 Per Joan LLadóVist l'escàs èxit que tingué la meva proposta per diumenge, divendres a la nit vaig prendre la decisió de fer l'escapada tot sol el dissabte. A la web d'en Guillem Garcia, àlies Miwi, hi vaig trobar una ruta circular que puja a Sant Joan de Montserrat i que era l'objectiu fixat de principi. M'atreia molt el fet de pujar a Montserrat i després enfilar fins al capdamunt del funicular per les grans rampes que ens suggeria en Miwi.  Per Joan LLadóEls avis enginyers ja fa uns dies que van començar d'endreçar els camins i corriols que resten obstaculitzats per la gran quantitat d'arbres que la nevada va fer caure. Nosaltres, també amb l'Avi enginyer, ens afegírem diumenge a aquesta tasca tan feixuga i ens carregàrem dels estris necessaris per facilitar aquesta feina. Fins i tot l'amic Formiga aportà una motosserra que fa el treball de trenta xerracs alhora, si no salta la cadena, ésclar.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
dijous, 18 de març de 2010 | 10:35h
 Per Joan LLadóAl tercer intent per part d'uns i l'enèssim per part d'altres, definitivament, el bon temps i la neu en força bones condicions, ens han deixat acomplir la nostra fita: el Tomb dels Tres Colls a la vall de Núria. Les previsions per aquest diumenge éren molt bones, per tant, si també teníem en compte les darreres nevades, se'ns presentava al davant una bona oportunitat per assolir el que una temporada rera l'altra, per culpa sobretot del vent, ens era vetat.  Per Manel TrenchsEl dijous al Casal a més de celebrar els aniversaris dels Leonardis (moltes felicitats a tots dos, per cert) es va parlar de les trencadisses que han fet les nevades al bosc i la gran pèrdua de corriols que això ha comportat. D’aquesta manera i de cara al diumenge es decideix fer el mountain g.; tot i que alguns aniran a fer esquí de muntanya aprofitant la neu que hi ha per les nostres contrades i d’altres, a fer una mica de “família”, que de tant en tant, també va bé i cal.
 Per Joan LLadóCom gairebé tots sabeu, estava capficat en fer una altra de les grans pujades del país, la coneguda com a Rat Penat al Garraf, coronant-la sortint amb la bici des de casa. Però per fer-ho d'aquesta manera, calia esbrinar primer com s'havia de fer per arribar a les Botigues de Sitges sense entretenir-se massa. Fins a la Zona Franca o la Plaça d'Espanya, encara és prou clar, però des d'un d'aquests punts fins a Castelldefels, algú em podria dir com s'ho faria?  Per Andreu Calvó Aprofitant la primera visita de la temporada al Sobrarbe, vaig decidir carregar la reina de l'asfalt a la furgoneta. Tot i que tenia els meus dubtes de com estaria el terreny, la reina venia amb mi. Aprofitant una estona de llum vaig començar a pedalar des de Labuerda, direcció nord, arribats a Escalona, desapareixen els cotxes i la gent, entrem dins els límits de PN d’Ordesa i Monte Perdido. Deixo Puyarruego a l’esquerre i m’endinso, tot seguint el curs del riu Bellos, al Desfiladero de la Cambras, la carretera es va enfilant envoltada de impressionants parets, la meva única preocupació era la solitud i d’amenaçadores estalactites que per centenars hi havia dins als túnels i les baumes per les que serpenteja la carretera.  Per Anscari NoguerasFa fred, són dos quarts de set i a la plaça Fivaller ens trobem sis corriolaires. Avui no hi ha dubte, hem d’anar a tocar neu i es proposa de pujar per la Laru i anar direcció al Parc Forestal, però a la que passem la cadena del final del veïnat ens adonem realment del mal que ha fet la neu, el camí és impracticable des del principi, tot un seguit d’arbres impedeixen el pas, seguim avançant com podem però no ens deixa de sorprendre’ns la desfeta que ha fet, anem més a peu que a sobre la bicicleta.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
dimecres, 10 de març de 2010 | 11:45h
