Les ultimes revelacions destapades per Wikileaks, demostren la paranoia d’Aznar amb Catalunya, i on creia que aquesta facilitava la immigració musulmana de Pakistan i Algèria per raons lingüístiques davant la immigració hispano parlant. Per la seva banda, l’Esquerra abertzale dona un altre gran pas lamentant haver pogut causar sentiment d’humiliació entre les víctimes d’ETA, cosa que ràpidament ha estat contestada per Populars i Socialistes, acusant l’esquerra abertzale de còmplice de la banda terrorista sense contemplacions.

El president Mas considera la relació Catalunya amb Espanya molt deteriorada, i la nostra solidaritat totalment insuportable, i més veient com altre autonomies receptores d’aquesta falsa solidaritat segueixen sense aplicar les mesures restrictives de Catalunya, i poden gaudir d’un nivell superior al nostre. Mentrestant aquests personatges d’ultradreta xenòfoba segueixen a la seva, en Vidal Quadras, la Rosa Diez o la Maria de los Llanos de Luna, insisteixen amb la seva paranoia contra Catalunya.

Molt de debat estem sentin a parlar sobre el macro projecte Eurovegas, que ens proposa un magnat americà per instal·lar-se a Catalunya. Les xifres fan ballar el cap, tant a ingressos, com a llocs de treball, com a la gran estructura de Casinos, resorts, salons de convencions, teatres i moltes coses més, i com sempre sembla que la lluita Madrid i Barcelona esta damunt al taulell de joc, evidentment si depèn de l’Estat no hi tenim res a fer, però si no es així, i fugint de models turístics, màfies organitzades, i altres arguments dels detractors, val la pena estudiar el projecte com una gran oportunitat, i no parlo com simple autonomia espanyola, sinó pensant en el nostre futur i petit estat dins la Unió Europea.

La vertadera cara dels populars, honesta i sense embuts es d’agrair, en diferencia a l’antic partit de govern. No amaguen les seves intencions, i tenen molt clar els seus objectius. Ara proposaran retirar l’ús del català, gallec i basc als plens del Senat, nomes menys de dos mesos desprès d’exercir-ne aquest dret per primer cop, i amb les paraules de Rajoy dient que això en un país normal no passa. Per altra banda, el veto a Alfred Bosch a la comissió de secrets oficial ha aixecat polseguera, el gran argument es que els republicans estan al servei d’Amaiur, tota una declaració d’intencions.

Les imatges que hem vist aquests dies, de l’acarnissament de les teòriques forces de l’ordre contra els estudiants que exercien el seu dret a la protesta contra les retallades educatives, hem sentit com eren titllats d’enemics pels caps policials, i ara el partit d’extrema dreta España 2000 ha començat una campanya d’amenaces a professor, pares i alumnes de l’IES Lluís Vives. Crec que tot te un límit, i la repressió policial forma part dels règims dictatorials, però no de les teòriques democràcies que un cop més queden en evidencia.

Segons Jordi Pujol que Espanya no vulgui la independència de Catalunya es un argument contra els independentistes, i ha tornat a assegura que la independència es viable econòmicament, cosa que no ho es dins l’Estat espanyol. Per la seva banda el PSOE-C, ha tornat a votar a Madrid en contra de Catalunya, i junt al seu partit mare i els Populars, sempre contra els nostres interessos, aquest cop perquè la Generalitat gestioni els diners del 0,7 de la casella ONG, aquest es el seu nul compromís amb el país.

Segueix la deriva a Palau, ara resulta que el pacte fiscal posa preu amb 6 mil milions, i s’ha passat d’un espoli de 22 mil milions a un de 12 mil milions per art de màgia, i que amb l’acord amb els Populars es pot estar cuinant un almoina de no més de 2 mil, per vendre l’acord com la victòria del segle. Per altra banda Manresa es suma a la insubmissió fiscal, però d’una manera curiosa, ja que la moció republicana insta a fer-ho quan sigui legalment possible, en un nou brindis al sol, i aquesta vocació dels partits catalans de portar Catalunya a un pou sense fons.

Aquests dies veiem el cardenal Arquebisbe de l’església catòlica de Barcelona Lluís Martinez Sistach, que insinua que la manca d’educació religiosa en els joves pot fer caure en sectes i fonamentalismes, i difícilment poden comprendre la historia, l’art o la cultura entre d’altres cataclismes, se’ns dubte tot un relacions publiques, que busca clients per la seva empresa. Per altra banda l’engany i parodia dels pressupostos de Mas Collell aprovats l’altre dia, ha durat 24 hores en ignorar les dades del PIB que coneixia, i modificaran substancialment i negativament el pressupost, en una nova mostra que el govern dels millors es un altre eufemisme per no plorar.

Sant Pol de Mar s’ha negat a penjar la bandera espanyola al balcó, tal com ordenava el Tribunal Superior Català, i desprès de l’acte dels companys de l’ANC penjant l’estelada, la delegada del govern ho ha qualificat d’ultratge a la bandera, i iniciarà accions legals fent bona la frase de Rajoy, que per sortir de la crisi cal nació única espanyola. Per la seva banda, el partit ultra Ciudadanos, ha iniciat la campanya Nacionalisme es crisi, que identifica catalanisme i precarietat econòmica, en una nova paranoia d’aquest grup extrem del nacionalisme espanyol més ranci.

Els dos grans partits espanyols, i curiosament des d’Andalusia, ens diuen el que volen per Catalunya i com ho fan. En el Congrés Popular, la líder catalana Sanchez Camacho, adverteix que no acceptarà derives independentistes, i que el seu partit defensa el mateix a Sevilla que a Barcelona, mostrant-se orgullosa de ser catalana i espanyola, i defensarà sempre una Catalunya plural i espanyola.  Per la seva banda el PSOE d’Andalusia amb les eleccions a la cantonada, ofereix un vídeo que adjunto, que explica un estat del benestar andalús sense precedents, i ho compara entre d’altres a Catalunya, amb exemples com la gratuïtat dels llibres de text, la creació de llocs públics o les ajudes a la dependència, obviant evidentment l’espoli fiscal català que ha servit entre d’altres coses, perquè aquesta situació sigui possible, mentrestant Catalunya de retallades, i no podent gaudir del seu vertader nivell. Val la pena sentir-lo, ja que es tot un insult, i un toc d’atenció als andalusos que viuen al nostre país, i que haurien d’abraçar la causa independentista sense dubtes.

Les declaracions del President Mas al prestigiós diari francès Le Monde, on afirma que Catalunya podria ser perfectament un Estat de la Unió Europea, però cau en la trampa de posar el pacte fiscal o un referèndum, com si la primera fos una negativa de la segona. Per altra banda, el Parlament ha donat suport al procés escocès amb els vots de CIU, ERC, SI i ICV, curiosament el tripartit espanyol de la cambra no considera que tinguin dret a decidir el seu futur, aquesta es la seva democràcia, on per cert els Populars han tornat a guanyar una batalla amb el tancament de TV3 per satèl·lit, i així impedir la nostra veu i visió al món, aquesta es la seva gran preocupació per la crisi.

La ministra de Foment espanyola Ana Pastor, ha deixat desconcertats a la classe política catalana amb el seu anunci de recuperar el corredor central, ja descartat com a preferència per la Unió Europea amb l’excusa de que no pot afavorir cap comunitat, i la seva voluntat d’evitar un estat asimètric.  Realment mala peça al teler te el corredor mediterrani, una peça clau per el nostre desenvolupament, i que de mans de l’estat espanyol difícilment trobarem un aliat. De totes maneres la reacció socialista es per sucar-hi pa, i es el triomf del cinisme sense memòria que solen practicar.

Aquest acord CIU i PP ens porta a pensar que la tant anunciada transició nacional era un eufemisme més, per no dir una rendició definitiva, i un acostament incondicional a l’Estat admetent que no serem tractats igual que la resta, però no hi veuen altra solució. Per altra banda, ja veiem que l’abandonament d’entitats com el Memorial Democràtic o convertir les postres ambaixades en simples mercats ambulants, nomes es el començament de la nostra destrucció com a entitat amb personalitat pròpia de Catalunya.

S’ha convertit pràcticament amb la primera dama del govern català, la veiem cofoia lluint l’acord dels pressupostos, que ja ens avança que va més enllà que uns simples números, cosa que CIU intenta amagar, però l’acord amb els Populars com a soci estable de govern es un fet, a l’altra banda veiem com critiquen aquesta operació, suposo que sense que alguns s’enrecordin que van entregar el govern català durant set anys a l’altre partit nacionalment espanyol de la cambra. Pel que fa a l’evolució de la consideració que rebem des de les institucions de l’Estat, el president del Tribunal Suprem ha deixat clar que el català i el mandinga parlat en alguns territoris d’Africa, estan al mateix nivell.

Avui sabíem que el deute de la Generalitat s’ha triplicat en sis anys, i aquest nou any es preveu superi fins hi tot el pressupost, cosa que farà que les inversions es reduiran en tres anys a poc més d’un terç. Per altra banda en el següent nivell, i patint les conseqüències trobem els Ajuntaments, que molt endeutats i amb dèficits descomunals, han arribat els primers casos d’insubmissió fiscal a l’Estat, i l’ingrés a l’agencia catalana per part de Berga i Arenys de Muny, cosa que els ultres de Ciudadanos ja han condemnat, i demanen mesures immediates pels dos municipis.