CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Hem fet forat!

Hem fet forat en l’autonomisme. Fins ara cap força política del Parlament havia fet polítiques d’independència. ERC es declara independentista, la seva gent se’n sent, però mai no ha fet ni un plantejament que portés a la independència. Era molt important esberlar aquest mur. Han intentat marginar-nos: ni la ràdio ni la televisió s’han fet ressò de la gran quantitat de gent que acudia als nostres actes, però això sí han escampat tota la brutícia possible.

Un cop obert el forat, l’eixamplarem ràpidament malgrat tots els obstacles que ens hi posin, que ens n’hi posaran! Ja ho sabem i estem preparats. Hem treballat de valent aquests quatre mesos i seguirem treballant animats pel resultat obtingut en tan poc temps. 

Com eixamplarem la bretxa independentista?

  • Desnarcotitzant el país, adormit amb les promeses autonomistes que li prediquen des de fa trenta anys. Prou de creure-se-les: totes porten a la frustració. Només la independència és la solució i la solució definitiva. 
  • Inoculant autoestima i coratge a molta gent del país, gent afeblida fins a creure que la independència és un somni impossible; gent que crida independència, però que recula quan se li proposa de fer un pas decidit per a trencar amb Espanya. 
  • Fent pedagogia. Explicant en el Parlament com es resoldrien amb la independència cada un dels problemes plantejats, com es resoldrien si disposéssim dels nostres recursos. I deixant en evidència als partits que intenten obtenir engrunes de Madrid, engrunes que ni obtenint-les resoldrien cap problema important del país (corredor Mediterrani, sortida de la crisi, ajudes per a la creació d’empreses, reducció dràstica de l’atur, rescat d’autopistes, política educativa, reforma laboral, etc.).
  • Fent propostes no de llei (no tenim grup propi per poder fer propostes de llei) que siguin passos ferms cap a la declaració unilateral d’independència i a la creació de l’Estat propi dintre de la UE.

Fora del Parlament, des de la base (no oblideu que som un moviment, no només una agrupació de partits polítics) treballant el territori tot fent la mateixa pedagogia i impregnant de coratge a la gent encara tenallada per les pors. 
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sí a la independència: la volem, és possible i la farem

Sí a la independència: la volem, és possible i la farem

Joan Laporta

 

Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut hem constatat que Catalunya, dins d’Espanya, no té futur i avui es troba en una situació límit. Les famílies catalanes s’estan empobrint perquè patim l’espoli fiscal més gran del món, quantificat en 22.000 milions d’euros que cada any Espanya ens pren. Seixanta milions diaris. Tres mil euros per català i any.



En la situació autonomista actual, Catalunya no pot decidir el seu futur per capgirar aquesta situació adversa.
Prou de promeses inviables. Prou de mentides. Prou d’enganys. L’única possibilitat de sortir de la crisi democràtica, moral, política i cultural és amb una declaració d’independència -que ja ha estat avalada per la comunitat internacional i pel Tribunal Internacional de Justícia- que comporti la creació d’un estat propi que defensi els interessos de Catalunya. I és l’única fórmula que depèn de la voluntat de totes i cadascuna de les persones que viuen a Catalunya. De tothom, sense exclusions de cap mena. Sense trencar lligams sentimentals amb cap territori del món.


Volem una Catalunya lliure, rica, plena, joiosa, orgullosa del seu passat, del seu present i del seu futur. SI es compromet a acabar amb el mal record del passat d’una regió empobrida per fer de Catalunya el quart estat més ric de la UE.

Sabem com fer-ho. Solidaritat Catalana per la Independència es compromet a rellançar l’economia creant milers de llocs de treball; a gestionar els nostres impostos i decidir a què els dediquem; a crear beques-salari pels estudiants vinculades al rendiment acadèmic de 8.500 euros l’any per estudiant; a incrementar les pensions en 2.500 euros l’any; a realitzar polítiques de suport a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses i invertir en recerca, desenvolupament i innovació; a construir l’eix mediterrani ferroviari i gestionar els nostres ports i aeroports per ser una economia dinàmica; a incrementar el pressupost de la Generalitat en un 70 per cent i doblar el pressupost dedicat a polítiques socials (sanitat, educació, habitatge i benestar social). Tenim persones capacitades per assumir aquestes responsabilitats encaminades a millorar a vida dels catalans i les catalanes.

