Si en el rock and roll Elvis Presley és el rei i Chuck Berry el seu poeta, Bo Diddley és el seu arquitecte.
Va utilitzar gran varietat de ritmes, però amb el back beat va fer esclatar l'estil de la balada, al introduir el so freqüent de les maraques de Gerome Green
Dinah és una de les figures més representatives del so Gospel afroamericà. Va ser ella, la primera dona que fundà un grup femení de gospel. Després de treballar dins el grup "Garrick's Bar", la discogràfica Apollo li va oferir la possibilitat d'actuar i gravar en solitari. Es va guanyar a pols el títol de "Reina del Blues"
Nascut a Clarinda (Iowa) el 1904, es va especialitzar en tocar el trombó, el clarinet i el saxo.El 15 de Desembre de 1944 va desaprèixer en accident d'avió.
carmecatala |
dissabte, 10 de juliol de 2010 | 20:52h
Quant els ànims es tranquil•litzen, quant l’excitació perd intensitat, els ulls comencen a veure la realitat de l’entorn. Tot són comentaris sobre l’èxit de la manifestació i gairebé tothom sembla estar en possessió de saber que és allò que s’havia d’haver fet, més ben dit, allò que no s’havia d’haver fet. La gent fent cua a les paradetes de gelats, la gespa de les voreres quedava aixafada sota les estelades o no, on reposaven distesos bastants manifestants exultants d’èxit.De sobte una imatge que segurament no es tornarà a repetir: un bebè gatejant pel mig de la Diagonal, darrera l’ampolleta d’aigua que se li escapava rodolant. Aquesta podia haver estat la millor fotografia de l’any, si no fos que m’he deixat la càmera a casa. Estic feliç i sento que he fet allò que calia, al menys fins aquest moment.
carmecatala |
diumenge, 21 de març de 2010 | 21:43h
Hola de nou, Avui dia mundial de la poesia, he tingut el plaer de poder escoltar a l'actriu Carme Contreras recordant els poetes desapareguts. Cal destacar, també, l'actuació d'en Carles Beltran. La sala no era massa gran, però ni tant sols estava plena. És una llàstima que aquesta cultura es vagi perdent. Pel que fa a mi, he sortit penjada d'núvol. Fins aviat.
carmecatala |
divendres, 1 de gener de 2010 | 13:37h
Avui fa un dia ben fredolic, és el que toca, oi? De fet,
ja hem entrar a l’hivern. M’agrada força començar l’any així, com cal, jo tinc
l’esperança que durant tot el 2010, en el trencaclosques de la nostre societat,
cada peça ocuparà el lloc que li pertany, poc a poc, però amb fermesa,
procurant que nose’ns perdi cap trosset
per tal d’aconseguir el mosaic desitjat.
carmecatala |
diumenge, 29 de novembre de 2009 | 20:32h
A mitjan
segle XVI van plantar-se a la Rambla de Barcelona gran nombre d'arbres, i a la
primeria del segle XVIII se n'hi van plantar quatre rengles, que formaven així
una mena de passeig. Aquests arbres varen ésser portats de la Devesa de Girona.
Els arbres de la Rambla no sabem si durant un temps devien ésser de propietat
particular, puig que a la darreria del segle XVIII l'amo de l'hostal de les
Quatre Nacions, que potser els havia fet plantar, anunciava que es venia els
arbres de la Rambla des del pla de la Boqueria fins a Santa Mònica.
carmecatala |
dimarts, 29 de setembre de 2009 | 18:04h
Segons la revista "Investigación i Ciència", les formigues tenen pràctiques funeràries.Un grup d'entomòlegs de la universitat de Califórnia, ha descobert que les formigues vives produeixen unes substàncies químiques anomenades dolicodial i iridomirmecina que controlen la necroforèssis. És a dir, que tant bon punt aquestes substàncies desaparèixen del seus cossos per efecte de la mort, la resta s'ocupa de treure-les fora del formiguer per tal d'evitar que puguin contaminar la resta de la colònia. En el cas del humans, els polítics, per exemple, per morts que estiguin, s'aferren a la cadira i no hi ha manera de fer-los fora.
carmecatala |
dissabte, 19 de setembre de 2009 | 21:59h
I això és el que el Sr. Lluís Millet (1867/1941) seguia escrivint i dient en la inauguració del PALAU DE LA MÚSICA CATALANA:
Tota idea reclama una forma, tota joia un estoig, tota manifestació d'art un lloc a propòsit, on perennement la bellesa artística eduqui el sentiment del poble, i aquest, a la vegada, dongui emulació a l'artista. Aquest casal ve a omplir aquesta necessitat. La raó de sa existencia és aquesta necessitat d'aliment estètic que en l'hora present tots sentim en nostre esperit. El moment actual de nostra Catalunya és un moment vibrant, líric per excel·lencia, que demana a grans crits educació i expansió. Tots sentim, a dins, com un cant que ens enfebra i ens agita reinaxensa amunt. Aquesta casa ha d'ésser caixa sonora que harmonitzi i afini aquest clam de vida renaixenta. Tots ens haveu donat vostre amor, i vostre amor ha engendrat en nosaltres la confiança de portar a terme aquesta obra, i l'hem feta...
carmecatala |
divendres, 18 de setembre de 2009 | 22:16h
Aquestes són algunes de les paraules que el Sr.Lluís Millet (1867/1941)va dir en la inauguració del PALAU DE LA MÚSICA CATALANA:
"Alabat sia Déu, que ha fet en nosaltres aquestes grans coses. Ell ha beneït lo que humilment començàrem amb la fè i l'entusiasme en el cor. Ell ens posà al mig del cor l'amor al cant de la terra en l'hora propícia en que nostre poble es despertava amb energíes novelles, i el poble ens ha escoltat i ens ha estimat. Ell ens feu estimar l'obra d'en Clavé perque ajudéssim a empeltar en l'època present son fort esperit catalanesc, i ens ha donat l'amor, sinó la pregona intel·ligencia, de les obres dels grans genis musicals, per a que nostra acció agafés nous vigors i energíes. Alabat sia el Senyor, perque ha mogut l'amor de tots vosaltres per a que poguéssim bastir aquesta casa en honor de la Música Catalana, la nostra reina del cor, la mare nostra...
carmecatala |
dissabte, 15 d'agost de 2009 | 20:38h
Terrenys propers a l'Arc de Triomf. Aquests verals eren molt pantanosos i insanes , sobretot abans de construir-se la muralla, que passava per ací a la vora. En fer aquesta obra calgué eixugar molts estanyols i aquest paratge va sanejar-se notablement. A primeries del segle XIV els terrenys dels voltants de l'Arc de Triomf formaven un estany conegut per la Llavinera; a prop s'aixecava el monestir de Santa Eulàlia del Camp, que s'esqueia vers el començament de la carretera de Ribes, a la barriada del Fort Pius, on hi ha avui l'estació dels ferrocarrils del Nord, que encara pot veure's que és a nivell inferior. Font: Joan Amades
