Per Andreu CalvóPensava que la sensació de quedar-se buit per dins nomes es podia sentir desprès d'una expulsió controlada pels conductes reglamentaris, però vaig descobrir que també pot passar d'altres formes...
|
Per Andreu Calvó Pensava que la sensació de quedar-se buit per dins nomes es podia sentir desprès d'una expulsió controlada pels conductes reglamentaris, però vaig descobrir que també pot passar d'altres formes...
 Per Pep FamadasDiumenge tenim l’honor de ser convidats a Can Barrot. Tot i els morros no puc deixar passar l’ocasió de rodar amb la flaca. Com que sé que el Mamalló estarà frisós igual que jo, ens truquem per trobar-nos d’amagatotis a La Batlloria i rodar cap a Sant Sadurní d’Osormort.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
dijous, 7 d'abril de 2011 | 20:21h
 Per Albert GómezDivendres després de no aconseguir prou consens, decidim sortir igualment. Són les nou tocades i passo a recollir en Martí, marxem cap al Pirineu, quin? No sabem, ho decidirem a l’ hora de sopar . Com sempre que sortim divendres ho fem a Bellcaire d’ Urgell. Avui però anem més tard que mai i no podem sopar en el nostre bar habitual es tancat.
 Per Joan LLadóA voltes amb més enginy i elaboració que d'altres, les sortides de diumenge solen tenir el seu atractiu i la seva gràcia. Avui l'hem lligada especialment sobre la marxa pensant amb el nostre convidat i d'aquesta manera pogués gaudir dels encants de la nostra comarca, concretament del triangle Mataró-Dosrius-Argentona i se'n dugués un bon record de les muntanyes que limiten el nostre territori. Territori que els forasters sempre relacionen amb platges, sorra, horta, pèsols i turisme de garrafa.  Per Joan LLadóEls de Bicivicigarrotxa a través de la seva web, ens van oferir una ruta de luxe a la seva comarca i que prometia per la seva distància i pel seu traçat que bàsicament consistia en corriols d'alta volada en tota la seva trajectòria. Fa cosa d'un mes vaig convocar la colla per aquest darrer diumenge de març perquè anés fent un forat a l'agenda. A la fi vam poder ser una dotzena de corriolaires que ens aventuràvem en tant digne i salvatge afer. No per dur, sinó per l'entorn.  Per Toni MartinSon les 6:30 h del matí del 27 de març del 2011, quedo amb l’Àngel davant de casa seva i anem mig carregats sobre les bicis a la plaça on tots hem quedat. L’Àngel em presenta a tota la colla i fem unes rialles i expliquem més o menys com anirà el dia mentre desmunten les rodes de la bici i ho carreguem tot als cotxes. Ens distribuïm i comença el camí fins a un poble al costat d’ Olot.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
divendres, 1 d'abril de 2011 | 10:49h
 Per Albert Gómez Ja ha passat massa temps des de l’ última trepitjada de neu amb els esquís de muntanya. En Martí i Jo decidim sacrificar la sortida betetera del diumenge per l’ element blanc. Estem segurs que serà una sortida amb solera, però la neu dura el que dura i els calendaris estan força atapeïts de diferents activitats.
 Per Pep FamadasQui m’hagués dit fa un any que em passaria un matí dalt d’una bici de carretera, tot sol, voltant per aquests mons de Déu. Es veu que aquella passa de l’any passat que tots vam patir amb el temps va a més. Sí nois. Al final ens acabaran agradant i tot aquestes maquinetes tan febles.
