Vet ací una vegada un historiador, que feia una bona colla d’anys que vivia apartat de la seva apassionant matèria, que un bon dia va rebre una alegre trucada que en certa manera feia temps que havia esperat. Li demanaven de fer el discurs i/o xerrada dels actes institucionals de l’onze de setembre al seu poble, a Sarrià. Per aquelles coses estranyes de la vida el dia abans també li havien ofert de participar als actes que Òmnium Cultural organitzava a Girona el 10 de setembre, als actes previs a la ara ja famosa i irreversible “marxa de torxes”. La vida té aquestes coses, que sigui com sigui mai ens deixarà de sorprendre.
Arxius:Article original- Treball de recerca sobre el què es basava la xerrada
Cròniques Groulleres, textos d'en Pere Guillot i resum de les actuals aventures dels tres quartans sarriànico-celrano-cassani-figueraico-sabadellencs més folrats...
I així comença...
