Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

17 de febrer de 2017
0 comentaris

Catalunya no és el cantó del Jura

Diu que el govern suís, responent a una interpel·lació feta per quinze diputats sobre la situació política a Catalunya, es mostra disposat a parlar amb Espanya de ‘democràcia directa’ i del precedent del referèndum del Jura.

S’agraeix la intenció, i benvinguda seria la intermediació de Suïssa. Però no és vàlid l’exemple del Jura.

Fa temps mossèn Dalmau va fer valer aquest exemple (Espanyols per força, Proa, 2002, pàgs. 257-318), però per a mi no es correspon amb la nostra situació.

El que es va discutir a Suïssa el 1975 era si, en el marc de l’estructura federal establerta per la constitució de 1848, d’un cantó se’n podien fer dos. I, efectivament, es va segregar una part del cantó de Berna i amb la part nordalpina, francófona, es va constituir el cantó del Jura.

L’argument de Mossèn Dalmau era el següent: Suïssa és una confederació on els cantons són com estats independents. Partir-ne un és, doncs, proclamar una independència.

Però en realitat des del punt de vista del dret internacional, Suïssa és un sol estat, i la partició d’un cantó és irrellevant a aquesta escala, com ho fou que Espanya creés l’estat de les autonomies.

I a més Suïssa, a nivell intern, de confederació només en té el nom. De fet, de confederació no n’hi ha cap enlloc del món; el que més s’hi acosta és la Unió Europea.

Per aquest camí el màxim que es podria aconseguir és la reedició de l’estructura interior dels dominis de Carles I. Total perquè acabés tornant a produir-se la desnaturalització del model, com ja va succeir a partir de Felip I (Felip II de Castella) i que va culminar amb el Decret de Nova Planta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!