Blocs de VilaWeb

El 1918, a Moscou, Anatoli Lunacharski va encapçalar el tribunat que jutjà a Déu; a la banqueta dels acusats, hi havia una Bíblia. Segons el fiscal, Déu havia comés al llarg de la història, mentre que l’advocat d’ofici va al·legar que Déu era inimputable, perque “padecía demencia grave; pero el tribunal lo condenó a muerte”. Simbòlicament, cinc ràfegues de metralladora foren disparades al cel.

Potser, si hagueren investigat una mica més i no s’hagueren quedat a la superfície, s’haurien adonat que la culpa no la tenen ni Jesús, ni Al·là, ni Buda, ni Zeus, ni Júpiter. Els culpables són aquells que se n’han aprofitat, de les divinitats, per a legitimar assassinats; aquells que, en nom de la Bíblia, del Corà o dels diners, han mort milers de milions de persones amb l’excusa de dotar-los de civilització, de llengua, de religió. I no seguiré o m’acusaran d’enaltiment al terrorisme. I no és això, companys, no és això.