Com que no sóc gens amic dels cada cop més famosos i omnipresents fils de Twitter escric aquest breu apunt per a deixar definitivament aparcat el tema conspiranoic que un determinat i perfectament identificable sector de l’independentisme està inventant contra ERC.
La paranoia ens diu que ERC (oh, sorpresa!) no vol anar amb la re-re-re-re-fundació convergent perquè veu que guanya i, clar…
És fàcil, fins i tot si hiperventileu, fer una ullada ràpida a les hemeroteques. Però per estalviar-vos feina us faig un resumet, #cuquis.
Som a l’any 2013 i El Periódico treu una enquesta on s’assegura que ERC podria guanyar les eleccions al Parlament i treure fins a 40 diputats, mentre que CiU en trauria uns 35.
Us estalvio els comentaris a les xarxes, són idèntics als què veieu aquests dies contra ERC (nova sorpresa!).
Pels qui tingueu llacunes importants de memòria, en aquells temps també vam haver de suportar el debat estèril sobre llistes úniques. Debat que, dit sigui de passada, va aparèixer curiosament quan les enquestes donaven mals resultats a CiU i bons resultats a ERC (oh, una altra sorpresa!).
El fet és que davant d’un escenari que situava l’independentisme a les portes dels 78 diputats el mainstream convergent va aconseguir imposar el relat únic i ERC finalment va accedir a renunciar a obtenir uns bons resultats per lliure per acabar formant part de JxSí (S’assembla a JxCat, oi? Sorpreeesaaa). I això que el mateix MHP Artur Mas havia anunciat un acord amb ERC per anar a les eleccions en llistes separades, acord que va incomplir unilateralment (digueu amb mi: sorpresa!). Total, que l’independentisme es va quedar amb 72 diputats…
Recordeu que tot això va passar abans del 9N i que a les portes de la consulta va passar quelcom que us sorprendrà!
Resulta que un tal Rei Juan Carlos I va abdicar i calia nomenar ràpidament un successor. L’escollit fou el nostre amic Felipe VI, ho sabeu, oi?
Doncs aquí també els nostres amics cuquis, que van votar sí al primer tràmit al Senat espanyol necessari per a coronar en Felipe i que es van abstenir en la votació al Congreso, van decidir donar lliçons a Joan Tardà de com calia fer les coses. Twitter era una festa, com avui, com sempre que cal netejar la imatge de la dreta catalanista (sorpresa!).
Sabeu què va acabar passant? Doncs que ERC va votar en contra de la coronació de Felipe VI, com també va fer ICV i com defensava la CUP que calia fer.
ERC sempre ha prioritzat l’increment de vots independentistes i només ha cedit per evitar escenaris de trencament de la unitat d’acció, cosa que no poden dir gaires partits republicans i pràcticament cap partit de dretes…
I ja està, tu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!