 Per Joan LLadóL'endemà de la gran manifestació per la independència, que no pas per defensar l'estatut, un grapat de corriolaires ens escapàrem cap al Vallès per assaborir els camins i corriols prehistòrics i esmorzar sota les moreres d'El Parque a Santa Agnès.  Per Joan LLadó
Quin país! Un senyor país! Ho dic i ho repetiré. I si a més ens avenim i arribem a tenir la voluntat de no ser manats i ocupats per forasters, això seria la repera.
Cada vegada més, me n'adono que voltant amb aquesta bicicleta de perfil estilitzat, puc acaronar, resseguir, infiltrar-me en aquest vell i cansat país que tanmateix, en uns rampells cada cop més crònics, reclama la dignitat d'ésser. No estic flipant com diu ara la jovenalla, és que el tomb de diumenge m'ha donat ales. Com pot ser que una volta amb bicicleta de 160 km. pugui rejovenir i reconfortar l'esperit?  Per Joan LladóL'arribada de l'estiu i la forta calor conviden a fer escapades capaltard-nocturnes amb caire festiu, de rauxa, per assaborir, pam a pam, el nostre estimat racó de món com és Burriac i les seves faldes i turons i fer-lo cada vegada més nostre. Hom ho arrodoneix amb una refrescant cervesa a la Plaça Nova d'Argentona.  Per Martí MontserratUn cop més, a última hora decidim participar al raid. Ja que l’any passat vam fer primers, el compromís de tornar-ho a fer bé pesa força. Però, que carai! a córrer que és al costat de casa!
Com a novetat aquest any, ens passaran les coordenades de les valises (controls de pas) de mica en mica. Farem trams de dos o tres controls cada vegada. Per tant, de sortida només sabrem les tres primeres valises; la C1 en una mina prop de can Cabanyes, la C2 a Can Nogueres i la C3 la font del Sot (font ferruginosa de Dosrius). Per tant, la llargada i la duresa d’aquest raid no la sabrem fins que ens entreguin les últimes coordenades i/o distàncies azimuts. Conseqüentment haurem de carretejar les bambes, el regle, transportador d’angles i la brúixola al llarg de tot el raid.  Per Valentí TarrésQuan dimarts en Martí em va dir la ruta que havia pensat, de seguida em va engrescar.
A l’Àngel i en Carles també els hi sembla bé, així que després d’una molt bona revetlla de Sant Joan i amb un dia de descans entremig quedem divendres a les set del matí davant els bungalows. Sortirem amb cotxe i ens acostarem a Sant Pere Pescador, més concretament aparcarem al Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà. Som nosaltres quatre i en Lluis un noi del Club Ciclista de Sant Andreu que dies abans ens va preguntar si es podía afegir.
 Per Marcel TorrusJa fa uns dies que em passa pel cap de fer una sortida diferent; el perquè no el sé però si sé el quan: el 26 de juny. Doncs bé, arribat el dia, sona el despertador a les 4,30h, agafo el cotxe i cap a Ribes de Freser. A les 5,54h. començo a pedalar collada amunt fins l'hotel. La pujada bé, millor del que em pensava, tota l'estona aguanto al plat mitjà amb la pinyonera de la meitat en avall (les relacions que això correspon, ni idea), després baixo direcció La Molina. A la cruïlla deixo Puigcerdà i faig via cap a Alp, Bellver, etc. Arribo a Martinet, enfilo direcció a Lles, a mitja pujada paro a menjar una mica: entrepà i plàtan.  Per Joan LLadóHo volia fer el cap de setmana anterior però per impossibilitat d'agenda d'uns i altres, ho vaig haver d'ajornar pel pont de Sant Joan. Tenia la ruta més o menys pensada: en volia una de fresca i sense estridències al Pirineu. Em semblà que fer la Collada fóra interessant i així va ser. Els sis que finalment ens hi apuntàrem -l'Anscari, per un problema logístic familiar no va poder venir- marxàrem de Mataró amb un parell de cotxes. Érem en Jordi C., en Sergi, en Giovanni, l'Andreu, en Ferran S. i servidor.  Per Pep FamadasSi nois, això d'en Magret va ser més que una parcel•la, tal i com ja la viva veu ha anat escampant arreu. Però no en fem entre tots un gra massa, no fós cas que al personatge li tallessin les ales.
