BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Córrer

MATINAL PER LA MOLA 28.10.2014

DSC_1137

Per Martí Montserrat

Sortida per canals, cims i racons poc transitats del parc.

Amb en Joan sortim a fer un tomb pel Parc de Sant Llorenç del Munt i concretament per la falda Est de la Mola, on el relleu escarpat dona joc per fer una sortida divertida i diferent. Deixem el cotxe a l’aparcament del dipòsit a tocar del Camí dels Monjos i senyalitzat com a PR C-31. Comencem la sortida pel camí anomenat Matiner fins trobar el torrent (més…)

ACOMIADANT L’ANY A L’EIXIDA DE CASA 31.12.2012

Per Joan Lladó

Són les quatre de la tarda. Deixo els companys de feina sols en el que serà, se suposa, una tarda gens estressant comercialment parlant. Tinc a la ceba de dir adéu a l’any corrent enmig de la tranquil·litat i a recer de faldes i carenes que conformen l’omnipresent teló de fons del meu poble. No em resta gaire estona de llum i haig d’anar per feina.

(més…)

KILIAN QUEST I L’ANDREU 04.06.2010

Per Andreu Calvó

Moltes gràcies, Kilian!!!

Pels que no ho sapigueu, avui en Kilian Jornet acabarà, si tot va bé, i segur que hi anirà, la seva particular travessa del Pirineus que va començar el dilluns 1 de juny a Cabo Higuer (Hondarribia) i arribarà avui al Cap de Creus. Més de 700 quilòmetres i més de 30.000 metres de desnivell positiu acumulats són algunes de les xifres de la travessa. Divendres vaig tenir l’oportunitat de córrer amb en Kilian des d’Espot fins a Tírvia passant per Llavorsí.

(més…)

IV CURSA DE MONTSERRAT NORD 08.11.2009

Per Andreu Calvó

Son les 9,30, sona el xiulet de sortida, enfront sobre les nostres caps tenim les antenes del cim de la paret de l’Aeri, fins allà hem de pujar? No mes amunt al Cim de Sant Jeroni, i fot un vent de collons, però com que ja sabem que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era” aquí estem a Monistrol de Montserrat.

(més…)

LA BURRIAC ATAC 05.09.2009

Per Joan Lladó

Dissabte, un altre any, vaig córrer la Burriac atac. No pensava pas fer un bon paper però al final em va anar prou bé: 1:46:36, 43è. en la general masculina. Crec que l’escalfament i els estiraments previs m’ajudaren en aquest resultat. Anem tenint una edat i no podem fer el milhomes. Vegeu les classificacions. L’amic Enric  Subiñà arribà 53 segons abans que jo, quedant en la posició 39a., l’Albert Vinyals

(més…)

LA ROCA D’EN PUNSOLA, RETROBADA 24.03.2009

Per Joan Lladó

Després d’una bona colla d’anys cercant, i de nit, l’anomenada i popular pedra de kumbaieres trobades en els boscos d’Agell, el dimarts a la nit, cap a dos quarts d’onze i amb l’ajuda de l’amic Sebastià, hi férem cap. Quants cops no ens havíem cremat passant-hi a ran. Però és clar, de pedres com aquelles, en aquells verals, n’és ple i d’informació concreta, cap ni una. És als boscos d’Agell, sota el turó… Ja podíem anar buscant…

Aquest dimarts vam córrer: en Sebastià, l’Andreu, l’Albert i servidor.

 

UNA NIT “ULTRA” 18.12.2008

Per Andreu Calvó

O quan córrer de nit ja no és el mateix.

Avui a les Pistes, n’hi havien uns quants que estrenaven el seu nou joguet i uns altres que ja saben de les seves virtuts. El nou frontal de PETZL; l’Ultra, a passat a formar part de la nostre vida, ara córrer de nit s’ha convertit en quelcom diferent………………….si ara ja no tenim que vigilar on posem el peu, el cap,…… la nit ja no és la mateixa amb aquest nou aparato.

(més…)

DIMARTS CORREM? 26.02.2008

Per Andreu Calvó

Són quarts de 10, el personal -avui en som quatre- s’acaba d’ajustar el calçat i el frontal a la testa. Com que en Carles diu que està cansat de l’esquiada del cap de setmana, mirarem de no apretar… Sortim de les pistes d’atletisme cap el Parc Forestal per damunt del cementiri de les Valls, pugem xino-xano fins trobar el corriol que, flanquejant, passa per sota el repetidor de Can Vilardell.

(més…)

NITS PER CÓRRER 4.07.2007

Per Joan Lladó

Ja he sortit a córrer un parell de cops i les dues de nit: ahir amb l’Andreu i fa tres setmanes amb en Martí. El tendó sembla que rutlli força bé. No m’hi noto cap molèstia. Tant sols que en fer pujades llargues i de molta pendent, sento una mica de tibantor. Però ni en el moment de màxim esforç ni en repòs sento cap incomoditat. Cal anar fent sense estridències. El que si em fa certa basarda és el fet de forçar més el peu esquerre -el bo-, inconscientment, degut a la debilitat del lesionat. Això em du a pensar que de la tensió, la força i el treball que faig de més amb el bo, també peti d’un moment a l’altre. Espero que no i, si així fóra, mala sort.

(més…)