Holotúria

Filtrant tot el què ens passa pel davant...

18 de setembre de 2014
0 comentaris

“Los masones son cosa de otros tiempos”

Hi va haver un temps, a Espanya, no fa pas gaire, en què alguns Governadors Civils franquistes s’atrevien a defensar que les institucions (en aquest cas concret, els ajuntaments) tenien la obligació de sumar-se al clam majoritari de la societat.

Així les coses, el 1976, un tal Juan José Rosón Pérez, que seria ministre d’Interior de 1980 a 1982, recomanava als alcaldes de la Província de Madrid que toleressin manifestacions (que en aquells temps encara eren il·legals) i, encara més interessant, responia a les queixes sobre les reunions il·legals del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) que “la necesidad de normalizar el juego político a través de la participación de partidos que puedan entrar en el seno de una sociedad democrática“.

La notícia que dóna nom a aquest apunt, Los masones son cosa de otros tiempos, publicada al diari El País el 12 d’octubre de 1976, doncs, ens permet d’identificar un parell de cosetes:

En primer lloc, el tardofranquisme es mostrava tolerant amb determinades i molt concretes violacions de la legalitat establerta, legalitat franquista però legalitat al cap i a la fi.

En segon lloc, que el PSOE exigeixi l’obediència cega a la legalitat vigent esdevé poc menys que una obscenitat i una evident demostració de la més menyspreable de les hipocresies.

Per últim, però no pas menys important, ens demostra que quan hi ha voluntat política les lleis s’adapten per a donar resposta a la realitat canviant.

Si ho va fer el franquisme en el cas del PSOE, no podem exigir al PSOE que canviï la seva postura nacionalista per a donar resposta a la demanda pacífica i democràtica del poble català?

Convé no oblidar, a més, que estem parlant d’una època en què l’obsessió per les clàssiques conxorxes maçòniques no havia pas minvat, com ho demostra el títol mateix de la notícia en qüestió.

Estem parlant d’una època en què existia el delicte per “activitats contra la moral”, que justificava la repressió a domicili, com demostra aquesta altra notícia, publicada el mateix 12 d’octubre de 1976: Fuerte resistencia de unas mujeres al ser detenidas (aprofito per aplaudir ben fort a les dones protagonistes, llegiu i aplaudiu amb mi!).

Una època, en definitiva, en què es prohibia la constitució d’associacions feministes sense cap problema (vegeu Prohibida la constitución de la Asociación Democrática de la Mujer).

Espero que el proper cop que el senyor Iceta ens alliçoni, algú li pregunti per la seva militància a un partit que practicava la il·legalitat de manera activa…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!