ELS DIMECRES DE JULIOL 05.07.2017

Per Pep Famadas

És sabut que la colla els dimecres pedala. Bé, de fet, ja hi ha la colla dels dimecres, amb un tarannà un xic diferent al comú del grup. La sortida té per objectiu trencar la llarga setmana (sempre i quant no siguis de la colla dels dimarts, és clar) i passar-ho bé. El dimecres és l’hora del pati: la canalla surt esverada a jugar sota l’atenta mirada dels adults. Bé, tot sovint els adults giren el cap per què no gosen veure les animalades dels encara jovencells…. O a el Pa li cau la baba veient el seu Loku. I, sempre, final de sortida al Jala amb entrepà i cervesa, on s’afegeix qui vol. I així va passant l’any.

Però pel juliol el dia és més llarg, la calor apreta i la xafogor resseca les goles. És llavors quan les sortides de dimecres es rematen amb una refrescada a marc o en alguna piscineta d’algun company afortunat. Si a més a més, en Gio diu que farà pasta llavors sí o sí cal anar-hi.

I així va ser aquest darrer 5 de juliol. Ara feia temps que no s’esdevenia aquesta trobada pel que hom hi acudí prest. Pedalant erem: d’una banda els habituals dels dimecres: la canalla de molles (Uri, Luka, Dani, Manel 3unces, Anscari), els adults que vigilen (Valentí, Gio, Gilman, l’Adrià despistat…) i per l’altra els afegits sense molles (Andreu barrufet rondinarie, i jo mateix). Faltaven altres assidus com en David, el mestre Manel, i potser algú que em deixo.

L’objectiu de la sortida és fer temps i set per al sopar. L’Ans va davant i marca la ruta per les pinedes del vessant argentoní de Can Vinardell. Una mica per tocar els collons cerca bonics baixadors i pujadors que, com era d’esperar, no són del goig de tothom. La canalla se’n llepa els dits mentre que els rondinaires llencen improperis tot caminant. Res de nou. Tot plegat ens movem potser en 1 km2 de territori on aconseguim distreure’ns durant aproximadament una hora i mitja i petar per enèssima vegada un «buje».

Mentre ens refresquem al modus «Corleone» com diu en 3unces (és a dir, amb la cervesa i les patates dins de l’aigua) va arribant la resta de personal que no es vol perdre la jornada gastronòmica: Àngel, Albert G, Joan, Martí, David i en Guardia (amic d’en Luka).

En Gio ens deleita amb uns magnífics tagliatelle cuinats de dues maneres: a la carbonara i a l’all. Deliciosos, magnífics. El vi, la cervesa i alguna cosa més fan que la vetllada s’allargui fins a hores intempestives, posant a prova la paciència dels veïns. S’hi està tant bé……

L’endemà, bufff, l’endemà.