Heus aquí la crònica de la jornada, com a testimoni escrit per a la posteritat. Ens trobem a les 7.00 h, horari d'estiu. Jo vinc amb ganes de rodar i aprofitar el matí de permís que tinc i tip les últimes vegades de sortir a esmorzar com qui diu, bé per limitació de temps meva o per fer sortidetes suaus, proposo ja d'entrada anar cap a Vallgorguina i fer-la per la zona de Montnegre, tot pujant per un semi-corriol pel que havia circulat per qüestions de feina a prop de Ca l'Aràbia.
 Per Albert GómezJa fa dies que en David Serra em va burxant per anar a fer les tres nacions, mítica marxa cicloturista que passa per Catalunya, Andorra i França des de que sap que tinc la flaca no para d' insitir. Algun dia fins i tot hem sortit plegats per les faldes del Montseny. Finalment em decideixo i quedem juntament amb el seu cunyat l’Oriol per pujar a la Cerdanya.
Diumenge al matí doncs, passem els controls d’ accés i ens situem a la sortida al bell mig de la Plaça del Call de Puigcerdà, sembla que aquest any no hi ha tanta gent com en altres edicions. Calculem pels dorsals que som entre 550 i 600 corredors, soc novell i per mi es la primera vegada que faig una marxa d’aquestes i no se que em trobaré.  Per Manel TrenchsJa tenia clar que si no aprofitava aquest diumenge per a fer una sortida fora comarca no ho podria fer fins l’agost. Per tant, decidit a tirar endavant la idea i amb la companyia de la Maria decidim voltar per la zona de Núria. En principi el pla era pujar al Puigmal des de Queralbs i fer la volta circular per Fontalba però les previsions meteorològiques i les advertències d’alguns de la colla sobre la possibilitat de trobar força neu va fer que l’itinerari previst es modifiqués, amb la idea d’anar a Núria per Fontalba, i des d’allà agafar el camí dels Enginyers fins al refugi de Coma de Vaca, per baixar després cap a Queralbs. Però el resultat final va tornar a canviar...  Per Martí MontserratComencem la sortida des d’Aiguafreda i per bon camí resseguim el curs de la riera del Pujol. Després d’una estona parem un moment a l’amagada font del Gat, on gaudim de la riera i el seu frondós entorn. Un cop avituallats seguim resseguint la riera en direcció nord fins el Pi de Ferreres, on en repetides llaçades anem guanyat alçada amb rapidesa, fins arribar a les pastures i les runes del Burgès.  Per Joan LLadóDissabte, com també en les darreres setmanes, vaig acompanyar, per fer gaudir de la bicicleta, a la colla del country. De moment, s'estan avesant a aquest gran vici però cal fer-los canviar un mal hàbit: l'horari. Si per ells fora, i val a dir que no tots pensen el mateix, sortiríen a les deu-quarts d'onze per ser a casa a quarts d'una. Així no anem enlloc. Divendres vam anar a sopar i entre la tisana del Xeflis i el gin-tònic del "billarín", vaig quedar tocat. Tot i així, els vaig convèncer de quedar a dos quarts de nou per l'endemà fer: Bosc de Mata, Sant Martí, Coll Pallarès, Can LLibre, Can Rimbles, Moreneta, Can Rovira, Font del Pericó i cap casa. Bé, abans cal netejar la bici. Un altre mal hàbit que cal extirpar.  Per Joan LLadó
Dimarts els novells van voler anar a fer el cim de Burriac. El vam encarar des de Cabrera per la pista. En arribar al monòlit, els vaig pintar molt malament el darrer escull, tant, que fins i tot m'hi vaig jugar un sopar si ho pujaven tot damunt la bici. Doncs em va venir d'un metre que en Mauri no arriba a dalt. Va valent l'avi, tu! Durant aquestes darreres setmanes han estat fent obres a les runes del castell, han estat desbrossant tot el perímetre del turó i ens han deixat la pista com una catifa. És a dir que, l'única dificultat que té és el seu pendent: ni pedres, ni sorra, ni xaragalls. Caldrà uns bon ruixats perquè torni al seu estat. Del castell estant, vaig observar i lamento el que ja ens avançà l'Enric: l'eixamplament del camí d'Agell al coll de Codera per a vehicles de quatre rodes. I jo em pregunto: els que prenen aquestes decisions (se suposa que aquestes són bàsicament per a la prevenció d'incendis i neteja), no tenen en compte el gran valor paisatgístic, sentimental, històric fins i tot, que representa pel grup humà que s'ha bellugat, circula i fruirà per aquestes contrades i és el que fa més ús d'aquests corriols? Com es pot malmetre d'una forma tan barruera un camí tan entranyable pels habitants de la zona quan hi ha d'altres alternatives? Som al mateix nivell del foc, amb la mateixa prevenció ens estem carregant l'atractiu de la muntanya.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
