La lluna en un cove

M´agradaria parlar de "batalletes" ,com dirien els avis, i es que ara que fa trenta anys d´aquell 11 de setembre de 1977 i que jo també en tinc trenta, m´agradaria parlar de records.

Els meus pares sempre m´han explicat mil i una històries de quan ells eren joves, i encara que a vegades em resultés una mica pesat i em fes la despistada o aprofités per pensar en altres coses, de tant en tant els escoltava ( és broma eh?!!) i algunes d´aquestes històries són les de les manifestacions de l´onze de setembre de 1976 i de 1977.
En la primera els meus pares van anar a Sant Boi de Llobregat, la meva mare estava embarassada de mi, ja que jo vaig néixer al gener, i en la segona jo tenia gairebé set mesos i ja em van dur en una motxilla a l´esquena tota l´estona, i jo més feliç que unes pasqües.

Ara no recordo si en cap de les dues en concret els va tocar còrrer a ells, però el cas no és aquest, si no que són detalls com aquests, entre molts altres, ( com passar-se el dia escoltant en Lluís Llach mentre jo corria per allà al voltant, veure segons quins pósters penjats a la paret del menjador etc…) els que m´han fet estimar la cultura de la meva terra des que amb prou feines caminava.
Ningú m´ha obligat a res, simplement ho he viscut mentre anava creixent, com una normalitat del dia a dia, i això ho he d´agraïr als meus pares.
Segurament si m´haguessin obligat, una mica més grandeta, a anar a una manifestació amb una senyera, no ho hagués volgut fer.
Moltíssimes gràcies Pares per fer-me descobrir la meva llengua, la meva cultura i el meu país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!