CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Primer la Declaració unilateral i després el referèndum. És el més democràtic.

Publicat el 15 d'abril de 2013 per Narcís Llauger i Dalmau

Mas afirma que una declaració unilateral d’independència és una acte poc democràtic.

Una DUI, Declaració Unilateral d’Independència, és un acte cent per cent democràtic com qualsevol acte realitzat pels representants del poble. Sobre tot si compleix les tres condicions del nostre cas. Primera, que els diputats hagin estat escollits en una contesa electoral en què el principal punt del programa era la transició cap a un estat propi. Segona, que tal voluntat popular hagi estat expressada també per altres mitjans, com la manifestació massiva de l’11-S últim. Tercera, que es faci amb el compromís de sotmetre-ho posteriorment a un referèndum vinculant.

Tot s’ha de dir. Hi ha decisions d’un parlament que són dubtosament democràtiques per més que els seus membres hagin estat elegits. Quan les decisions dels diputats van en sentit contrari a la voluntat popular expressada, per exemple, en una ILP. Així, quan el parlament espanyol refusa la ILP presentada per la PAH, sí que podem dubtar de la qualitat democràtica de tal decisió. Si més no, el govern espanyol l’hauria de sotmetre a referèndum.

Una declaració unilateral d’independència és un acte més democràtic que un referèndum per a la independència quan aquest s’ha de fer sota les lleis i el domini de l’estat del quan un es vol escindir. És jugar amb les regles posades per l’adversari. Absurd i no gens democràtic. I si aquest estat és l’Estat espanyol, les garanties democràtiques són mínimes i irrisòries. Perquè tant les seves lleis com tota la maquinària estatal estaran poderosament posades a pervertir el referèndum. Si ho han fet en unes simples eleccions semiplebiscitàries com les del 25-N, com no ho faran en el moment d’un referèndum decisiu.

No siguem innocents. Un referèndum sota lleis espanyoles serà un referèndum arriscat i amb poquíssimes garanties democràtiques. Un referèndum després de la DUI, sota les nostres pròpies lleis i amb supervisió internacional, serà un referèndum net. Com nosaltres solem fer les coses. 

Primer la DUI, després el referèndum. És el més democràtic. 

—-
 drets imatge

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De la UCI a la DUI – Per què ens cal una independència exprés?

Publicat el 8 d'abril de 2013 per Narcís Llauger i Dalmau

Catalunya està a la UCI. Catalunya viu al caire del col·lapse. Ho sentim cada dia a les notícies, als comentaris radiofònics i televisius, a la premsa… Una explicació d’aquest mal mortal que ens ataca el tenim resumit en aquest article de La Vanguàrdia. Els deutes de la Generalitat no es poden pagar i els ingressos estan bloquejats. Fallida tècnica! Tanmateix tenim recursos. Encara. Només cal que els retenim i no els enviem a Madrid. Això només té un nom: independència. Ja avui mateix els ajuntaments poden fer independència fiscal enviant els impostos a la Generalitat. També les universitats i les institucions públiques. I demà declarant-nos unilateralment independents.

Quan un malalt entra a urgències, tot són corredisses. Cal anar per feina. Tothom sap el que ha de fer perquè n’hi ha un que mana i disposa. I es fa el que diu i amb rapidesa. Si volem curar el malalt que està entre la vida i la mort, no valen discussions ni dubtes.

Catalunya està al caire del col.lapse  i necessita una cura urgent. Ens cal algú que, com el metge d’urgències, condueixi el país a la seva salvació amb decisió i sense dubtes. Algú que amb les seves constants declaracions públiques faci bandera de la necessitat, no de la consulta, sinó de la independència. Algú que quan parli de diàleg amb l’estat digui encara més fort que aquest diàleg nosaltres portem anys intentant-lo i que Espanya sempre l’ha rebutjat. Algú que digui el que s’ha de dir i amb prou contundència perquè  tots els catalans i europeus facin seva la nostra necessitat d’independència. Algú que defensi no només el dret de decidir sinó la necessitat d’un estat amb nom propi al món.  Artur Mas ho hauria de fer i no ho fa. L’actitud d’Artur Mas està lluny del que es demana a un líder. Si no actua sota els paràmetres que he assenyalat, mai serà creïble i Convergència sempre estarà sota sospita de voler deixar passar temps  i podrir un procés que li ha vingut imposat per la pressió popular.

Tots sabem que la salvació consisteix en recuperar els propis recursos tot declarant-nos independents de l’estat que se’ns els apropia. Aquesta decisió és tan urgent com més greu és l’estat del malalt.

 I Junqueras, massa pendent del dia a dia, no es posa el país a l’esquena com els bons líders. Encara fa més de professor que de polític. Sota la paraula consulta amaga la independència. Li fa vergonya, encara? Una vegada més és el poble qui té la paraula. El poble ha de forçar la D-U-I. Aquest ha de ser l’objectiu de tots els actes de l’Assemblea. Després de la manifestació de l’Onze de setembre del 2012, qualsevol acte reivindicatiu ha d’anar més enllà de manifestar el desig d’independència. Si no, caurem en el folklore. Ara cal demanar que els polítics actuïn amb caràcter d’urgència. No amb petits passos sinó amb els que la gravetat del país exigeix.

Catalunya està en la Unitat de Cures Intensives, ara només ens val la Declaració Unilateral d’Independència. Per poder disposar de la cura que ens cal, la dels recursos propis. A l’UCI, la DUI.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Diàleg i 2 fronts de lluita

Publicat el 2 d'abril de 2013 per Narcís Llauger i Dalmau

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari