Publicat el 18 de juny de 2013

Model lingüístic: eclecticisme geogràfic

L’etiqueta és del professor Vicent Simbor. I és que, després d’una etapa d’unitarisme (1944-1949) i d’una altra de policentrisme (1949-1959), Fuster seguirà un model basat en l’eclecticisme geogràfic, des de 1959 fins a la seua mort, el 1992. Sens dubte, era un model de llengua funcional: depenent del lector hipotètic, de la seua procedència, el suecà emprava unes formes o unes altres. A part, va tenir unes quantes polèmiques -cosa estranya en ell- amb diferents gramàtics, correctors i altra gent de llengua. Doncs tot això és el que em dispose a fer ara, com cada nit per secula seculorum, o, com a màxim, fins al dia 25, però redactat amb roba de diumenge, amb cites i exemples, amb la bibliografia que tinc. Hui, per sort, m’acompanya una pluja fina que refresca l’ambient -i les idees- i que em porta la seua veu des de més al sud d’aquest sud…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de TFG: Joan Fuster i Serra d'Or per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent