ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CONVIVÈNCIA

Aquest acord entre PSOE i Podemos amb rapidesa deixa a Catalunya en un problema de convivència que com diu el seu acord no va més enllà.

Ens diu vagament que volen millorar aquesta convivència, normalitzar la vida política i fomentar el diàleg dins la Constitució. Com podem veure tot molt genèric i comprant el relat socialista que segueix negant el conflicte d’arrel i segueix negant el diàleg sobre el mateix. Això ara amb l’aval de Podemos que ha hagut de passar de defensar el Referèndum com a solució a comprar aquests postulats, que volen dir més repressió, més ignorància a la part catalana i negació dels drets de la ciutadania catalana.

Aquesta es la recepta en un punt 9 d’un decàleg de l’acord amb el problema territorial més important que ha tingut l’Estat, i això dona idea del pa que s’hi dona i del que en podem esperar de tant poc tarannà democràtic.

De fet, si logren posar en marxa aquest Govern i malgrat les paraules que escoltarem de bones intencions, el problema seguirà allà, la policia espanyola seguirà als carrers i la repressió intentarà apaivagar les nostres mobilitzacions, amb els presos polítics de rerefons i sentències europees que poden ser contraries a aquesta autèntica barbaritat d’odi i venjança d’un Estat que no vol entendre la situació.

Ara caldrà veure la reacció dels nostres partits davant la disjuntiva, especialment els republicans que poden caure a la temptació de donar els seus vots o abstenció per afavorir un Govern que no ofereix res a canvi, més enllà de la propaganda. Crec que la població ja ha madurat prou per no acceptar aquestes jugades polítiques de baixa estopa.

Avui al Parlament hem tingut un altre episodi vergonyós de jugar amb els horaris per poder gairebé per darrera votar la moció de la CUP sobre el dret a l’autodeterminació i arribar abans que l’avís del TC, trepitjant reunions de Govern al mateix temps i segurament sense publicar al llibre oficial el resultat, això si, tot revestit d’una desobediència falsa que fa vergonya aliena. Aquest es el nivell.

Tanmateix, sembla que la darrera barrera que podem afrontar es aquest Govern espanyol que li diran progressista i que oblidarà tot el que han dit i tot l’espectacle d’abans de les Eleccions i que ara el que era negre s’ha convertit en blanc amb Catalunya com enemic a batre i apaivagar.

El que ells en diuen convivència, i es simplement drets de la ciutadania que ja no esta disposada a oblidar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.