 Per Joan LLadóL'aigua i el mal temps, el perill d'allaus i la no gens galdosa previsió per diumenge ens privàren d'una escapada a esquiar. I ben mirat, encara haguéssim pogut fer alguna cosa de profit damunt les pells. Dijous la colla ja havia quedat a la Plaça per fer sortida matinal de diumenge però els que anàvem a esquiar, si ens en desdèiem, aniríem fora comarca a fer carretera. I així fóu. Dissabte al vespre ens trucàvem per decidir l'alternativa a la neu.  Per Adrià TriquellFeia una mica més de dos mesos que per culpa d’una patacada no sortia amb aquesta colla de descerebrats. Mira que n’he vist de tots colors amb aquesta tropa d’ inconscients, però la imatge de veure nedant a l’ estil Phelps al nostre amic Marcel en les marronoses aigües de la riera d’ Argentona, en ple mes de Març, quedarà molt de temps en la meva retina.  Per Joan LLadóAnit al Casal vam celebrar -els va fer el 4- els 60 anys de l'estimat, entranyable i enginyós dom Giovanni Leonardi, acompanyat gairebé de tota la colla corriolaire. Tant sols faltaren l'Andreu i l'Anscari. El darrer, per la recent mort del seu avi matern i a qui, des d'aquestes planes, volem transmetre-li el nostre més sentit condol i estendre'l a tota la família. Després dels entrepans, amanides i plats variats, regats amb les respectives cerveses, ens fou servit per postres, de la mà de l'homenatjat, unes grans safates de pastes dolces i cava que li agraïrem amb una sorollosa celebració. I com a mostra de la nostra sincera estima cap a Il più Grande Prosciutto dell'Universo i perquè el seu comiat de la colla no sigui una immensa vall de llàgrimes i serveixi alhora com a intent perquè es repensi aquest abandó, els amics li férem ofrena, primer, d'un flamant comptaquilòmetres, -a saber si arribarà a muntar-lo a la bici- i una impactant, excel·lent i superba càmera de fotos compacta perquè segueixi fent els seus immillorables reportatges fotogràfics de la nova colla tal i com ha fet fins ara amb la nostra. Sempre t'estimarem. Buaaaaaahhhhhh!!! Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.  Per Àngel VilaDesprés de molts mesos apartat de la vostra estupenda companyia i amistat, us comunico que torno: ho faig amb la satisfacció d’haver superat un repte que feia temps em rondava pel cap: fer una marató. La de Barcelona m’anava perfecte per dates, el problema estava en que no havia participat mai en cap cursa popular, ni mitja, ni rés de semblant.
 Per Joan LLadóAhir diumenge, els equips formats per en Martí, l'Albert i en Joan per Bicicorriols i en Carles i l'Andreu per l'Alpina, van fer podi en la segona i tercera posició respectivament en la categoria d'homes veterans del I Rogaining de la Selva organitzat pel Grions Orientació de Sant Feliu de Buixalleu. Ambdós equips van aconseguir els mateixos punts (181) però amb una diferència d'un minut i escaig en l'arribada a meta. Dins la classificació general del rogaine cal veure que la novena i desena posicions són molt dignes i que la diferència de punts, sense tenir en compte els primers classificats, no ha estat tan gran com en altres curses i de ben segur l'anirem retallant en les properes proves. La classificació per categories: cliqueu aquí. La classificació general: cliqueu aquí. Les fotos: cliqueu aquí.  Per Adrià TriquellDiumenge, quaranta-nou dies després de la trencadissa de colze i canell, vaig tornar a pujar a la gruixuda. El retrobament fou càlid i afectuós, li vaig parlar tendrament tot explicant-li que no era pas culpa seva, si no d’ una llosa humida i d’ un conductor més aviat poc hàbil, no fos cas que la reina durant aquests dies hagués agafat sentiment de culpabilitat.  Per Joan LLadóHe recopilat les aportacions escrites dels voluntariosos corriolaires sobre la sortida que diumenge vam fer a Osona. L'inici de la ruta va ser a Calldetenes, lloc de trobada amb el guia ocasional, en Nanses, que ens dugué a conèixer els camins i corriols dels espadats occidentals de la Vall de Sau: el Munt, el Salt de la Minyona fins a Vilanova i tornar per Sant Sadurní. Aquí teniu doncs les opinions anònimes d'alguns esforçats ciclistes. A veure si endevineu de qui és cadascuna. N'hi ha que no han entès el missatge i es delaten de seguida, els costa, però què hi farem... D'altres encara no han opinat perquè no s'hi veuen de feina. Els excusem. Si en sabessin el premi...  Per Joan LLadóEns van dir que els feien tant o més bons que a can Barris. L'emissor d'aquest missatge o va beure massa abans d'hora o cobra de Les Oliveres o el cuiner aquell dia estava de bones, perquè millors, ja us puc assegurar que no. Els primers que ens van servir, la primera tongada de llaunes, podrien acostar-se als de can Barris fent un gran esforç, però la segona, ni pensament. Els segons, a diferència dels primers, no tenien cap mena de gràcia; la salsa un punt dolça, amb una textura de suflé que s'havia aplicat amb una màniga de pastisseria i els havia donat forma de lionesa, per a uns caragols a la llauna, si de bon principi ja no tenen el que esperes d'aquesta menja o no hi trobes la novetat en el gust, adéusiau. Tampoc era per llançar-los...  Per Manel TrenchsPer començar el cap de setmana, què millor que fer una sortida per estirar les cames? L’excusa: l’estrena de la nova joguina “voladora” d’en Luca Skywalker, una TREK doble de carboni.
