Com que veig que hi ha una part de la població que es declara independentista i que no veu clar què cal fer per ésser independents, he decidit aportar la meva clarividència i saviesa infinites per tal de resoldre aquest enigma d'una vegada per totes. Així, d'altra banda, contribuïré al lent procés de maduració de la nostra societat catalana.
No només hem d'aguantar el menyspreu dels ignorants d'Air Berlin, sinó que, a sobre, quan ens indignem per l'atac flagrant als nostres drets lingüístics (que també són drets humans) hem de demanar perdó...
Si més no, aquesta és la sensació que tinc cada cop que llegeixo o escolto declaracions irades relatives, lògicament i reiterativa, a algun greuge més.
Enmig de tanta polseguera (generada per propostes que més m’estimo de no comentar), se m’ha acudit anar a veure la recentment estrenada pel·lícula Coronel Macià.
Amb el temps, s’ha anat incrementant la dificultat d’identificar una nova espècie de catalanes i catalans, els “replicats” (de replicar, de queixar-se i reivindicar). Tan sols els espanyols de veritat, aliens a qualsevol deliri democràtic, són capaços d’identificar-los i de neutralitzar-los.
Aconsello, especialment, que consulteu les adhesions, així podreu comprovar qui dóna suport realment (dins un mateix partit i, dins d'aquest, en una mateixa comarca, per exemple) i qui és hipòcrita.
