BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

M’hi apunto amb un cert neguit, donat que en la darrera sortida que vaig fer en la temporada anterior, vaig quedar marcar i bén marcat físicament, concretament als tormells i els peus ja que, per tal d’estalviar als meus maleïts peus plans (ningú és perfecte) el repetit patiment, vaig deixar les botes massa obertes durant el llarg ascens amb la desastrosa conseqüència d’unes importants llagues als tormells i un mal de peus tant irresistible que em vingueren ganes de deixar-ho tot a mitja sortida i baixar de cul fins el cotxe.

Doncs el diumenge ben d’hora, en Martí, l’Albert, en Carles, en Xarli, l’Àngel i jo ens plantem al pàrquing de l’estació d’Er-Puigmal amb ganes d’aprofitar el dia assoleiat  i fred que tenim devant nostre.

Hi ha un munt de gent que ha vingut a estrenar la temporada a les pistes i els nostres cotxes són els darrers que deixen passar a l’aparcament de dalt. Posem les pells als esquís, tanco botes  i emprenem la pujada.

Dos grups que ens precedeixen, es treuen les pells per travessar un torrent. Nosaltres el voregem fins trobar el punt bo per saltar a l’altra banda sense desfocar.

Alcem el cap i veiem una cinquantena d’esquiadors que ens precedeixen tot fent ziga-zagues en la costa que mena al cim. En Martí i l’Albert, com és habitual, porten un ritme més ràpid i les seves voltes maria són decisives i efectives. Es distancien aviat però s’aturen per esperar-nos a mitja pujada. Plegats gaudim del paisatge i de les vistes de les muntanyes de la Cerdanya, ben cobertes de neu. A mesura que ens apropem al Puigmal d’Err, hem de sortejar amb precaució plaques de gel  cada vegada més extenses. A dalt ens hi esperen unes ràfegues de vent gèlid que ens obliguen a tapar-nos ràpidament amb el paravent i el caputxó. El temps de fer-nos unes fotos al costat de la creu (2913 m.),, traiem pells i cap avall. La neu està molt bé tot i que el seu gruix és molt irregular, a més d’haver-hi moltes llenques ventades i mig glaçades.

Gaudim de valent i arribem a baix bén acalorats i fatigats. Decidim que no n’hi ha prou i que cal tornar fer una segona pujada. Aquest cop cap al Puigmal de LLo. Per descansar i tocats pel sol, muntem uns seients amb els esquis i els bastons i fem desaparèixer els entrepans amb mig minut.

Estic content perquè no he tingut massa problemes amb les botes i fins i tot, en la segona pujada, em trobo millor que en la primera. Els dos màsters van més sobrats que abans. Ens deixen tant enrere que, per no esperar-nos massa temps, decideixen fer mitja baixada  per reunir-se amb nosaltres quatre a la reraguarda. Pugem tots plegats i, quan decidim que ja està bé  i que és hora de baixar, ells dos continuem fins dalt de tot del Puigmal de LLo per anar a fer una baixada diferent de la nostra, per darrere d’una cresta que fa la pinta de ser força xunga.

L’esquiada de tornada resulta fantàstica i dura molta estona. La neu en aquesta vall és molt uniforme, toba i d’un gruix perfecte. Ens trobem al pàrquing amb els màsters que fan cara d’haver-s’ho passat bomba! Tots ens ho hem passat bomba! S’ha fet tard, són gairebé les quatre i tothom truca a casa per avisar. Parem a Toses, a can LLuís,  per fer un dinar a la brasa i ruixar-lo amb cervesa com cal.

Arribem a casa a les tantes després d’haver-nos quedat aturats durant una eternitat a Campdevànol per culpa (segurament) d’un accident més avall.

Fins la propera,
Giovanni Leonardi

Desnivell + acum.: 1.700 m.
Les fotos: clica aquí.