Quedàrem divendres a les 15.30 a Can Prosciutto, sobre les pistes d’atletisme. En representació de la colla el Grand-Prosciutto i un servidor, i també, durant una estona, el Nét de la Trini i l’Home no tan Senzill (condicionats per les obligacions familiars). Per part d’en Luca alguns amics voladors (en Bernat Guàrdia, en Carles Barcons, en Miki Sanmartín i en Dídac Guàrdia).
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
diumenge, 20 de febrer de 2011 | 21:01h
 Per Martí MontserratPer fi sortim al Pirineu a tocar neu!!!!! Degut a la falta de neu aquest any molts de nosaltres encara no n’ havíem tocat, per tant, a aquestes alçades de temporada encara no ens hem calçat els esquis!
Sort que en Xarli sempre està alerta i insisteix amb propostes de sortides per gaudir de la nostra activitat preferida. Sortirem dos cotxes doncs serem sis. Uns sortiran divendres a la tarda ( Xarli, Santi, Dani i Carles) per fer nit a mig camí i el dissabte poder començar d’hora. En Gomes i jo sortim dissabte doncs treballem fins tard, i fins al mig dia no comencem a foquejar des de l’estació d’esquí de fons de Nerin.  Per Adrià TriquellImagino que ahir l’ Albert Illamola es devia llevar com qualsevol altre dia, devia de donar el bon dia a la Maria, potser acariciar-li la panxa on fa tres mesos que hi creix una criatura, donar un petó al seu fill de dos anys i marxar cap a la feina. M’ ho imagino, però coneixent ni que fos una mica l’ Albert, segur que la cosa devia anar si fa no fa d’ aquesta manera.
Qui havia de pensar que per culpa d’ un tràgic accident laboral l’ escena no es tornarà a repetir.
El cert és que no puc presumir d’ haver conegut massa l’ Albert, ens unia aquell típic grau de parentiu de naixements-bodes-funerals, però tot i així puc assegurar que era d’ aquella classe de gent que als tres segons t’ adones que és bona persona. Recordo amb quina il·lusió em va ensenyar fa uns mesos la seva nova bici, i també quan no fa massa havíem coincidit en l’ organització de la cursa l’ Orrienca i havíem parlat de fer alguna sortida en BTT, ja que els nostres gustos corriolaires son ben similars. Lamentablement no hi hem estat a temps.
En fi, que no som res.  Per Joan LLadóSet galifardeus ens trobàrem a la plaça per anar a fer el tomb de diumenge al matí. L'Anscari proposà d'anar a fer el nou corriol d'en Giovanni i després el descens de la cabana. Ens anava prou bé a tots plegats, més a en Pep que havia de ser d'hora a casa. Així era que iniciàvem aquesta matinal que es presentava una mica diferent del que sol ser habitual. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBICICLETA, MUNTANYA I MES...
CULTURA
POLITICA
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
