BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2016

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per Martí Montserrat

DIA PASSAT PER AIGUA. DILLUNS 24 D’OCTUBRE DE 2016

Sortim de Mataró amb l’esperança que la predicció del temps sigui errònia i un cop allà puguem sortir a fer el primer tomb de les mini vacances que tenim.

Arribem a primera hora de la tarda i el temps ens dona un xic d’esperança al poder gaudir uns moments de sol just al baixar del túnel cap a Vielha.

Però al descarregar les coses del cotxe hem de correr per tal de no quedar xops i així continua tota la tarda.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

VOLTA AL TUC DE SAMONT

DIMARTS 25 D’OCTUBRE

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El dia es lleva encara amb ressaca de les pluges d’ahir …no fa gaire bona pinta. Per tots costats hi ha núvols amenaçadors, però tenim l’avantatge que la ruta prevista per avui es pot escurçar i/o retallar en varis llocs.

Sortim de Vielha tot mirant el cel direcció al poble de Vilac pel Camí Reiau , fins trobar la llarga…llarguíssima pista ens pujarà a l’Estanho de Vilac i continuar… continuar pujant per l’esperó del Monte de Garós. A mida que anem agafant alçada l’ambient de muntanya agafa mes força i les vistes més majestuoses, quant ja en comencem a estar saturats de tant pujar per fi a la cota 2000m deixa de pujar i comença a flanquejar per sota la Serra de Vilac, fins trobar el Torrent de Salient. És lloc de parada obligatòria, doncs tenim al nostres peus la vall de Salient amb la seva cabana amb el tancat pel bestiar i als seus peus el torrent es cargola tot fent unes boniques aigües tortes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem pujant passem a tocar d’aigua del la petita bassa de Salient per de seguida canviar de vessant i tot flanquejant arribem a la desolada Cabana de Coret.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El temps és incert i fa una estona que està plovent, és una llàstima doncs no ens deixa gaudir al màxim del brutal ambient de muntanya i solitud. Els sinuosos cims amb els seus prats d’herba torrada pel fred fan una bonica catifa de tons ocres que no podem de deixar de fotografiar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Estem eufòrics i seguim endavant fins completar la duríssima remuntada al Coret de Mont (2272m).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

No para de ploure i aquí dalt el vent es fi, no sabem que fer, ens posem a raser i mentre fem un mos sembla que para de ploure… sense dubtar-ho gaire decidim continuar . Comencem el descens i no sabem com perdem el camí , però ens ho estem passant pipa doncs és una baixada entre prats inclinats ó molt inclinats d’herba torrada i ressalts i lloses de pedra fosca que amb tacte i tècnica anem baixant fins la Cabana de Mont.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Retrobem el camí senyalitzat PR que feixugament degut als múltiples puja baixes i els seus durs passos tècnics fa que avancem molt lents i l’esforç a realitzar sigui molt alt.

Arribem a la Colhada de Varradòs un xic tocats , ara ens toca remuntar cap al Coth de Salient i fa una mica…molta mandra. El temps s’ha arreglat i està fent una tarda esplèndida, per tant bici a coll i cap amunt hi falta gent! Anem seguint les marques de PR prat amunt fins que comença a suavitzar i ja podem anar fent durs trams amb bici. Sobre la cota 2100 saltem un petit collet i contemplem amb admiració una guineu enorme que en veure’ns marxa corrents travessant un gran plató amb uns petits llacs, fins desaparèixer de la nostre vista tartera amunt direcció el Pic d’Era Montanheta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ha estat un moment màgic d’aquelles que es queden gravats a la memòria, la llum de tarda, els estanys, la guineu i nosaltres aquí palplantats al mig de tanta bellesa…”gallina de piel” quant hi penso.

Remuntada final amb bici a la gepa i altre cop moment per no oblidar… L’Esta Cabrit ó des Trueitas, amb el corriol flanquejant arran d’aigua…preciós, preciós.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un cop al Còth de Salient 2236m tornem a tenir les immillorables vistes del massís de l’ Aneto, Tuc de Molieres, la Tuca i fins el Montarto.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb aquest brutal ambient ens disposem a començar el divertit i entretingut descens fins la cabana de Salient on seguim davallant seguint el ara costerut i força mal parit PR que va resseguint torrentera avall. A trams el camí es força difícil i no ens permet un descens fluid però l’ambient es sever i val molt la pena.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A tota velocitat ara ja si ens llencem corriol i pistes de desboscà pendent avall fins retrobar el Camí Reiau. Arribem a Vielha amb la adrenalina a flor de pell, i les mans en dolorides doncs hem fet un molt bon descens d’uns 1400 metres de desnivell.

Encara amb la rialla als llavis una cerveseta per celebrar-ho i a recuperar que demà més.

VOLTA AL TUC DE SALANA i ESTANH MAJOR DE COLOMÈRS

Dimecres 26 d’Octubre

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ens llevem al matí encara amb la incertesa de temps, ja que encara queda força inestabilitat i no es veu temps prou clar. Decidim deixar per més endavant la vota reina i provar de fer la volta al Tuc de Salana que hi ha més possibilitats de retallar i/o modificar el traçat.

Sortim asfalt amunt direcció al Refugi de Colomers per la val d’Aiguamòg i els Banys de Tredós, avui també per començar tenim una llarga penitència per tal de guanyar alçada i poder anar un xic per feina.

Un cop als banys deixem l’asfalt i seguim per una bona pista que de mica en mica va guanyant alçada i ens acosta a Colomers.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les vistes de la Vall de Liath i el Mauberme son esplèndides i podem començar a imaginar com serà la ruta de demà. I sobre tot m’ajuda a passar el temps i no pensar amb el mal de cames i amb el dur que és pujar per pista amb les muntures que portem, que estan més pensades per baixar bé que no pas per pujar amb soltura.

Un cop a la cota 2000 m deixem la pista per començar a remuntar per corriol senyalitzat ja cap el refugi. Tot el primer tram és a peu doncs és pedregós mullat i costerut, fins trobar uns prats inundats amb unes divertides passarel·les de fusta i tot seguit fem uns durs trams deixant-hi la pell. I per acabar d’arribar a la pressa no queda altre remei que fer-ho amb la bici a coll.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Descans obligat per gaudir de la presa i dels cims del circ de Colomers.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem direcció al nou refugi lluitant amb el terreny super pedregós i tècnic, fent molts trams a peu. Mengem un mos als peus del refu tot fruint del gran ambient d’alta muntanya, la solitud, pau i silenci.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem direcció al port de Colomers tot seguint el famós GR11, remuntada inicial amb la bici a gepa fins la cota 2200 m, per començar un complicat i tècnic flanqueig fins just a sota del port, on ens toca passar la penitencia de la jornada i remuntar amb il·lusió (oi Anscari ? ) uns 200 m de desnivell amb la bici a sobre…ufffff… qui vol presumir ha de patir…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Estem al penjat i aeri port de Colomers, tenim a tocar el Tuc de la Salana ( quins bons records de l’hivern passat hi vàrem pujar amb esquis de muntanya amb l’Enric i amb en Joan). Per fi estem al punt més alt de la sortida d’avui, ja només ens queda baixar, baixar i baixar.

Comencem amb cautela ja que el GR cap els estanys de Montcasau té un desnivell important, però per grata sorpresa nostre el bonic camí ho soluciona amb unes intel·ligents marrades que amb alguna descavalcada forçada o no anem baixant i deixant enrere Colomers.

Un xic per sota els estanys de Montcasau (a la cota 2000m) deixem el PR11 i prenem una pista que va seguint a nivell fins trobar la Cabana de Pruedo i atravessar la pista que salta de la vall d’Arties a la val d’Aiguamòg.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem direcció Nord encara per cota 2000m i per sobre el tub de desaigua dels estanys de Montcasau , el camí es va tancant fins convertir-se amb un divertit, ràpid i planer corriol.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’espectacular camí flanqueja tot retallant la muntanya amb uns foscos i divertits túnels i uns tallats a la roca de vertigen. Un cop arribats a Era Cambra el tub precipita l’aigua 1000 m més avall concretament al Poble d’Arties, nosaltres seguim flanquejant ara ja en descens per un flipant i esportiu corriol senyalitzat per la gent d’Enduromies i ens porta fins el bonic paratge de la Cabana de Montó-Romies.

Brutal…hem baixat xalant com bojos en aquest tram tècnic de flanqueig amb fang i llargues arrels i peraltes invertits … ufffff adrenalina per les orelles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Seguim les indicacions del descens Eth Sanglier i tornem a entrar al frondós bosc i començar millor descens que jo mai he tingut el gust de fer… Brutal !!! sense ser difícil enllaça una sèrie de boniques marrades i tancades zig-zagues , que a gran velocitat son brutals i sense parar.

I xalant al màxim consumim amb un vist i no vist 800 m de descens fins arribar altre cop a Salardú.

Buuuuaaaaaa!!!! ha estat genial, cerveseta per celebrar-ho i a descansar

VOLTA LAC DE MONTOLIU , MONTGARRI

Dijous 27 d’octubre

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Avui si !!!

