Actualment aquest lloc no és un centre religiós sinó una escola d’art.
  |  |
badar,guixar,clicar...
|
Vanitat del fotògraf. Recerca dels matisos del “jo”. Investigar-se un mateix.  Proposo una nova bandera espanyola. No m'hi he hagut d'esforçar gaire per pensar-me-la i trobo estrany que ningú que se senti espanyol i amb quatre dits de front hagi fet crítica negativa de tanta agressivitat, mala educació i incultura encabides en tres mots desafortunats..  "No tenim remei! som humans".  A Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) tenim el renom de "guineus". Com que també va arribar al poble la febre del construir i urbanitzar a tort i a dret, vaig pensar en pintar el sentiment que aquesta moguda em provocà. No veia gens clar què significava aquella fal·lera repentina d'aixecar totxos amb tant desfici quan hi havia al poble altres "millores" que duien força més temps a la llista d'espera. Amb les cabòries de no saber ben bé el perquè de tot plegat, el perquè s'estava enrunant tant el paisatge i havent-me trobat una guineueta aixafada a la carretera cap a Bellpuig, vaig començar a barruntar l'obra. De fet el quadre el vaig titular LA GUINEU MORTA però desprès vaig pensar que tal volta només estava ferida. Intentem ser optimistes.  Fa 56 anys que vaig nèixer a Catalunya. Al principi vivia com un humà normal: dins de la seva pròpia cultura. La festa i el treball eren en català. Ara ja fa 35 anys que em sento estranger a Catalunya. A Barberà del Vallès no hi ha cap indici per enlloc, cap identitat catalana. El noranta per cent de les converses les sento en castellà o bé àrab o encara xinès...Fa 35 anys que crido en silenci llibertat de poder viure en català. No he pogut ni tan sols expressar-me en cap consulta sobiranista. Això aquí no se sap què és. Els emigrants que van venint van aprenent castellà i tenen una vida digna ja que la llengua és la identitat que els va agermanat. Un cop integrats en castellà tot és més fàcil. Del català res se'n sap. A rel d'aquesta preocupació vaig escriure aquest poema...  Sabeu que hi ha lladres aviats, jutges injustos a qui mai ningú jutjarà, estafadors invisibles als radars d'hisenda i que, tots ells, a més a més de riure's a la cara del mort i del qui el vetlla, resen una oració que els santifica poc més o menys? A que la trobeu massa llarga aquesta pregunta...És tan llarga com abundants són aquesta colla de cràpules.  Ja que avui és dia de protestes, trec del calaix un poema per mostrar el meu desacord amb un abús evident. No trobeu que ja cansa tanta futbolitis i tan precandidat-candidat que es treurien els ulls per arribar a la presidència?  Com les aus de passempre hi fem cap. Lloc de repòs, balneari gratuït.  El Sol vol rivalitzar amb la Lluna. Llum calenta i llum freda. Per escollir... o no.(Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  Prop del camí de Golmés.(Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  Encarant la càmera cap al sud-est amb el sol a l'esquena, per la dreta, el paisatge daurat es torna irresistible.(Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  El panís (blat de moro) madura lentament assaonat per l'aigua del canal. (Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  Calma i pau absolutes en un capvespre d'agost pels camins solitaris de les Planes.(Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  Horts que tota la vida he vist i espero que mai desapareguin.(Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell)  Les obertures del sòl on es planten arbres són els porus per on la terra respira. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
EDUCADORS/ES
FILOSOFIA DE LA SUPERVIVÈNCIA
FOTòGRAFS/ES
LITERATURA
PINTORS/ES
POLíTICA I DIVISIó.
RECURSOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
