No me n'he pogut estar, calia escampar-ho: finalment i sense preparacions prèvies, ens hem carregat el que per alguns semblava un monstre impossible de batre i per altres un Goliat a qui calia trobar el seu punt feble.
Ahir a la tarda, tot arribant al Mal Pas des de la Font d'en Quico, en Carles em donà la idea, que tot s'ha de dir, en cap moment m'havia passat pel cap, d'anar a provocar la bèstia: la Matacabres-Cirés. El que jo havia previst per tal afer, era esperar que tingués roda nova del darrere i el pinyó de 34. Però ja que hi erem i el terreny, després del ruixat de dilluns, era en perfectes condicions, havíem d'aprofitar l'oportunitat d'enfrontar-nos-hi.
L’endemà de l’ascens a Vallter 2000 tornem a la Vall de Camprodon amb les famílies, ara per treure els ramats a pasturar i intentar trametre aquesta passió nostra per la muntanya als fills. Els Mamallons i Formigues ens apuntem a la sortida ja programada pels de Can Logístic. Ens acompanyen els Boba, també barrotaires, però de la branca runners de llarg recorregut. Tots plegats, grans i petits, 18 de colla. Només falta l’hereu de Can Gomes. L’objectiu de la sortida és coronar El Balandrau (2.554 m), tot gaudint del dia, les famílies i tota la calma del món.
Nota prèvia de l’ autor: era previsible que en una sortida amb en Pistons, el Mamalló, en Logístic, en Formiga i un servidor, em passés pràcticament tota l’estona veient quatre puntets a l’ horitzó. Donat que aquest fet resulta una mica limitant des del punt de vista narratiu, he decidit agafar-me certa llicència literària consistent en inventar-me coses. Si en algun punt m’he allunyat massa de la realitat, els protagonistes són ben lliures de deixar els seus comentaris en el bloc. Fi de la nota.
El dissabte 18 de juny es celebrà l’Open Raid d'El Maresme, i com ja és costum alguns bicicorriolaires hi participem. Enguany rebo un trucada del Màster per proposar-me d’anar-hi, i jo que li dic que necessito consultar-ho. L’ endemà però torna a trucar per dir-me que ja estem inscrits. Collons si encara no he dit res jo!!!!
Se suposa que tothom espera que faci el relat de l'escapada anual d'estiu. Malgrat els esforços mentals que he fet per posar-m'hi, no m'en veig en cor. Em sap greu per tots vosaltres i també per mi, però ara mateix no estic en plena forma, el camí és molt costerut i necessito posar ordre a la meva situació personal. Per fer un nyap, val més no començar. Ara mateix em manca ordre i estabilitat per tenir les idees clares. Tot això no vol dir que estigui enfonsat ni molt menys, tant sols imperceptiblement tocat. Tanmateix, sempre endavant.
En Giovanni m'envià un comentari per afegir a la cua de la crònica, però serveix ben bé com a cos d'aquest apunt. És fresc, sincer, deshinibit i talvolta el que reclamo sovint quan faig crides per donar caliu i vida al bloc. Aquí el teniu.
Ens trobem a les 7.00 h a la plaça amb representació completa argentonina: l’home de ferro retorna després de Zarautz, el mediàtic Magret troba un forat per esbargir les seves espremudes neurones i un servidor fem colla junt amb alguns capgrossos.
Avui falla el Net de la Trini (que és estrany!). A canvi, per amenitzar la sortida però d’una altra manera, l’Oriol s’escapa una estona de les obligacions familiars. També hi són el Maestro, el mestre Manel, en Valentí (per descomptat) i la Flor, tan polida – de llengua - com sempre. Avui tots amb l’equip oficial. Fem força patxoca.
Fa tot just unes hores que hem tornat de la Serra d'Espadà al País Valencià. Hi hem passat el llarg cap de setmana de la segona pàsqua i properament us en detallarem les notícies. Tanmateix, us fem saber que estem sans i estalvis, tret d'alguna petacada sense conseqüències greus. Ens retirem amb la testa neta de cabòries per afrontar amb fermesa aquest gens galdós i molt poc engrescador panorama econòmic, social i polític.
Hi ha una dita que diu “si no vols pols, no vagis a l’era”. Està clar que tant el Gran Prosciutto com un servidor volíem molta pols i vam anar a la Garrotxa. Però enlloc d’empolsats, vam quedar ben enfangats.
Una cursa d’uns 70 km, 2.400 m de desnivell, 400 participants i amb
molt, molt de corriol d’allò més tècnic, no és pas broma. Els mateixos
de l’organització posen a la seva plana web: “La duresa de la marxa,
tant des del punt de vista físic com tècnic és alta, i està pensada per
participants experts en aquest esport.”
Dissabte, dos equips integrats per alguns individus de la colla vam participar en el rogaining que la UEV organitzà, entre d'altres, per conmemorar els cent anys d'aquesta activa entitat excursionista de la Plana de Vic.
L'equip Alpina el formàven l'Andreu, en Carles i en Ferran Broceño i participàren en la categoria d'homes sènior quedant en la desena posició acumulant un total de 163 punts. En la categoria d'homes veterans hi participàrem l'equip Bicicorriols format per l'Albert, en Martí i un servidor, aconseguint un total de 159 punts que ens portaria a la segona posició de la categoria.
Després de la sortida nocturna del divendres, el diumenge aprofitàrem per fer un tomb amb la canalla per apropar-nos a la Torrassa del Moro que aquest mes és oberta al públic els caps de setmana, i tots aquells que tingueu canalla o no , val la pena acostar-s’hi.
