CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Només n’hi ha una de via


«Cadenes, concerts, consultes impossibles.

Res de tot això ens portarà la independència»

Per Ramona Vergès

La consulta no la farem. No cal que li preguntin a cap dirigent socialista cagadubtes, què contestarà; no hi haurà pregunta. Tampoc no hi haurà resposta a cap carta. Tothom ho sap però fem veure que no. Diuen que ens hem de carregar de raons, com si 300 anys de sotmetiment no fossin prou raons.

Cadenes, concerts, consultes impossiblesRes de tot això no ens portarà la independència. Escalfen i escampen el desig de sobirania, que és molt però no n’hi ha prou. L’estètica està bé però no ens donarà de menjar.

El que sí que hi ha és espoli fiscal amb majúscules, cinisme de marca espanyola. Involució democràtica. Justícia polititzada i política judicialitzada. Setge a la cultura. Setge a la llengua. Hi ha insults gruixuts i reiterats contra els catalans. Ens diuen nazis i no passa res. Potser estem esperant que alguna víctima de l’horror denunciï la frivolització en l’ús d’ aquesta paraula. Hi ha manca de recursos per a l’ensenyament, la salut, la vellesa. I si el PIB remunta és per finançar Espanya. Trist destí que vull creure immerescut.

Per ara no desesperem perquè el millor garant que arribi el moment és una societat aliderada però amb voluntat ferma i capacitat de risc, i un president amb capacitat de resistir. És molt semblant al que va passar fa 300 anys quan els ciutadans de Barcelona exigien la crida per defensar-se als consellers de la ciutat. Per quan la crida, president?

La transició nacional corre perill de convertir-se en la transició del partit hegemònic a Catalunya. Passarem de CiU a ERC. Però aquest no és l’objectiu, oi? Quan posem dates al que ara en diem procés i parlem del 2014 per la consulta o del 2015 per no sé quines eleccions no pensem en el temps que podem aguantar. Si tenim majoria sobiranista al Parlament i el país està en risc d’asfixia econòmica i cultural, doncs declarem la independència. L’agost és un bon moment, Espanya fa la migdiada. La DUI haurà de ser l’únic camí possible en una Espanya impossible.

I si us plau, la primera llei a enllestir ha de ser l’electoral. Insostenible la dosi de mediocritat, mesquinesa, d’alguns dels màxims representants dels partits. A l’Estat català hi ha d’haver un sistema polític garant d’una democràcia avançada. I així direm adéu no només a Espanya.

Autora
Ramona Vergés

Nascuda el 1959 a Terrassa filla de calderer i repassadora de mitges. Doctora en medicina i especialista en oncologia radioteràpica, tinc cura de pacients en un hospital encara públic. Professora de formació professional, estudiant de medicina sempre, somnio a viure en un país normal. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari