ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès de sentir el tradicional discurs del President de la Generalitat en aquestes festes nadalenques, no hem traspassat la línia grisa què ens acompanya aquesta legislatura i ho resumiria amb tres temes concrets:

Ens dona la responsabilitat per abandonar el victimisme que es una de les causes dels nostres mals.  Se’ns dubte el president ho confon amb la indignació de la societat catalana pel maltracte rebut en forma d’infraestructures, i què ha provocat per exemple la manifestació de l’1 de desembre, on per cert el PSC junt amb el PP no va considerar convenient assistir-hi. Segueix amb una gran mentida, com es les grans inversions del PSOE en comparació amb altres governs, això es demagògia, ja que a Madrid mani qui mani la inversió ha estat mínima a Catalunya fins a l’estrall final d’enguany, tanmateix li recordaria que els dos primers pressupostos generals on s’havia de complir l’Estatut en matèria d’inversions, simplement s’ha ignorat aquesta llei orgànica, i l’incumpliment ha estat flagrant per part del seu partit central. El tercer tema es la il·lusió que vol transmetre i un optimisme que començarà amb el nou finançament tan necessari pel país i acabarà amb la vella cançoneta de ser el motor d’Espanya.   Caldria recordar-li al President, que la LOFCA dictarà sentència, i que el govern central no te la més mínima intenció de cedir en res que no pugui donar a qualsevol autonomia. Ja estem esperant el ball de números que Solbes i Castells ens oferiran, i els trucs de màgia per convertir un sistema miserable en la vuitena meravella. En quant el motor, sigui ambiciós i desitgi ser un motor a Europa que es el que verdaderament farà important aquesta nació.  El que vostè ignora, i que verdaderament genera il·lusió per damunt de la mediocritat política existent, es el dret a decidir cap on volem anar, i que provoca en gran part la desafecció per l’actual apatia dels partits per aquesta direcció. Escolti amb atenció el discurs del lehendakari on reafirma la seva aposta  per la consulta a la seva ciutadania sense esperar cap aspecte extern. No intenti donar-nos mes gat per llebre i deixi parlar la societat sense esperar res mes de l’estat Espanyol.