CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ningú ens ha de donar permís per votar. Ni ningú l’ha d’esperar. No sé si ens deixaran, sento dir. Encara ens envaeix una actitud victimista i dependent. La mateixa Carme Forcadell diu Si no podem votar. Senyora, votar només depèn de nosaltres. Què li passa a l’ANC? Cap prohibició de Madrid ens ha condicionar. O la declaració de sobirania només va ser una esperpèntica obra teatral? Ben clar: des de la sentència contra l’Estatut, el govern espanyol actua en confrontació total amb nosaltres, per tant, el nostre govern té tot el dret a mantenir l’envit i a actuar també en confrontació amb el govern espanyol. Si ens ve una prohibició de Madrid, de cap manera ens hi hem de plegar: exigim al nostre govern un acte de rebel·lia. Que posi les urnes al carrer!

Espanya voldrà intimidar els polítics de Catalunya. Prohibirà, amenaçarà i multarà. Com hi ha de respondre el nostre govern? Prescindint-ne, explicant-se i animant a la gent a no cedir. La gent, el gruix de la gent, d’entrada també pot tenir por, i sentir com a seves les intimidacions que rebi el govern; però si aleshores aquest reacciona amb valentia, encomanarà a la gent la seva actitud. El poble que desitja la llibertat, fa seu el coratge dels líders que estan decidits a portar-lo a la victòria. En canvi, quan nota dubtes i pors en els dirigents, no és que els segueixi, simplement abandona per manca de lideratge.  Si el nostre govern demostra valor, el gruix de la gent el seguirà. La millor manera d’unir i anar plegats és assumir els reptes, plantar cara i desafiar l’actuació antidemocràtica d’Espanya.

Tenim uns actius molt potents que hem de conèixer i saber fer valdre.

– El principal, que podem posar a Espanya en evidència i decantar el favor internacional cap a la nostra causa. Quan el govern posi les urnes, obligarem a Espanya a enviar la Guàrdia Civil a retirar-les. La imatge apareixerà a totes les televisions del món. El desprestigi d’Espanya serà més gran que mai. I nosaltres atraurem totes les simpaties. O el govern espanyol, davant d’aquest panorama, farà un pas enrere i ens tolerarà la consulta. Tenim aquest actiu i l’hem de saber utilitzar. Per això és tan important que pressionem els nostres dirigents perquè es comprometin a posar aquest dia les urnes al carrer. Si nosaltres volem, si el govern demostra decisió, si la senyora Carme Forcadell no es mostra submisa als porucs, tindrem consulta i independència.

– El segon actiu és semblant. Quan el nostre govern posi les urnes, li poden caure una sèrie de sancions per part de Madrid. Millor. Cap por, doncs. En els darrers mesos s’ha anat creant un interès internacional molt gran cap a la nostra causa, tant per part dels governs estrangers com sobre tot per part dels mitjans;  per tant,  aquestes agressions no es passaran per alt sinó que donaran la volta al món. Unes fortes sancions, a l’espanyola, només per haver fet possible l’acte democràtic de votar, seran blasmades internacionalment. L’escàndol serà tan majúscul com si s’envia la força pública a retirar les urnes. No en dubtem: de cop i volta decantarem la simpatia internacional a favor nostre.

I aleshores serà el moment que el nostre govern ha d’aprofitar  per declarar unilateralment la independència perquè  tothom haurà vist que no ens han deixat cap més altra sortida. Ara bé, tot això només serà possible si el govern està disposat a posar les urnes on han d’estar: en els col.legis electorals.  A nosaltres ens toca pressionar i exigir-ho. I si el govern no gosa fer els deures, que dimiteixi.