La festa de la Magdalena: La Magdalena, un arbre amb tres branques (IV)
2. Dolçaina i tabal: la música d’un poble
Hem vist que el resultat de les investigacions i de les enquestes va ser una mena de melodia semblant a l’antiga Dansà de l’Olleria, adaptada pel músic Xavi Sahuquillo a la dolçaina. Així, doncs, els dansadors necessitaven una música que seguira les tradicions folklòriques: els instruments de corda i, com no, la dolçaina i el tabal. No obstant això, el grup de dolçainers i tabaleters de l’Olleria no naix per la necessitat del grup de danses El Revol.
Molts anys abans de la primera festa de la Magdalena, Carme Mompó, Joaquín Casanova i Juli Micó fan reaparéixer a l’Olleria un instrument tan tradicional com la dolçaina. Aleshores, podem parlar d’una base pel que fa a l’ensenyament de dolçaina. Aquest és un instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble. El tudell és l’element cònic, metàl·lic, que s’introdueix en l’embocadura de la dolçaina per a canalitzar l’aire insuflat a través de la canya. Sol anar acompanyat del so del tabal o timbal. Serà a partir de l’encontre escolta a Mallorca que es despertarà la curiositat d’aprendre aquest instrument tan valencià. I, és clar, més avant quan requerisquen el saber de Xavi per a adequar la melodia. Així, junt a les danses, la colla de dolçainers i tabaleters actuarà a la Magdalena. Això sí, els primers anys caldrà l’ajuda dels dolçainers d’Ontinyent, El Regall, que els donaran classes.
Tanmateix, a mesura que han passat els anys, també li han posat música als diferents balls i castells del Ball dels Locos. Per tant, entre les cançons que toquen, trobem: la “Dansà de l’Olleria” (Entrada, dansà i fandango), la de “Ball dels Locos” (que realitzen durant el ball de carxots que veurem en l’apartat següent), la del “Pit i Amunt” (crit d’arenga que fan els castellers abans de fer la torre) i la Muixeranga (reivindicada pels nacionalistes, com Joan Fuster, com a himne del País Valencià).
Ens resulta interessant, d’altra banda, el nom del grup: La Morralla. Eva Albinyana, membre de l’associació, ens narra com va sorgir: ella, estudiant aleshores de Filologia Catalana, buscava un substantiu que, per etimologia, estiguera lligat al poble. Però, se li van avançar: “Quan estava buscant un nom que s’adequara a alguna característica del poble, van dir que ja el tenien i que era el de La Morralla”. Tot i que s’ha pensat que el nom ve pel tram del carrer Santa Bàrbara, que és per on passaven, anomenat la Morralla, l’origen és més senzill: ‘Morralla’ significa ‘Persona o cosa considerada de poc valor; xusma’, i, en aquella època, tocar la dolçaina era propi dels “rojos catalanistes”, és a dir, de la gent políticament incorrecta des del punt de vista de la classe dominant. La filòloga confessa que no li va agradar, però que era coherent amb la situació que vivien.
I ja ho veuen: aquella gent de poc valor, apartada de les normes establides, hui en dia té l’agenda plena d’actes. Dins del poble, cada any, toquen a la Magdalena, a la Fira d’octubre, a l’entrada de Moros i Cristians, al cercavila de Carnestoltes de les escoles o en algun concert que fan, ja siga a la Plaça de la Vila o al Teatre Cine Goya. Fora de l’Olleria, han actuat a diferents entrades de Moros i Cristians, com la d’Aielo de Malferit o Alfarrasí; als correfocs, com els de Terrateig; a processons, com a Sueca; a l’Aplec Anual de la Federació de dolçainers i tabaleters, al Real de Gandia o a Castelló de la Plana; a festes com les de Sant Antoni de Palomar; als aplecs de danses, i a tants i tants indrets per on han deixat petjades melòdiques.
Cal destacar que tenen un local d’assaig, el manteniment del qual paguen entre tots els membres de la colla, tant de l’Olleria com de fora. Cada membre de La Morralla paga al mes tants diners per a gaudir de les necessitats bàsiques (llum, aigua, menjar) i pel material; quan cobren per les actuacions, s’ho reparteixen. I tot això, evidentment, sense una ajuda nombrosa per part de les institucions, només amb l’esforç i el coratge de voler seguir aprenent, tocant i fent-nos gaudir d’una música que és nostra.
Sóc Pep “egevasa”, membre en actiu de la Morralla. Gràcies per l’entrada al teu blog on ens nomenes. Sols una aclaració. El local d’assaig no és sols de Xavi i Eva (que actualment no estan en actiu en la colla) si no de huit persones més, set de les quals formem part de la Morralla juntament amb 5 músics més de l’Olleria i de fora.
Respecte a les ajudes, encara que no són les que voldriem, si que n’em rebut tots els anys, encara que d’una manera anàrquica i sense continuitat en la quantitat.
Salutacions i enhorabona pel blog