Torre romana coneguda per Torrassa o Torre del Moro, es troba a 15 minuts de Can Bordoi a una altitud de 412 metres.
És una magnífica torre cilindrica lleugerament cònica. Hom diu que era
un punt d’avís per als pagesos, quan els recaptadors d’impostos del rei
moro venien a fer la seva feina. La pagesia del Coll pujava a la torre i
feia un gran foc per tal d'avisar els veïns del pla o sigui, de
Llinars. Aquests tenien temps d’amagar els caps de bestiar del quals
pagaven impostos.
Divendres al vespre ens ajuntàrem la colla Bicicorriols i un bon grapat d'arreplegats dels Capgrossos, triatletes i altes especímens inadaptats per anar a fer un bon tiberi a Canyamars amb l'excusa de fer una escapada nocturna amb btt. La plaça de l'Havana va ser el lloc de trobada ja que aquesta proposta de fartanera-esportiva fou iniciativa de la colla dels arreplegats i és on habitualment es troben.
Aquest any hem tornat a participar a la cursa BTT sanitària que es fa dins dels Medijocs que organitza el col.legi de Metges (per promocionar la vida saludable i tal). La petita representació de Bicicorriols érem: l’Avi, la Pantera Rosa, la Mireia (dona d’en Logístic) i la Maria (la Pantera Negra). En total uns 150 inscrits.
Tant de neguit, tant d'entrenament, tanta estratègia i perquè? Doncs per fer un tomb cicloturista de 175 qms. A voltes sembla ben bé que acabem de sortir de l'ou. Ai senyor, que poc han servit els 100 de les Guilleries, voltes a la Cerdanya, meridians, etc. d'aquests darrers quinze anys. Tant baixa era l'autoestima? Quina era la por? No acabar? Fer més de set hores? No voldria fer el milhomes, però vinga, digueu, què us espantava?
Segona prova de copa catalana de ciclo orientació organitzada pels companys del club d’orientació PEDAL-O. La prova constava de dues curses, una dissabte i l’altre diumenge. La suma de les dues, donaven el temps total de la prova.
Dijous al Casal uns quants dels remences decidim fer una matinal amb flaca més intensa com a darrer preparatiu pel diumenge que ve. Amb aquesta excusa ens saltem tots els preceptes de diumenge: ni gruixudes, ni esmorzar; la intenció és pedalar tot el matí i arribar a casa a dinar.
La volta proposada és: cotxe fins a Bigues, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Calders, Navarcles, Talamanca, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Gallifa i de nou a Sant Feliu de Codines i Bigues. Tot plegat 130 km i 2.200 m de desnivell, segons el Toaster.
Doncs per anar fent cames per la Terra de Remences, el Nét de la Trini ens proposa una de flaques per la costa brava descrita en la web de rutes de cicilsme: Platga d’ Aro-Calonge-Sant Pol-Pals-Begur-Llafranc-Palafrugell-Palamós-Platga d’ Aro, que decidim allargar “un xic” amb el tram Tossa de Mar-St.Feliu de Guixols, tot plegat 161KM i 7 hores i quart segons el Toaster. No està gens malament per uns arreplegats que a vegades necessiten dues hores de corriols per fer els tres escassos quilòmetres que separen Mataró d’ Argentona.
Els vuit que ens reunírem al matí decidírem d'anar a fer tota la corriolada d'Argentona. Quin goig! Això si que és Bicicorriols en estat pur!!, lo millor d'El Maresme, inclòs Canet per molt que em pesi, ara bé, us falta la gran creu.
Dintre la ruta que vam fer, més o menys clàssica, vaig poguer tenir la sorpresa de fer tres corriols que no havia fet mai, un que ens descobrí en Joan Lladó, el segon que aportà al seu dia en Ludo i el tercer el de la Feu. Per si ja no n'hi havia prou en aquesta zona, aquests ens permeten d'enllaçar bé amb diferents opcions ja conegudes.
Dijous d’aquesta setmana ja varen circular rumors per Internet de que els de la colla que no havien marxat de vacances, avui diumenge pensaven anar amb flaques. O sigui que les meves expectatives per aquest diumenge de poder fer corriols ben acompanyat eren ben baixes. Però dissabte havent sopat una informació providencial va salvar el diumenge: En Jordi Cid i en Joan Bellatriu de la colla Riera Amunt havien quedat a l’entrada del camí de les cinc sènies a les 8 del matí. Fantàstic!
Alla grotta del chamàn, sulla montagna, si presenta un indio,che dice: GRANDE CAPO, NIENTE CACCA.
Lo chamàn gli dá una pozione e dice : “prendere notte, domani cacca”. Il giorno dopo l’ indio si presenta allo chamàn: GRANDE CAPO, NIENTE CACCA. Lo chamàn prepara un’ altra pozione e dice: “prendere tre questa notte, domani cacca”.
Els que vam poder fer festa dijous sant gaudírem d'una jornada de cicloturisme excepcional. Ruta i àpats féren pinya amb el temps que ens respectà a desgana i plegats ens donàren moments de joia, companyonia, disbauixa i patiment. En definitiva, una d'aquelles escapades que, malgrat la gotellada de primera hora i les nuvolades a la reraguarda, per les que ningú donaria ni cinc cèntims que l'acabaríem -ni començaríem- amb bon peu, restaria grabada a les testes dels sis afortunats corriolaires.
Per Joan LLadó