Les persones que formem part de Solidaritat Catalana per la Independència tenim ben clara la resposta a tres preguntes bàsiques: Volem la independència? És possible la independència? Farem la independència? La resposta és sí. Un sí que ens han fet arribar milers de ciutadans arreu del territori en els darrers quatre mesos. Aquest sí clar i determinat cal traslladar-lo diumenge amb vots, amb escons, amb una força suficient al nostre Parlament on presentarem com a primer projecte de llei la Llei de declaració d’independència de Catalunya, el full de ruta per constituir l’Estat català i per organitzar el Govern de Catalunya per tal de fer possible la participació de l’Estat català en el si de la UE.

Ho volem fer, sabem com fer-ho i ho farem.

Cal que ens hi acompanyeu
votant SI a la prosperitat de Catalunya.

 

Font: Nació Digital

24/11/2010 01:03

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Que no ho sents?

Que no ho sents?

És l’alçament de Solidaritat Catalana

 

 

Mentre Catalunya es veu arrossegada cap a la
decadència a la que ens porta Espanya,
els polítics actuals actuen d’esquenes al
poble, i segueixen omplint-se les butxaques.

Mentre els ciutadans es manifesten
massivament demanant la independència, mentre la voten massivament en les
consultes populars,
els nostres polítics segueixen entestats en gestionar les
engrunes de l’autonomisme.
 
Solidaritat Catalana per la
Independència
 neix fruit d’un moviment popular que persegueix assolir
els anhels i la llibertat de tota una nació.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Fem entrar el 10-J al Parlament






La
independència

entra
al Parlament

 

Votar amb il.lusió

La concurrència massiva als actes de Solidaritat Catalana demostra la il·lusió que generen les nostres propostes i perfila l’èxit que obtindrem a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I no és estrany, SI planteja l’únic projecte viable per Catalunya: la construcció d’un Estat propi a la Unió Europea. 

Persistir en l’autonomisme, o aprofundir en utòpiques singladures sobre l’Espanya federal, no farà res més que conduir a la frustració, a la inoperància, a la ruïna social i econòmica i a la devastació cultural.  La ciutadania comença a constatar que només amb la independència gaudirem de plena capacitat de decisió i de recursos per superar els reptes que tenallen la nostra societat. 

L’estament polític que fins ara ocupa el Parlament de Catalunya no pot continuar ancorat en la mentida ni en la pantomima d’unes institucions condemnades a l’absència de poder polític. Per a ells fins ara ha estat molt còmode defugir la responsabilitat de ser plenament sobirans: escalfaven un escó, cobraven una nòmina i gaudien d’unes prerrogatives sense adoptar cap solució. Això s’ha acabat. El poble de Catalunya ja ha dit prou. És massa evident que dins d’Espanya no farem res més que suportar noves humiliacions i noves espoliacions.

Només SI, a través de la candidatura liderada per Joan Laporta, compta amb la capacitat i l’entusiasme per consolidar la majoria parlamentària necessària per portar el país a la llibertat. Us encoratjo a votar per Solidaritat per la Independència amb la il.lusió i  l’esperança d’entrar al Parlament i de treballar junts per la Catalunya rica i pròspera que serà aquest nou Estat de la Unió Europea.

  Hèctor López Bofill
Cap de llista per Tarragona de Solidaritat per la Independència 

11/11/2010 17:55


Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Laporta pronostica un grup parlamentari propi

Laporta conversa amb una dependenta al mercat de Santa Caterina de Barcelona.

El cara a cara

El candidat Laporta ha aprofitat per criticar l'”espectacle” donat per les principals forces polítiques en el cara a cara finalment no celebrat, cosa que, segons Laporta, ha demostrat “una vegada més” que se segueix “depenent de Madrid”. “Aquests professionals de la política s’encarreguen de plorar sense capacitat per transformar la confiança de vot dels ciutadans en solucions. Demano un vot de càstig per recuperar l’autoestima i la il·lusió”, ha afegit.
 

AL MERCAT DE SANTA CATERINA

Laporta pronostica que tindrà grup parlamentari propi

El candidat de Solidaritat afirma que la independència és l’única via per sortir de la crisi


El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la presidència de la Generalitat, Joan Laporta, ha demanat aquest matí el vot al mercat barceloní de Santa Caterina, on ha promès a botiguers i curiosos “un país millor” després d’aconseguir la independència, que és l'”única via per sortir de la crisi”. El també expresident del FC Barcelona, que aspira a aconseguir grup parlamentari propi, ha assegurat ser “molt optimista” respecte als resultats de diumenge i ha pronosticat que el seu partit “entrarà amb força” al Parlament.

Font: elPeriódico 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El vot silenciat per la “professionalitat” dels periodistes

Fa sis dies Esquerra va fer un acte a Tortosa: 84 assitents. El Punt li dedica mitja plana. Dies abans Solidaritat (SI) havia convocat més de 350 persones, quatre vegades més, al Teatre-Auditori Felip Pedrell. Zero línies en el diari esmentat. Bravo!

Aquest matí a Rac1 els fa una gràcia enorme explicar que un porter de can Barça contractat per Laporta fa sis anys (com si Laporta es dediqués a això!) està perseguit per la policia del seu país, de l’Est. Però dels innombrables mítings en què Laporta aplega entre 300 i 1000 persones, ni mu. 
 
Visca la professionalitat dels periodistes! Aquesta és la professionalitat que esgrimeixen per oposar-se al blocs electorals? Com si els periodistes fossin l’únic col.lectiu immune al partidisme i als interessos personals! Quin encegament corporativista! 

LA PROFESSIONALITAT ES DEMOSTRA

La professionalitat dels periodistes s’ha de demostrar. I de forma individual. No es pot anar proclamant la professionalitat en bloc de tota la professíó. Seria una ingenuïtat per part nostra que ens la creguéssim. De debò es pensen que ens creiem que la seva “professionalitat” és garantia d’imparcialitat? Se senten tan importants i influents que esperen gratuitament la nostra credibilitat. 

Nosaltres, però, sabem que són persones com qualsevol de nosaltres, gens immunes al partidisme i als interessos personals. No descobrirem res si diem que les empresses per a qui treballen marquen la orientació ideològica dels seus empleats i que no és fàcil resistir-s’hi; hi va el sou. I està clar que encara ens podem refiar menys de la gent que va d’intocable.

Si es vol un control amb menys rigidesa que fins ara, com es fa nord enllà, jo m’hi apunto. Perquè els blocs informatius que els partits ja donen elaborats als periodistes i aquests es veuen obligats a publicar són una altra aberració informativa. Els models europeus segur que són un bon camí a seguir.

VOT SILENCIAT

Tornant als fets del començament. No només hem de parlar de vot ocult sinó ara també cal parlar de vot silenciat. El d’aquesta massa de gent que assisteix als mítings de SI i es silenciada en els mitjans.
 
El 28-N serà un gran dia per a l’independentisme!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Concert desafinat

Tots els concerts, pactes i negociacions amb l’Estat espanyol han estat i seran concerts desafinats. Concerts desconcertats i imposats. Per la prepotència d’ells i la tovesa dels nostres. Tan clàssics que en coneixem la decepcionant partitura. Concerts que no harmonitzaran el nostre esforç fiscal amb les inversions estatals a Catalunya. Hi ha alguna raó per creure que ara no es repetirà la història dels darrers anys que tots coneixem? Quan no s’ha traspassat sense prou recursos econòmics (Mossos), la competència cedida s’ha vist amenaçada pel Constitucional (immersió lingüística) o senzillament l’Estat espanyol ens ho ha tornat a prendre (ports de Barcelona i Tarragona aquest juny passat; amb silenci total dels nostres autonomistes governants o a l’oposició!).