Per fi la previsió meteorològica és favorable i tot indica que gaudirem per fi d’un dia esplèndid i podem provar de fer la ruta reina de la setmana. Aquesta ruta ja fa molts anys que la tinc ficada entre cella i cella i per fi tot sembla indicar que avui és el dia.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sortim de Salardú altre cop però aquesta vegada sortim direcció Nord cap el poble de Bagergue per la carretera i tot seguit tot fent uns camps a través ens acostem a la bucòlica capella de santa Magdalena. El dia comença bé la cosa promet les vistes des de l’ermita son molt boniques i son el preludi del que ens espera, arribem a Era Lana i prenem la pista de Liat, pista que ja vàrem fer la majoria de la colla quant vam voltejar ta la Val d’Aran passant per Liat i la vall de Toran ara fa ja un grapat d’anys.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Feixugament anem remuntant a bon ritme només tallat per les constants fotografies i vídeos que anem fent doncs la vall s`ho val per la singularitat del paisatge. Passem la Cabana des Calhaus i el curiós salt d’aigua de l‘Arriu de Montoliu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Seguim per dura pujada fins trobar la cruïlla amb el GR211 que per una antiga pista minera, ara convertida en corriol ens permet anar pujant direcció al desitjat Lac . Fem trams duríssim amb fortes pendents i fent equilibris i deixant-hi la carcanada anem guanyant alçada, i per fi …al límit de les nostres forces tombem un revolt de la malmesa pista i sobre davant nostre el cercle de Montoliu amb el llac en primer terme, capitanejat per l’esvelt Tuc de Mauberme 2882m…buuuuuaaaaaaa !!! quina preciositat, les muntanyes es reflecteixen al llac i els tons torrats de l’herba malmesa pel fred de la tardor fan que el lloc sigui talment un lloc màgic, místic i enigmàtic al mateix temps.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ens hi estem força estona i aprofitem per recuperar forces, un cop refets continuem apretant la carcanada de valent fins al Coth de Montoliu 2470m. Tota la pujada es ciclable, ara bé es duríssima i passa factura de veritat …tot un repte.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un cop al coll fem les últimes fotografies i vídeos doncs ens fa recança deixar de mirar una meravella com aquesta. Ara bé, mirant a l’Est direcció al Poble de Montgarri tenim el camí senyalitzat com a Pas Aran i al canviar de vessant canviem de paisatge i d’ambient.

El descens promet… comença per un prat inclinat amb molta pendent i amb el cul a la roda ens llancem pendent avall com folls. Folls per jugar amb les nostres màquines corba a corba, ressalt a ressalt i amb tècnica i habilitat anem baixant per aquest complicat camí de vaques.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de baixar uns 800m de desnivell per camí de muntanya arribem a la pista que ens portarà a Montgarri, on fem parada obligatòria amb petita becaina, al costat mateix del riu i custodiada en tot moment per un munt de vaques que van atrafegades direcció al pla de Beret.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb les cames podrides i la mandra post becaina, remuntem altre cop direcció al Pla de Veret, passant per la pista senyalitzada com a GR211.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Al pla de Beret deixem la carretera i continuem pel GRT fins el Pàrquing de l’Orri i començar un vertiginós descens per pista d’esquí avall fins la carretera a l’alçada de Tanau i reprendre el corriol senyalitzat com GRT i ara ja si …sense contemplacions ens llancem a tota velocitat GR avall com folls envinagrats per la velocitat fins el poble de Salardú i així tancar el cercle d’aquesta fantàstica volta, que com no podia ser d’altre manera celebrem brindant amb una bona cervesa!

ENDURADA AL MONTO-ROMIES

DIVENDRES 28 D’OCTUBRE

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Comencem altre cop de Salardú i ens dirigim per la carretera fins a Gessa per agafar tot seguit la llarga pista que ens portarà fins la cabana de Monto-Romies i lloc d’inici de la majoria de descensos preparats per Enduromies.

La pista en qüestió te uns 700m de desnivell positiu, que es salven fent unes 11 llargues llaçades entre el frondós i bonic bosc d’avets, amb abundant molsa per tot arreu.

Anem pujant i vaig contant les llaçades desesperadament…estem cansats…vaja estic cansat…no vaig bé. Se’m fa dur i feixuc remuntar fins la cabana. Les cames i les ganes, després d’aquests dies trastejant per aquí dalt comencen a passar factura.

Per fi som dalt i sortim del bosc, el bonic prat amb la seva cabana ens dona la benvinguda, ens equipem amb les parafernalies endureres i ens proposem repetir el descens Eth Sanglier que tant ens va flipar el dimecres.

Comencem el rapidíssim descens quan encara no m´he refet de la pujada, començo un xic mal destre però mica a mica vaig agafant el tras i ritme.

Baixem com folls…i a tota velocitat fent corbes, esquivant pedres, encarant els salts i sobre tot intentant no sortir de la traçada.

BUAAAAAAAAAAAAAAAA !!!!! BUAAAAAAAAAAAAA !!!!! quina passada ens abracem i felicitem …realment és un camí increïble.

Bufff… ho he donat tot, he acabat el descens exhaust! Tinc mans, dits, cames encarcarades… la setmaneta ha anat llimant les forces.

Ens arribem al cotxe i comento que jo ja en tinc prou per avui, l’Anscari també en té prou i decidim plegar però en Luca està fort com un roure i super motivat i decideix tornar a pujar.

A molt bon ritme en Luca es menja les 11 llaçades i es planta dalt de Monto-Romies i torna a saludar a la bonica cabana i al seu meravellós prat amb vistes.

Però aquesta vegada surt direcció al descens Eth Taro, per baixar-hi a tota velocitat com només ho sap fer ell.

Comenta que és un descens molt ràpid i força difícil que va flirtejant amb el tub que baixa en picat d’Era Cambra, fins al poble d’Artíes.

Ja és el mig dia i amb força pena abandonem la Vall…la ara si, estimada Vall d’Aran.

Gràcies companys per aquests increïbles dies.

Bicicorriolaires: Anscari Nogueras, Luca Leonardi i Martí Montserrat


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.