 Per Joan LLadóCom que som uns ganes i d'oportunitats d'aquestes en tenim bén poques, les hem d'aprofitar i avui, enlloc d'anar a córrer de nit, esquiarem de nit. La primera idea que tenim és d'anar a cercar algun lloc del Corredor on hi puguem fer alguna baixada aprofitable, però pujant cap a Canyamars, per intentar d'enfilar fins El Corredor, veiem que de neu no n'hi ha pas gaire per no dir gens. Així és que, abans d'arribar al poble, girem cua per canviar de plans i dirigir-nos cap el Montseny. Objectiu: el Turó de l'Home des de Santa Fe. Vinga!  Per Giovanni LeonardiNois, No me n'he pogut estar! Aquest matí he tingut que pujar a trepitjar neu amb la bici sense demanar si algú de vosaltres em volia acompanyar. No volia que passés massa temps i trobar-me els camins del bosc ja trepitjats per la gent o, pitjor, destrossats per les motos. A part, em sembla poc probable que poguéssiu deixar la feina així de cop, com -per sort- puc fer jo. Així que cap les 9 tiro amunt per la pista del Parc, i després dels 20 minuts de baralla amb el fang brutal de la pista, fins a la cruïlla de Can Bruguera, em fico pels camins que corren al costat , per la banda del Vallés.  Per Jordi CidEl dijous quedem per fer una volta amb bici de carretera pel Montseny. Així que el diumenge el matí a les 7 ens trobem al lloc de costum (per cert, mal lloc per quedar amb cotxe) i un cop tot carregat i ben cofois, som-hi! que el camí és llarg. Arribem ben aviat a Vilalba Sasserra, muntem les bicis i a ritme suau com ja és habitual (maricón l´últim) ens enfilem cap a Santa Maria i Sant Esteve de Palau Tordera.  Per Joan LLadóDiumenge havent dinat, vaig agafar la bici de carretera per anar a fer un tomb. Vaig voler tornar a Hortsavinyà però aquesta vegada sense desfer el camí d'anada i un xic paorós per si em trobaria, després de les pluges, la pista molt malmesa. La pujada de Calella per la carretera és molt tranquil·la i quan s'acaba l'asfalt, al Coll de l'Era d'en Mora, el pendent minva un xic. Les meves pors per l'estat de la pista s'esvaneixen, la trobo com sempre, molt llisa fins el Collet de Sant Andreu i el dels Tres Termes i fins i tot fins la Font dels Amics (1h.10'). He estat a punt d'aturar-m'hi però he resistit.  Per Joan LLadóDimecres va fer mal temps i no vam poder sortir amb les frontals. Fa dies que pensem amb el Mamalló que no pot sortir mai de nit i ja fa temps que buscàvem un divendres per ell i pels que no són habituals. Doncs vaaaaa... El secretari, el Nét de la Trini, s'encarregà de reservar taula a Can Víctor de Canyamars.  Per Joan LLadóCom podeu veure en les dades estadístiques, hem passat de les 60.000 visites a la portada del blog i gairebé arribarem a les 100.000 directament als apunts. Des d'el juliol de 2006, quan vam encetar el blog fins ara, han passat tres anys i mig. De seguida és dit! La foto és força més antiga. Per ser un blog de colla, crec que hem d'estar molt contents, sobretot perquè no donem peu perquè el visiti més gent, perquè no s´hi aboqui en massa, vull dir que, no donem informació detallada perquè la gent se'n pugui beneficiar amb rutes o tracks gps ni cap facilitat per treure'n la ruta detallada sinó és que tingui voluntat de saber més ajudant-se de mapes i altres llibres. Ja sabeu el que penso i pensem en general al respecte: som en una comarca amb un grau molt alt de pressió al medi agrícola i forestal i no voldríem pas col·laborar a fer créixer aquesta.
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
dimarts, 2 de març de 2010 | 13:08h
 Per Joan LLadóHa estat un cap de setmana d'aquells estranyots pel que fa a la meteorologia. Dissabte, fins ben passat el migdia, ha anat plovent intermitentment, sense massa abundància. Havent dinat, tot i estar un xic tapat, ja no queia cap gota i ha estat l'excusa per anar a fer un tomb amb la bici de carretera. Era a casa tot neguitós per marxar i encara no sabia si l'endemà aniríem a esquiar o no. Així és que cap a quarts de quatre envio un sms a en Carles, l'Albert i en Martí per saber si hi ha noves per l'endemà i de pas si hi ha algú que s'apunti a fer carretera. Resulta que ja havien quedat a les quatre a la Plaça. Caram, caram!
Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
divendres, 26 de febrer de 2010 | 23:15h
 Per Joan LLadóCom ja va fent alguns anys, alguns corriolaires ens prenem un dimecres feiner per anar a esquiar a pistes. Aquest any hem repetit a Masella. Vam haver d'ajornar-ho perquè el dimecres anterior la previsió del temps no era gens bona. Així és que els cinc que finalment ens vam poder escapar, vam passar un dia de fora pista fabulós. La neu òptima i la companyia, doncs què voleu que us digui... La troupe: Xarli, Martí, Carles, Giovanni i servidor. Foto d'en Giovanni. Els videos d'en Martí: clica aquí. Algunes fotos meves: clica aquí.  Per Andreu CalvóSembla mentida el diferent que poden arribar a ser les coses: d’una nit perfecte a 10 segons del podi a un matí desastrós enfonsat en la classificació. Potser serà que de nit es veuen millor les coses? Dimecres
Cursa d’Orientació a Vilassar de Dalt (organitzada pels Farro
O) 15 fites, mes dos a can collons per acabar la festa, no sé per quina
raó l’Olla de Can Mayolas (així anomenen a la zona els Orientadors
locals) se’m va donar força bé i molt entretinguda, amb una papallona
inclosa, al final quasi podi. Mentre que el diumenge al Mas Cremat
(L’Escala) la primera prova de la Copa Catalana d'enguany, en un entorn
força adient per les curses d’orientació; terreny amb poc desnivell i
amb forces elements característics. Em vaig trobar amb un mapa ple de
marges, rases, camins, arbres, roques, límits, clarianes, .... que no em
van deixar concentrar-me i localitzar amb rapidesa alguna de les 22
fites proposades, va ser un maldecap per la meva malmesa neurona. Quan
corres estressat amb el mapa a la ma un es pot arribar a aïllar del que
te el seu voltant, i realment pel mig del bosc pul·lulaven alguns éssers
força atractius..... als que també valia la pena dedicar-hi temps.... i
fins aquí puc escriure....si en voleu saber més ja sabeu el que heu
que fer.
A reveure, Andreu  Per Joan LLadóEns costà de decidir cap on anar. És el pa de cada sortida. Haurem d'instaurar la improvització, el més proper a la nostra cultura, ò el més pur estil germànic, tot planificat i ben lligat, amb la ruta preparada de casa. Com que això darrer ho veig improbable per no dir impossible, és qüestió de prendre una de les tres opcions que tenim per sortir de Mataró i anar fent sobre la marxa: tenim una sortida cap a ponent per anar a Cabrera, Agell, Cabrils, Burriac, Argentona, Sant Jaume, Dosrius, el Corredor, el Vallès... i dues cap a llevant: la primera i menys habitual, cap a mar, per agafar el camí de la via quan el destí és Canet, el Montnegre i el Maresme nord i la segona amb dos ramals, una cap a les Cinc Sènies per anar cap a Mata o a LLavanares, el Montalt, Arenys, etc. i l'altra cap a Valldeix, per pujar cap a la Cornisa i d'aquí cap on ens plagui.  Per Sergi CoradoDesprés de l´obligat cap de setmana de repòs degut a l’operació dels ulls (fora ulleres), tocava planejar una sortideta maca per refer-me del cop moral d´estar una setmaneta sense tocar les bicis. Per dissabte havien anunciat bon temps així que, sense pensar-ho gaire,vaig decidir de pujar a Collformic amb la bici de carretera.  Per Adrià TriquellSona el despertador, diu que son les 7 del matí d' un diumenge de 1983. Quina excitació, avui és el dia de la cursa!. Esmorzo, em poso l' equipació del club, i jo, bici i els meus onze anys van cap el lloc de sortida, a pocs carrers de casa. Ja hem trobo a força gent escalfant i membres de l' organització ultimant els preparatius. Als participant de la categoria infantil ja ens criden per sortir. Dono una ullada i el cert és que a banda de jo i un parell de nanus del club, la resta d' aquesta categoria es presenten amb les bicis que els hi han portat els reis, així que no sembla que puguin presentar massa competència.  Per Joan LLadóAhïr dissabte, alguns corriolaires amb la colla d'Argentona, vam anar a fer caragolada a Sant Dalmai, llogarret agregat a Vilobí d'Onyar, concretament al restaurant can Gros. Als que us agradin els gasteròpodes cuinats, us el recomano. Per a qui no sigui llamenc de les banyes, també hi serveixen calçots per llepar-se'n el dits. Espero fer-vos molta salivera i enveja quan veieu les fotos de les llaunes. Els de la foto semblem una cobla o els músics d'una orquestra de festa major, no pas perquè ho semblem físicament, que ben mirat ho podria semblar, simesnó per un excés de vent a la flauta. Fins la propera, Joan Les fotos: clica aquí. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBICICLETA, MUNTANYA I MES...
CULTURA
POLITICA
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