Dues preguntes imprescindibles.

Primera. En aquest concert el que porta la batuta què està disposat a donar-nos per un grapat de vots als pressupostos o a una investidura ? (Fins ara amb el PNB i CC ja en tenen prou). El mateix que havia donat fins ara a Pujol? Hi ha alguna raó perquè ens ofereixi un “pacte fiscal similar al concert”? Mas afirma que hi anirà amenaçant amb la independència que creix. Què ens fa suposar que l’Estat espanyol té por de les nostres demandes independentistes?


Segona. Què està disposat a demanar Mas? Perquè la història de CiU no ens permet fer-nos massa alegries. Amb el pacte del 21 de gener del 2006 en tenim prou per saber-ho. Però és que ara mateix està a punt d’avalar que l’Estat vagi a rescatar les concessionàries de les noves autopistes que surten de Madrid, i que són deficitàries perquè els madrilenys ja disposen de bones autovies, sense demanar a canvi el rescat de les nostres que portem anys i panys pagant. Digueu-me, què podem esperar de Mas i de CiU? Serà un concert d’engrunes, com sempre. Fixeu-vos que Mas no ha dit res de fins on pensa reduir el dèficit fiscal!

Què més ens ha de fer Espanya?

Què més ha de fer Espanya perquè els catalans deixem d’enganyar-nos amb les falses promeses dels autonomistes? Quina clatellada més hem de rebre d’Espanya per sortir de la nostra ingenuïtat? Quantes més n’haurà de fer CiU abans que no li veiem l’enganyifa que ens està venent? Al Pujol de la primera fornada autonomista encara se li pot perdonar alguns pactes aparentment beneficiosos, però 


un cop Espanya ha deixat clares les seves intencions reals, 

CiU no pot tornar a jugar a pactar amb aquest Estat
i esperar que nosaltres en la creiem. 
 

El concert econòmic, que ara ja ha passat a ser “pacte fiscal semblant al concert econòmic”, no serà mai un pacte d’igual a igual. Les forces, la de l’Estat i la nostra, no són equiparables: el concert sortirà desafinat i discordant.

Una altra vegada hem de passar per això? Que es pugi la participació de la Generalitat en els impostos perquè després els espanyols ens ho prenguin reduint les inversions en infraestructures o en el pagament de la sanitat? Quan Pujol va aconseguir que la nostra participació en l’IRPF augmentés, Espanya l’any següent va baixar aquest impost i la quantitat resultant que vam obtenir va ser semblant a l’anterior.  

Això és continuar el joc del gat i la rata amb Espanya. Hem de ser prou valents per trencar aquesta dinàmica, és a dir per trencar amb Espanya. Votem directament independència. No queda més remei; és l’única solució. No serà fàcil. Però hi ha res bo que vingui regalat? Coratge, amics. Fem independència!

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

No cal ser d’esquerres per fer polítiques socials

No cal ser d’esquerres per fer polítiques socials.
Només cal tenir diners per fer-les!

Amb la independència disposarem d’aquests diners.


QUINA INDEPENDÈNCIA?

Hi heu de posar contingut a la independència, em diu l’Oriol, un company de feina. La independència és el contingut,li contesto.

El deixo perplex, deu pensar que no entenc la pregunta o que sóc curt. El contingut de la independència són els 60 milions diaris que es quedaran a Catalunya i que ara s’emporta l’Estat espanyol. Perquè te’n facis una idea: el cost d’un hospital diari o de tres escoles ben equipades. 20.000 milions a l’any que ells ens roben! Aquest és el contingut de la independència! Mira les carreteres, les connexions ferroviàries, l’equipament hospitalari, la reducció de la ratio docent, la disminució dels costos empresarials… que podrem fer amb els nostres diners quan seran nostres! 

