enganyats 30 anys, amb les grans paraules, amb els grans gestos, ?Apoyaré…?.  Sí que nosaltres de vegades anem amb el lliri a la mà, però de rucs, res! Massa anys que han brandat el federalisme sense aplicar-lo ni explicar-lo com perquè ara ens els creiem! I quina casualitat que la parauleta només surti quan es tracta de frenar les nostres conquestes nacionals. A més, és que el tenim davant, el seu federalisme, i sabem de què va. Afirmen que el PSOE està federat amb el PSC. Doncs, si aquest és la mena de federalisme que ens proposen! Ni deixen que el PSC tingui veu pròpia en el parlament espanyol! Federalisme mut, federalisme que demana permís, federalisme al servei del centre de decisions espanyol!

No cal esgargamellar-se en desacreditar-los. No val la pena ni denunciar que exerceixen menys d?intel·lectuals que de polítics, que en el declivi de la seva tasca intel·lectual s?entretenen a fabricar plataformes una rere l?altra, que es proclamen tan lliures com per propugnar la imposició del castellà per sobre del català… No val la pena. I la xarxa ha reaccionat com cal, amb humor. Uns i altres saben perfectament que les seves plataformes no serveixen per res. Ni per enlluernar a ningú de nosaltres ni per reformar res de l?Espanya eterna. Doncs, per què les han creades? Simplement per no tenir mala consciència i per quedar bé amb la seva parròquia espanyolista. Que no sigui dit que no han fet ni que sigui un gest absurd en aquesta contesa. Els primers prou saben que no mouran Rajoy a fer el que no pot fer davant la mirada internacional, i els segons tampoc pretenen millorar la seva falta de credibilitat guanyada a base de gestos buits aquests darrers 30 anys. Simplement, que ningú els titlli d?haver-se quedat amb els braços creuats en un moment tan transcendental per al seu país. Perdran la seva darrera colònia i han de fer veure, si més no, que han intentat impedir-ho.

Per a nosaltres és un senyal evident que estem guanyant la partida.

RECOMANO. Matisos en el dret de decdidir   i Manifestos unionistes