Per Joan Lladó
Ja som dimarts. Toca bicicleta. Agafem el cotxe i ens acostem a La Garriga. Aparquem al final del descens de La Sorrera per cloure l’escapada amb l’espectacular descens que, fins que no el fem, no ens adonem que és de pagament.
Per Joan Lladó
Vaig tard, ho sé. No m’ho retragueu. Aquesta entrada s’havia de fer perquè l’esquiada ho valgué. Aquí la teniu.
La temporada d’esquí d’enguany està essent bona, molt bona i el vent es conté. Les capes de neu s’estabilitzen i al damunt encara s’hi sobreposen precipitacions abundants. La darrera nit n’ha caigut un bon pam. Què més podem demanar? Podem demanar que no ens caigui al damunt.
Per Martí Montserrat
DIA PASSAT PER AIGUA. DILLUNS 24 D’OCTUBRE DE 2016
Sortim de Mataró amb l’esperança que la predicció del temps sigui errònia i un cop allà puguem sortir a fer el primer tomb de les mini vacances que tenim.
Arribem a primera hora de la tarda i el temps ens dona un xic d’esperança al poder gaudir uns moments de sol just al baixar del túnel cap a Vielha.
Per Joan Lladó
Dimecres passat vam anar cap a ponent, cap a la falda de Céllecs i Sant Mateu. Avui, cap a l’altra banda, a llevant, cap el Montalt. En som pocs, cinc, ben al contrari de dimecres que n’érem catorze. Tant se val, la companyia sempre és bona. Faig canviar els plans que alguns tenien previst. Tinc a la ceba d’anar a fer el camí que ens ensenyà en Marcel als peus del Turó de Vilanegra, però aquesta vegada pujant-lo. Aleshores la vaig veure factible i, és clar, una hora o altra, aquesta mena de parets, s’han d’anar a tastar.
Dissabte passat, en Carles deixà un enorme buit a la colla i, ahir dimarts, a la cerimònia de comiat, al costat de les persones més properes, li vam retre un senzill homenatge d’agraïment per haver-lo tingut com a amic. El jovent, les pubilles i els hereus de la colla llegiren primer el seu discurs i després ho vam fer nosaltres cloent-ho amb un audiovisual amb les fotografies recollides de tots plegats.
Per Joan Lladó
Si la nit de divendres gaudia en el bell i arrecerat racó, agombolats a tothora per l’il·luminat campanar a l’eixida de can Ciano, a Argentona, i amb la divertida colla dels Nats’63 cruspint-me una vedella amb bolets excepcional, l’endemà al matí la cremaria en una jornada ciclista memorable trepitjant un parell de comarques humides del país. En allò del paisatge i dels escenaris espectaculars, aquests territoris ens ho posen molt fàcil, però si a més, ens hi paren uns camins rurals aptes per fer amb flaca, aleshores arribem al súmmum.
Per Pep Famadas
Ummm, quin nom tan llaminer, erotisme pur. Així sens va obrir al tercer dia la Serra Major, oferint-nos la seva escletxa per a què la penetréssim amb les nostres eines en plena luxúria corriolaire….. El Montsant està preciós. La primavera està essent generosa d’aigua i hi som en ple esclat de colors. El fred fa dies que és fora i la calor encara no ha arribat pel que la florida és extensa. Ja són dos dies pedalant folls i embriacs de natura.
Per Martí Montserrat
Un cop tots preparats i amb un pícnic carregat ens acomiadem fins la tarda d’en Jordi Pou, guarda de l’alberg Racó de la Finestra, i d’en David Ribas, amics retrobats després de molts anys. Amb en Jordi sobre tot ara ja fa forces anys, havíem fet cents de sortides per anar a escalar, per tota la península, molt per França i fins havíem arribat a anar un estiu a escalar a l´Ogre, al Nord de Noruega, …que dir… milers de records … el temps passa i van canviant les coses i les aficions.
Ens dirigim al pantà de Margalef per la carretera i flipem amb les vaumes (més…)
Per Valentí Tarrés
Sortim de Cornudella del Montsant sobre les 9, som 8 els corriolers que farem la ruta………………………………………………………………………………………….les imatges em venen i ….va parir; són quarts de cinc de la tarda i estem… la ma dreta agafada a una corda blava, la ma esquerra aguantant la bici , vigilant que no ens caigui a l’aigua…uffffff com punyeta sortirem d’aqui !!!!!! a quina hora arribarem a Siurana ????
Poll d’àguila marcenca a Dosrius.
Per Pep Famadas
Fa pocs dies va contactar amb mi en Joan, un ornitòleg de Dosrius, en motiu d’uns treballs forestals que estem executant pels verals de sobre la Font del Sot. L’home estava preocupat per una parella d’àguiles marcenques que havien fet la posta a prop dels treballs. Després d’aclarir la delimitació de la zona objecte d’actuació vaig deduir i ell em va confirmar que el niu s’ubicava ben a la vora d’un dels
… i aquell núvol que passa a l’horabaixa, que ningú veu, perquè tothom, ensems, mira el telenotícies.
Per Joan Lladó
Fa unes setmanes que repetíem via ferrada amb uns deu anys de diferència. Enguany, l’escapada de fira de BiCiCORRiOLS transcorregué per segona vegada després de setze anys, per la Serra de Prades i per la del Montsant, al Priorat. Hem repetit la visita perquè aleshores en fórem sis de colla i en aquesta edició, una quinzena. Valia la pena de tornar a trepitjar aquelles comarques i que els companys que no hi foren en aquella ocasió, poguessin gaudir dels paratges, rutes, gastronomia i la companyia dels amics durant tres dies que representen unes petites grans vacances enmig d’aquesta -com solia anomenar el Sr. Pla- immensa vall de llàgrimes.
Per Martí Montserrat
A finals de vacances quedo amb l’Andreu per pujar uns dies a la Molina per tal de fer un xic de Muntanya abans de tornar a treballar. La idea inicial era anar a la zona del pic d’Escobes / pic d’Alba però quan tombem el coll de Pimorent, constatem que l’ambient esta força carregat. Parem al voral de la carretera i
Per Martí Montserrat
Amb en Gio i en Joan sortim ben d’hora cap a la Garrotxa per fer un tomb improvisat per la zona del Puigsacalm amb la bicicleta. Parem a fer un mos a les Preses mentre acabem de concretar la ruta a fer. Finalment ens dirigim a Sant Privat per aparcar a la àrea de pícnic Pla d’en Xurri. Gairebé estem sota el Salt de Sallent i els desnivells que ens esperen són força considerables. Comencem la sortida direcció Sant Privat, fins trobar un sender senyalitzat que travessa el riu per un bucòlic pontet just sota la Canova.
Per Joan Lladó
Estic escrivint la crònica de la fira que espero no trigar massa en acabar-la. Mentrestant us penjaré un parell d’entrades que havien quedat a la cua esperant resoldre els problemes tècnics. Més ben dit, canviar l’ordinador per un de nou. Aquests treballs fets no es poden descartar malgrat el temps transcorregut; s’agraeixen, i molt.
Recasens, 13 de setembre de 1997 (Autor: Joan Lladó)
Per Pep Famadas
Vet-ho aquí! Encara som vius i tenim corda. El bloc resta mut però els pedals no paren, no us penseu. Un hivern sense fred no convida a avorrir-se a casa, el millor moment per distreure’s escrivint. N’hem fet algunes que mereixen un escrit però sembla que les plomes són seques de tinta. Aprofito l’estona per detallar-ne una.