I amb quins criteris es distribuirien aquests diners? No és el mateix fer-ho des d’una ideologia o d’una altra, segueix l’Oriol?

QUAN LES DRETES FAN MÉS POLÍTIQUES SOCIALS

Tu i molta gent creieu que és important la ideologia per poder fer polítiques socials. Una ideologia que determini, per exemple, les prioritats en la distribució de la riquesa.  

Doncs, ara deixem la ideologia i mirem el fets. Els fets de Zapatero, socialista espanyol, i de Cameron, conservador britànic. Font The Telegraph.

  • Sou funcionaris: Zapatero el redueix el 5% (A mi, professor de BAT, me l’ha reduït 7,2%!); el conservador Cameron només l’ha congelat. (Basic state pension linked to earnings once again, from April next year).
  • Pensions: Zapatero, el socialista, les congelarà Cameron, el conservador només n’ha reduït la pujada de l’any que ve. Cameron, conservador, anuncia que la congelació només serà per dos anys; Zapatero no posa data a l’estretor del pensionista. (Two-year pay freeze for public sector workers).
  • Xec nadó: Zapatero el retira per complet, Cameron només el congela i ja n’anuncia el final, que serà dintre de tres anys. (Child benefit to be frozen for next three years).
  • Defensa: Cameron, conservador, reduix el pressupost de defensa un 8%, Zapatero només en 6,8%. Cameron fa quinze dies es va reunir amb Sarkozy per fer un pla conjunt de despesa i així no duplicar-la amb el mateix tipus d’armament. Però és que ja només nomenat primer ministre va determinar una retallada de 4000 milions en defensa. Aquí els militars, com Andalusia i Extremadura, són material tabú.

 

Cal ser d’esquerres per fer polítiques socials? Ni de dretes ni d’esquerres, avui dia. Només cal tenir diners. Els diner que tindrem els catalans quan siguem independents i tinguem un Estat propi. Amb 20 000 milions més a l’any, la nostra política de benestar serà comparable a la d’Holanda, Alemanya, Etc. Després ja parlarem d’una millor redistribució de la riquesa.
Però de moment, déu n’hi do el que hi guanyarem tots plegats!

Fem possible la independència!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Periodistes, comenceu donant exemple

Senyors periodistes, vostès es queixen amb raó de la cotilla dels blocs electorals. Bé, mirin, aquí els presento un tema també relacionat amb les restriccions a la seva professionalitat i, més greu encara, amb la llibertat d’expressió; un tema que haurien d’encarar positivament. ¿Com tracten vostès els partits sense representació parlamentària? Què els sembla que tinguin barrat l’accés als mitjans, sobre tot la TV? Matisaré: hi tenen un accés ridícul. Felicito les excepcions: l’AVUI i els diaris exclusivament digitals, sobre tot Vilaweb, impecable, com sempre. Rac1 ha fet uns mínims intents.

  • El potencial de Laporta és com a mínim igual al d’Esquerra i PP. En les enquestes anteriors al període electoral Laporta sobresortia com la persona més coneguda i valorada. I amb quina professionalitat estan tenint en compte aquesta dada, vostès? Carretero també ha tingut molta presència als mitjans abans de la marejada electoral i ara ha quedat relegat a una presència mil vegades menor
  • L’independentisme és la referència recurrent de tots els discursos… i vostès l’estan relegant a l’ostracisme, si més no a l’independentisme emergent i amb més potencial. 
  • Només s’han queixat dels blocs aplicats als partits parlamentaris, però la llibertat d’expressió és un dret de tothom, també dels partits extraparlamentaris. La mateixa llibertat, sense restriccions!

