ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN PRESIDENT ACUSAT

Vist per sentència el judici de la vergonya, aquell que un altre cop vol posar i treure el nostre parlament des de les instàncies judicials deixant els nostres representants, el vot de la societat i la institució en un no res.

Efectivament, tot gira entorn una paròdia macabra. Un jutge que no respecte el càrrec de la persona que seia al davant seu i el rebaixa com un altre ciutadà, una degradació més, uns testimonis policials que posen de rellevància que no hi havia cadena de custodia de les proves fotogràfiques i que les ordre per captar imatges dels edificis públics eren confoses i fins hi tot en algun cas amb conselleries que ja no existeixen. Un desgavell contradictori que la Fiscalia va tallar de socarrel renunciant a la resta de policies. Una farsa que seu un President per penjar o despenjar una pancarta, tot surrealista però cert i amb nomes la finalitat de fer saltar pels aires al President Torra i provocar unes altres eleccions il•legítimes, que ja no bé d’aquí.

A l’altre costat es va exhibir dignitat i un bon discurs sobre els nostres drets i la defensa dels mateixos, però amb la circumstància que la desobediència no va ser tal, ja que la substitució d’una pancarta per un altre va donar pas a la seva retirada finalment, i tal com va declarar el comandament dels Mossos, el Conseller Buch del Govern català va ordenar despenjar la mateixa, alhora que el President defensava el contrari. Un desgavell que ja ens tenen acostumats, com en les reaccions al carrer i els aldarulls.

Alhora, cal dir que això no es desobediència ni res, es fum, aquell que impregna moltes fases del Procés en els nostres partits. Aquesta hagués estat tal no fent cas de la Junta Electoral i mantenint la mateixa, cosa que no va ser així.

En definitiva, cal veure més enllà, com son les conseqüències de la possible inhabilitació que provocarà una nova alteració d’una institució cada cop més degradada i petita. Evidentment per la repressió de l’Estat espanyol, però també per l’acceptació des del minut zero del 155 per part dels nostres representants que no han mantingut la dignitat del que representen, deixant les seves funcions en mans d’uns altres que mai a la vida els correspondria.

Un president acusat, i un partidisme que ja pensa com treure rèdit per damunt dels interessos de la mateixa institució i de la ciutadania que representa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.