26 – Gilgamesh en cerca de la immortalitat

9 de març de 2021

[Temps vindran, amb el pas dels anys, en els quals l’oceà afluixarà les barreres del món i s’obrirà la terra en tota l’extensió i Tetis ens descobrirà nous orbs i els confins de la terra ja no seran a Tule. (Medea – Acte II – Sèneca)] Gilgamesh agafa por de la mort per primera vegada.

Llegir més

25 – Gilgamesh, el “number one”

2 de març de 2021

Gilgamesh, rei d’Uruk i gran heroi mesopotàmic, és un descendent en una línia ininterrompuda durant moltes generacions d’Utu (en sumeri) o Shamash (en accadi) és a dir, el Sol. D’acord amb una versió, Enkidu (l’home del desert, creat pels déus com un ésser semisalvatge, molt pilós) és una mena d’alter ego del rei. Aquest personatge

Llegir més

24 – Us presentem Hèracles

23 de febrer de 2021

Hèracles, a més dels famosos dotze Treballs (indici d’haver estat originalment un catàleg dels “signes” zodiacals) porta a terme una colla d’altres gestes i viu moltes altres aventures, amb diversitat de versions, com correspon a un fons mitològic que s’alimenta d’una enorme varietat de fonts. Més enllà de les dotze aventures canòniques, n’hi ha de

Llegir més

23 – L’heroi solar

16 de febrer de 2021

Com a mostra de la irrealitat (en un sentit profund) del temps, que sabem no separable del misteriós espai i de la inaprehensible matèria que brolla del no-res és interessantíssim comprovar com, des de “temps immemorial” o des de “sempre”, per a entendre’ns, l’ésser fàctic ha d’haver tingut la intuïció de l’existència d’altres terres més

Llegir més

22 – La deessa Raó

9 de febrer de 2021

Afortunadament i gràcies a Déu, les coses no sempre van tan malament com podrien anar, però cal ser sempre conscients que, per a “bé” o per a “mal”, tot succeeix per permissió divina, donada la relativitat de tot i l’essencial incomprensió que, si som sincers, ens causa l’existència en si mateixa i tot allò que

Llegir més

21 – Déus de les profunditats i del cel

2 de febrer de 2021

Hem de tenir sempre en compte que els vells mites són portadors de saviesa eterna, en tant que corresponen a coneixements dels quals som imbuïts, a un nivell més profund que la consciència ordinària. Així, l’inconscient col·lectiu junguià explica la supervivència dels mites en formes disfressades fins i tot en aquests tan aparents com descreguts

Llegir més

20 – De serps i bastons

26 de gener de 2021

[Ara, desvetllat serpent, anellant-me en secrets signes, em perdia pels malignes camins del meu pensament Salvador Espriu – Petit eco en el Styx – El caminant i el mur – Edicions 62 – Barcelona 1979]   D’acord amb el Leabhar Gabhala o Llibre de les invasions, després d’una gran quantitat d’invasions que se succeeixen a

Llegir més

19 – La senda evolutiva

19 de gener de 2021

No hi ha res “prefixat”; tot és pur atzar, se’ns diu. Nogensmenys, pel que fa a l’evolució, se’ns informa que l’ésser humà ha adquirit trets que el distingeixen de la resta dels animals (gran descobriment, com hi ha món!). Ara, no ens féssim il·lusions: “el mecanisme que ho ha fet possible és el mateix que

Llegir més

18 – Un cop d’ull a l’art

12 de gener de 2021

[Tota activitat moderna és dominada i governada per mites en forma d’ideologies (Paul Valéry)] La profunda i obscura comprensió que durant el passat segle i mig del temps aparent hem experimentat de ser en un lent canvi d’era es mostra en la forma en què l’art (especialment la pintura) materialitza i transmet una nova manera

Llegir més

17 – Tots eren maçons

5 de gener de 2021

[Lucius Quinctus Cincinnatus (segle -V) va ser senador romà d’origen patrici i persistent enemic dels drets dels plebeus. Cònsol “suffectus” en -460), dos anys després obté poders dictatorials a fi de salvar el cònsol Minucius Esquilinus, assetjat pels eques i volscos al Mons Algidus. Més tard, va renunciar a la dictadura i va marxar a

Llegir més

16 – Ego sum lux mundi

29 de desembre de 2020

Elle est retrouvée. Quoi? – L’Éternité. C’est la mer mêlée Au soleil. (Alchimie du Verbe – Une Saison en Enfer – Arthur Rimbaud) Què seria del món sense la “alquímia del verb” de Rimbaud? Què, sense la poesia de la mirada? Perquè, hem d’acceptar que el món (i no és una metàfora) només és per

Llegir més

15 – Visions del cosmos i la història

22 de desembre de 2020

El coneixement acumulat durant mil·lennis de recerca, observació i deducció ens fa poder presumir de posseir un cos suficient de dades per a afirmar, amb força seguretat, que som capaços de donar explicació de nosaltres mateixos i de l’univers. Així, el fet d’haver estat refutada l’afirmació d’Auguste Comte en el sentit que “mai podrem conèixer

Llegir més

14 – Dolor i plaer

15 de desembre de 2020

Com narra Plutarc al capítol XVII i següents de Alcibíades, dins Coriolà i Alcibíades de les Vides Paral·leles, l’any -415 aquest individu mou guerra amb la intenció d’emparar-se de Sicília, territori cobejat pels atenesos almenys des dels temps de Pèricles. L’expedició acaba catastròficament en part perquè (enmig de la guerra) Alcibíades és convocat a Atenes

Llegir més

13 – Vida i mort

8 de desembre de 2020

Eventualment, quelcom superior al jo diu prou i l’intima a acabar la tragicomèdia: o bé finint l’aparent presència temporal o, potser, esclatant i fugint dispers pels misteriosos camps de les seves infinites parts originals. És evident la borrosa qualitat de la frontera que convencionalment separa la “realitat” de… com n’hauríem de dir? Fantasia, potser? Ben

Llegir més

12 – Bellesa i amor

1 de desembre de 2020

[Ambdós naixements de l’individu i l’espècie són parts iguals d’aqueixa gran successió de fenòmens que el nostre esperit refusa considerar com a obra del cec atzar. – Charles Darwin – L’origen de l’home i la selecció pel que fa al sexe – Capítol 21 – 1871.] Darwin (a l’obra citada) ja ens feia veure clarament

Llegir més