Periodistes que blasmeu els blocs electorals, aquí teniu l’ocasió de fer gala de la vostra professionalitat. Teniu moltes maneres d’esquivar la normativa si voleu: referències a l’assistència i al nombre dels seus actes (molt nombrosos i amb gran assistència en el cas de Solidaritat), personar-se a les convocatòries (Laporta dilluns va convocar els mitjans i només s’hi van presentar els estrangers!), xafarderia (positiva!) a la seva vida personal, eliminar les crítiques que els fan Esquerra o el PSC donat que no tenen ocasió de contestar-les (una cosa comporta l’altra) o també explicar anècdotes de la seva campanya que no siguin programàtiques (ja que sembla que aquestes les tenen prohibides), etc.

Periodistes, si voleu queixar-vos, queixeu-vos, però per a la vostra credibilitat comenceu donant exemple, aquest exemple.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El referèndum dels “valents”

En Joan és molt valent i per això muntarà un referèndum. Doncs, jo en muntaré dos. A veure qui ho és més! 

Desconec la connexió entre ser valent i fer un referèndum.
 Què hi ha de valent en això? Que potser hi arrisca alguna cosa
? De debò, jo no ho sé veure; potser perquè jo no en sóc prou, de valent. Valent de bravata no gens, us ho asseguro, em repugna anar traient pit a cops de veu altisonant. 

Jo li demano al “Joan Sense Por”
que ens digui què muntarà el dia que els espanyols li diguin si és tonto i no sap que per fer un referèndum li cal el permís del seu Estat, i si no li han dit vegades que aquest permís ja se’l pot pintar que ells sí que no són tontos i de referèndums suïcides no en permeten; que fins aquí arriben! Doncs, ja sé què farà en “Joan Sense Por”. Tornarà a treure pit per dir que els espanyols són molt dolentots… i a seguir escalfant l’escó fins a la pròxima bravata!

L’ALTRE REFERÈNDUM


De referèndum d’independència se n’haurà de fer, és clar.
Però no per voluntat de cap català ni per condescendència de cap espanyol, sinó perquè la UE o la ONU ens ho exigiran. Un cop declarada la independència pels diputats del nostre Parlament, la comunitat internacional voldrà la ratificació de la ciutadania. I nosaltres ben contents. I l’Estat espanyol, ara sí, se l’haurà d’empassar mal li cogui. Finalment nosaltres podrem exercir el dret a decidir. Aquest és el vertader referèndum, no el que el senyor Puigcercós, el valent, s’ha tret del seu pit . 

Això és el que expliquem a Solidaritat.
Que nosaltres, senyor Puigcercòs, som gent seriosa, que anem per feina, la que és efectiva. I més en faríem si vostès ens permetessin l’accés als mitjans. Nosaltres anem a guanyar, no pas a muntar un referèndum de fum, fum, fum. I guanyar vol dir obtenir 68 diputats. Això sí que és ser valent perquè aquest nombre de diputats sabem que només treballant de valent els podrem aconseguir. I estem disposats a aconseguir-los. Evidentment no pas asseguts tranquil.lament a l’escó i fent propostes ja avortades d’entrada sinó treballant el territori i deixant-nos-hi la pell. Com uns jugadors de futbol que tots sabem.

Qui vulgui apuntar-s’hi, benvingut sigui. I ja sap què li tocarà. Ara bé, la recompensa no té preu: la independència.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sentir-se espanyol i ser independentista

ENS HI HAUREM D’ANAR ACOSTUMANT…

Sempre m’adreço a tothom, i contesto, en català, però hi ha amics amb els que m’és molt difícil mantenir una conversa en la meva llengua. A ells ja els agradaria fer-ho, però els costa. Què hi farem!

Coincidim que l’expoliació espanyola de Catalunya és humiliant i inaguantable. De tota manera no estan del tot decidits a trencar amb l’Estat espanyol.
Llavores, els  dic: Ens haurem d’anar acostumant a poder-nos sentir espanyols o catalans en un Estat català independent .   
Els meus cosins de França, nascuts a Almeria, van viure el triomf de la Roja com a cosa seva. Se senten espanyols però no per això se senten malament en un Estat diferent. Els que se senten espanyols, poden sentir-se’n igualment en un Estat català independent d’Espanya.  