dijous, 10 de juny de 2010 | 12:24h
 Per Josep Mª VilaJa feia setmanes que amb en Martí vàrem decidir de fer l’última excursioneta d’esquí de muntanya a principis de juny, en Joan també s'hi apunta. Hi ha mala previsió meteorològica al Pirineu pel diumenge, així doncs, sortim divendres per esquiar el dissabte. Decidim anar a la zona de Benasc doncs per anar al Neouville -primera idea- (un 3.000 francès) el túnel de Bielsa està tancat per obres i surten 6 hores de cotxe només per anar-hi.  Per Joan LLadóDesprés de l'esquiada de dissabte pel Mont Maleït amb en Xarli i en Martí, diumenge la vaig emprendre amb en Carles i l'Albert en una matinal de carretera. Divendres, abans de marxar cap a Pirineu i a corre-cuita, vaig fer una proposta de la sortida un pèl agosarada per fer en una matinal. Consistia en fer el mateix però pujant primer pel Coll Formic i arribar a Moià per Collsuspina. No cal que digui que si volíem ser a casa per dinar, calia escurçar-ho.  Per Marcel TorrusDiumenge ens reunim a la plaça 6 corriolaires i decidim d’anar cap al montalt, la clàssica pujada de sempre, que no per això, la més suau. Arribem just dalt de la urbanització i quant sortim al carrer esfaltat trobem 4 cicloturistes fent la pujada per l’asfalt, ja es coneguda en aquesta colla la falera de marcar terreny així que “marica l’últim” i fins a dalt al puto esprint.  Per Ferran SansAquest dissabte tot i els pronòstics del dia abans en què era la festa d' Aniversari dels Capgrossos, i sabia que aniria a dormir tardet (finalment molt tard!), vaig agafar la flaca per rememorar una sortida que vaig fer ara fa 9 anyets i em va agradar molt, sobretot perquè trobo que és un plaer poder sortir de casa amb la bici i poder passar per carreteres i carreteretes tant tranquiles com aquestes.  Per Andreu CalvóMoltes gràcies, Kilian!!! Pels que no ho sapigueu, avui en Kilian Jornet acabarà, si tot va bé, i segur que hi anirà, la seva particular travessa del Pirineus que va començar el dilluns 1 de juny a Cabo Higuer (Hondarribia) i arribarà avui al Cap de Creus. Més de 700 quilòmetres i més de 30.000 metres de desnivell positiu acumulats són algunes de les xifres de la travessa. Divendres vaig tenir l'oportunitat de córrer amb en Kilian des d'Espot fins a Tírvia passant per Llavorsí.  Per Sergi Corado
He tingut la sort durant aquest pont de la “fira”, de gaudir de tres dies de calma amb la familia al petit poble de Borredà, entre Ripoll i Berga. Vam estar en una casa rural, “El Querol Vell”, la qual us recomano si voleu estar tranquils, menjar bé, tenir a la canalla controlada i rebre un tracte d´allò més familiar. Com us pudeu imaginar, el fet de que anés amb la dona i la nena no em va fer dubtar a l´hora d´agafar una de les bicis, així que després de pensar-m´ho una mica, vaig decidir-me per la de muntanya.  Per Joan LLadó Com que aquest any les precipitacions de neu s'han allargat fins molt ben entrada la primavera i els gruixos acumulats durant l'hivern han estat força importants, ens hem trobat amb un Pirineu andorrà molt blanc, tant, que el Màster ha hagut de refer la ruta programada i baixar la cota d'aquesta per sota dels 2000 metres. D'alternatives sobre el mapa en teníem, però gairebé tot s'ha anat refent sobre la marxa. Hom podrà veure també més endavant, preparada pel Magret, la ruta realitzada sobre els mapes de google seguint, evidentment, la nostra política de "qui vulgui peix, que es mulli el cul". Per la meva part, explicaré de forma breu (aquesta era la meva intenció abans de posar-m'hi) i esquemàtica, el tomb que vam fer perquè, qui en tingui ganes, amb l'ús de mapes i altres guies es llanci a repetir-la, disposi d'un xic d'informació per acomplir aquest objectiu. Seguidament, els meus admirables amics, cadascú per la seva part, i frisosos per acomplir aquesta acció, us obsequiaran amb el seu particular relat de tan bella i espectacular pedalejada d'estiu. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBICICLETA, MUNTANYA I MES...
CULTURA
POLITICA
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
