Arxiu de la categoria: L’art de xiular en públic

L’article setmanal a Vilaweb Ontinyent

La cultura és molt més que una regidoria

La censura és un mecanisme polític quan els governants tenen por: por perquè se sàpiga la veritat dels fets, por per què els ciutadans òbriguen els ulls i vegen la realitat tan miseriosa a què ens aboquen. Por, al capdavall, … Continua llegint

Publicat dins de L'art de xiular en públic, L'Olleria | 1 comentari

Els pares del circ

Les mentides, mentre serveixen els que copen el poder, es repeteixen i s’allarguen. I si no, vegen la Constitució espanyola. Ja van trenta-cinc anys, i ella tan tradicional, tan recent, tan democràtica. Perquè, no ho oblidem, és fruit de la … Continua llegint

Publicat dins de L'art de xiular en públic | Deixa un comentari

Això ara no toca

Des que el passat dimarts un president que cap valencià ha votat decidira que prou, que ja havien estat massa anys d’una televisió presumptuosament pública i sospitosament valenciana, s’hi han escrit centenars de milers de milions de pàgines sobre el … Continua llegint

Publicat dins de L'art de xiular en públic | Deixa un comentari

Dues preguntes

Per exemple, sobre la identitat nacional. El valencià és un poble anòmal que viu entre dues identitats –o tres, depenent de sensibilitats–: l’espanyola i la catalana –la tercera, la valenciana. Als espanyolistes, se’ls sol identificar clarament: yo soy español, español, … Continua llegint

Publicat dins de L'art de xiular en públic | Deixa un comentari

Música sense etiquetes

El debat no és d’ara, però arran d’algunes piulades m’ha cridat l’atenció. El twitter @musicaNvalencia ha repiulat la frase “M’agrada la música en valencià”. Bé, sense anar més lluny, el nom del mateix compte és Música en valencià. Les persones … Continua llegint

Publicat dins de L'art de xiular en públic | 1 comentari