Espanya ens considera catalans a tots els que vivim en aquesta terra hagin nascut on hagin nascut. 
Perquè a
 tots Espanya ens discrimina per igual, a tots ens roba per igual. Per tant, ens hi hauríem de sentir tots, parlem com parlem; si és vol, compartint-lo amb  el sentiment de ser espanyols, que no és pas el meu cas. També els que se senten espanyols tenen dret a gaudir al100% del fruit del seu treball i l’única manera d’aconseguir-ho és en una Catalunya independent. I és que amb la independència hi sortirem guanyant tots parlem com parlem, ens sentim espanyols o catalans, sigui quin sigui el nostre origen. 

Tots l’hem de voler i tots l’hem de votar.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Solidaritat guanya a CiU. Teatre de Valls desallotjat

30 a 80, GUANYA SOLIDARITAT

Constantí, Tarragonès. Ahir  a les 11 del matí Oriol Pujol comença el piscolabis-xerrada electoral. A dos quarts d’una comença Solidaritat (Valero, Isabel-Clara Simó i Hèctor Lòpez Bofill) una xerrada-míting. CiU aconsegueix reunir 30 persones. Solidaritat més de 80. Guanya Solidaritat per golejada. La setmana passada diuen que De los Rios (ERC) només en va tenir 20 escoltant-lo.

No sóc pas il.lús. D’aquí no en puc fer cap avançament sobre el resultat de les eleccions.  Però, digueu-me, no creieu que les enquestes s’equivoquen sobre les formacions noves?
 

LA POLICIA MUNICIPAL DESALLOTJA 150 PERSONES DE SOLIDARITAT

Ahir el teatre de Valls estava a vessar. L’aforament permès és de 500 persones. En sobraven 150 i la guàrdia urbana va prohibir celebrar l’acte de Solidaritat fins que aquestes no sortissin al carrer i s’afegissin a les que s’hi esperaven sense haver pogut entrar. Tota una demostració de l’atractiu que Solidaritat ofereix. No creieu que les enquestes estan falsades o fetes amb poc rigor? Evidentment, és més fàcil que reflecteixin els resultats de les formacions grans perquè, per observar el gruix real de les noves, les enquestes haurien de fer-se sobre mostres molt més àmplies. I, per què no, a molta gent no l’interessa que els independentistes més dinàmics i trencadors apareguin per al Parlament a donar la murga.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Patrícia Gabancho i Bru de Sala no ho veuen clar


L’INDEPENDENTISME ESTÀ MADUR COM A IDEA PERÒ NO COM A OPCIÓ POLÍTICA ,
diu Patrícia Gabancho

[…]I per això l’independentisme té avui una força que llavors era impossible. El que encara no ha assolit, perquè les eleccions han vingut massa de pressa en relació amb l’esclat popular d’aquesta consciència, és la maduresa necessària per traduir-se políticament en una opció consistent. Encara estem en la baralla i el ditirambe. Que no vol dir que l’independentisme no estigui madur com a idea: ho està, perquè en aquests anys s’ha fet molta feina d’estudi i d’erudició i d’argumentació, sovint a nivell acadèmic, per establir les bases jurídiques, econòmiques, polítiques, culturals, socials i inclús intangibles de la independència, començant pel Cercle d’Estudis Sobiranistes d’en López Tena, però no només. Tenim la teoria a punt, però no pas la política, perquè la política és el punt més feble de Catalunya al llarg de tota la seva història.

Tanmateix acaba així: “He dit, i repeteixo, que votar el 28-N l’independentisme emergent és un vot útil.

