Notícies sobre Callosa d'en Sarrià, reportatges recents, notes i rodes de premsa, seguiment dels mitjans de comunicació i actualitat periodística del nostre poble en general
Aquest és el nostre compromís amb Callosa d'en Sarrià per a la pròxima legislatura, aquestes seran les decisions prioritàries de la nostra tasca de govern
Sònia Perez, candidata del Bloc Nacionalista Valencià, encapçalant amb valentia la llista pre-electoral pactada en companyia del PSPV: Nous Temps per a la Nucia!
Vicent Serra, secretari comarcal del Bloc i candidat a l'alcaldia de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, amb una gran tasca d'oposició feta en la darrera legislatura
Pots seguir la important tasca que estan fent els diputats del Bloc a les CORTS VALENCIANES; així com totes les accions per intentar millorar la vida dels valencians que realitzen les dones i homes del BLOC.
Entre la militància del nostre partit, a nivell nacional, hi ha un grapat de gent que sap criticar amb bons arguments exigents eixa enquesta de "matrícula" estatalista:
1) no consten les dades desagregades per comunitats autònomes; estem davant d’una enquesta que menysté la realitat autonòmica;
2) una mostra de 4692 entrevistes estatals és molt insuficient per a reflectir l'opinió pública diferencial del País Valencià, Catalunya i Balears;
3) la metodologia sobre anàlisi electoral diu que en les mostres xicotetes, com aquesta del CIS, els partits "minoritzats" ixen infrarrepresentats,
Ja n’hi ha prou de que els aparells informatius de l’Estat manipulen l’opinió de les campanyes electorals: ja n’hi ha prou de que l’Estat no respecte ni tinga en compte les diferències autonòmiques en els seus informes públics.
I, pel que fa a nosaltres, hem d'evitar emmirallar-nos en les fonts d'informació dels contrincants, hem de lluitar per ser més sobirans com a partit i coordinar millor les nostres forces des dels territoris comarcals.
--- Imatge: CIS-zas, estisores d'esquilar. Cada volta que comença una campanya electoral, els dispositius informatius de l'Estat s'activen eficientment per a esquilar l'opinió pública.
Quan Ximo Tur es va presentar de candidat en les eleccions municipals, prou nacionalistes de la Marina Baixa intuïem que faria una bona tasca política. La seua tasca la podem sintetitzar en poques paraules: capacitat d’instigació, línies clares d’actuació, habilitat negociadora i --molt important -- emancipació ideològica. L’emancipació ideològica de Ximo Tur ha permés ara, com en altres moments i llocs, que el Bloc Nacionalista Valencià trie el camí que defensa els interessos de tots, sense quedar-se captiu dels discursos periodístics (tan allunyats a voltes de la realitat local, feta de proximitats) i de les consignes atenalladores de les plataformes del jacobinisme estatal de l’esquerra nominal (tan sectàries i inoperants, per al desenvolupament d’una idea útil de País Valencià). De moment, l’impuls de Ximo Tur, que abans governava amb un PSOE que obstaculitzava i ara governa en companyia d’un PP que transigeix, ha produït algunes primeres ferramentes institucionals pràctiques per a atendre millor a la població calpina: regidors transversals de districte i una rebaixa del 10% en els sous dels càrrecs públics, necessària per a donar exemple en temps de crisi.
L’experiència històrica del Bloc és que els pactes municipals amb l’ala centrista del PP poden funcionar sense immiscuïments ni postergacions ni contra-programacions sobrevingudes ni el vell estil envejós de xafar-li els peus --i fer-li l’aigua bruta-- al soci de govern. Més encara, si l’alcaldia està en mans dels nacionalistes valencians, aleshores la capacitat de maniobra quotidiana segur que es veu enriquida per propostes consensuades en les que refulgeix el seny i l’esperit de servei. Estem d’enhorabona a la Marina: Ximo Tur està al capdavant d’una corporació municipal, l’oportunitat justa per a demostrar amb creixens que és bo i saludable que es governe “de baix cap a dalt”. El Bloc Nacionalista Valencià ha estat assessorat per un consultor que ha recomanat el mètode "de baix cap a dalt": ja es feia en molts pobles, esdevenir "la veu dels sense veu" (tal com va encunyar una regidora nacionalista de Callosa d'en Sarrià), traslladar les demandes socials als nuclis de decisió, aprofundir en la representativitat electoral, millorar la cultura democràtica de les poblacions.
En moments com ara, amb la nova alcaldia de l'Ajuntament de Calp, el Bloc trau a relluir un altre perfil estratègic de notables beneficis per a tothom: l'equidistància. Postular i practicar l'equidistància significa equilibrar les simpaties potencials envers els dos pols del bipartidisme d'obediència espanyola, per tal de que no es desbascule ni el discurs ideològic ni l'acció política del dia a dia. L'equidistància està perfectament denostada pels manipuladors dels fluxos d'informació nacional (pels manifessers i opiniatres del periodisme), està condemnada com un pecat de lesa innaturalitat pels intel·lectuals orgànics i pels comissaris polítics en excedència (pels qui viuen de la política i n’abusen, aspirant a expandir els clivells del frontisme i de les fragmentacions socials). Però l'equidistància és una actitud que ajuda vigorosament a escenificar la sobirania real: allò que som com a nacionalistes valencians, ho serem millor -- amb majors garanties per a tots, els que ens voten i els que no-- si sabem mantenir una distància d'independència moral que, en termes operatius, estiga a meitat de camí del PP i del PSOE. Si el Bloc Nacionalista Valencià transmet la imatge de que podem esdevenir cada volta més un partit capaç de pactar sense seguir guions pre-establerts, només perseguint el bé públic, aleshores guanyarem capacitat de determinació, exercirem les claus de la governabilitat amb un renovat carisma. Ens emanciparem del rol de "protestons impotents" en el que ha tractat d'encasellar-nos històricament el PSOE per activa i per passiva: tots els dispositius discursius dels "esquerrans de boqueta" estan preparats per a que ens convertim exclusivament en la veu parcial i testimonial d'unes "comunitats de guardarroba" (com diu el sociòleg Zygmunt Bauman) en les que l'ecologisme exasperat, la reinvidicació merament historicista o l'anti-eclessialisme furibund són els seus trets definitoris volàtils. Però el PSOE, a l'hora de la veritat, es lleva de damunt les carassetes d'eixe carnestoltes tan acolorit com impostat i actua amb un realisme esborronador, a la recerca del vot de centre, mentre nosaltres, com a nacionalistes valencians, hem de triar si volem limitar-nos a ésser una veu testimonial i per tant prescindible o, pel contrari, volem fer com els companys d'altres municipis: tornar a esdevenir una força transformadora, cohesionada i de proximitat, per al present i per al futur.
Pregunta per a la reflexió: ¿quines possibilitats hi ha que l'anomenat "cinturó roig" dels municipis costaners i prelitorals d'aquesta part del País Valencià es torne un cinturó quadribarrat?
El número d’animals domèstics que
conviuen amb els seus amos en l’àmbit de les nostres ciutats i pobles és ja
molt elevat. Aquest fet implica la necessitat de què els amos d’aquestos animals
complisquen unes senzilles normes que permetran que la convivència amb la resta
de persones no implique cap problema.
Ningú obliga a una persona a que
tinga una mascota. Es tracta, per tant, d’una decisió voluntària. Com a
contraprestació se li exigeix el compliment d’unes normes sanitàries i cíviques
que permetran que la convivència amb la resta de ciutadans no siga problemàtica,
a saber:
[Hi ha més: l'article continua si punxes damunt...]