Patrícia, no diguis que estem barallats. Que no veus que Rcat i Solidaritat són els únics que no es barallen ni critiquen? Com els agradaria als mitjans escampar les seves desavinences als quatre vents. No els donem aquest gust. No cal buscar raons fosques (personalismes, interessos indefinits) en el fet d’anar separats. Ni tampoc immaduresa. Sempre buscant el “pecat”; vestigis jueu-cristians. És més senzill. No és immaduresa sinó diferència d’estils i actituds i en la manera de treballar. N’hi ha que tenen l’obsessió pel rigor, la fe en la victòria i l’actuació decidida. Per treballar conjuntament s’ha de compartir no tant les idees sinó l’estil i la forma. Patrícia, abans el cristianisme tampoc ens deixava entendre el divorci. Els divorciats eren dolents i actuaven per motivacions innobles. Aviat també entendrem la diversitat independentista sense parlar ni de personalismes, com fan alguns, ni d’immaduresa com has dit tu avui.

Però m’estimo molt la Patrícia. No parleu de la Patrícia sense haver-ne llegit els darrers llibres. Són la millor eina per deslliurar-nos dels fantasmes inoculats pels espanyols i per encarar la independència amb coratge i energia. Llegiu-los, per independentistes que us cregueu. 

S’ESCAMPA EL DESÀNIM, diu Xavier Bru de Sala

Ja fa uns quants anys que la política no engresca. A la proverbial desconfiança ciutadana vers el poder, tan ben inscrita als gens catalans, s’hi afegeix un fenomen peculiar. La gent es mobilitza a la contra del que no agrada, però no a favor del que voldria. […] Han passat pocs mesos des de l’última onada d’indignació, i sembla que tenien raó els que la minimitzaven. Vida ondulant però poc canviant. Etern flux i reflux de les aigües que no altera el nivell del mar. No és el meu parer, però de moment cal donar la raó als que menystenien la reacció dels catalans com si fos efímera bromera de cervesa aigualida. Tan sols una exigua, quasi insignificant minoria transita de la indignació a l’actuació en positiu. Però fins i tot aquests, els que es mobilitzen a favor del que sigui, no van sobrats de convicció, fervor o entusiasme. Aviat se’ls desinfla, si mai havia estat alta, la confiança en els resultats.[…] A Catalunya, tothom remuga i ningú actua. A Catalunya, país de descreguts i desconfiats, li falta vitalitat i vivacitat. […]Una de les característiques d’aquestes eleccions és l’escepticisme respecte als líders. «Vull el que voleu vosaltres, però no amb vosaltres al capdavant».

Xavier, els líders necessiten altaveu. I la mediocritat que ens mana i imposa lleis ha decidit fer callar l’independentisme emergent. Ens han prohibit als mitjans, com tu ja deus saber. I, a més, el soroll mediàtic Masmontillero distorsiona l’ambient electoral. No et preocupis. Catalunya està ben viva. I existeix encara que no surti a la TV. No t’enganyis. Vés als actes on apareix Laporta i notaràs aquesta vitalitat que se t’escapa. La troika independentista Laporta-Tena-Bertran està fent molta feina. Els que hem pujat al seu carro estem il.lusionats sense ser il.lusos. Sabem que un cop al Parlament ja els arrabassarem els altaveus mediàtics i engrescarem el país. 
Mira, Xavier,  els partits flamencs de Bèlgica. Les eleccions d’aquest juny les va guanyar el N-VA ( Nova Aliança Flamenca,) . Quan fa tres anys es va presentar en coalició amb CD & V només va aconseguir 5 escons. En tres anys els ha multiplicat per cinc i més: ara en tenen 27.  Per aquells  que perden els estreps davant de les divisions internes, sàpiguen que aquella coalició amb CD&V no va durar ni un any i aquest juny el N-VA s’ha presentat tot solet. Solidaritat entrarà al Parlament, arrabassarà l’altaveu dels inútils que ara l’ocupen i dintre de quatre anys potser assolirà els 68 diputats necessaris per proclamar la independència. Repeteixo, la nostra il.lusió no ens fa ser il.lusos. Tenim una troika molt potent. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari