ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CRIMS D’ESTAT

Aquest escàndol amb majúscules dels atemptats del 17 A a Barcelona, ens diuen els opinadors, mitjans i partits espanyols que no ens inventem paranoies que l’independentisme aprofita per atacar l’Estat. La veritat com diu el Jordi Galves, que un Estat que no ha condemnat els crims del franquisme, que segueix protegint els botxins, que te els morts als vorals de les carreteres, que segueix lloant al Dictador, que ha creat un grup terrorista per lluitar contra el terrorisme basc, que ha utilitzat la violència contra la ciutadania catalana pel simple fet de votar, que va falsejar l’autoria dels atemptats d’Atotxa a Madrid per finalitats polítiques quan tot el món deia el contrari i que va posar l’Estat en una Guerra en contra del clam de la població entre d’altres coses. Algú li estranyaria aquest nou crim d’Estat. A mi no.

No ha estat un crim d’Estat, diuen

Jordi Galves

Re, home re, que no. Que els independentistes som tots uns mentiders de merda, ostimeta, redéu, que la república no existeix, tu, que el català tampoc existeix, i que Catalunya no existeix. Només existeix Espanya, el Rei i l’Ordre Constitucional, tot en majúscules ben grosses, que els de l’imperi són gent modesta i simpàtica, sempre dins de la més estricta moderació. I que tampoc no hi ha espoli ni cap mena de marginació als catalans, tot això són fantasies, el que passa és que som antipàtics de collons i ens mereixeríem encara moltes més hòsties, però tenim la sort que els espanyolistes siguin tan-tan-tan boníssimes persones i només ens peguen el que és normal, el que diu la llei, només utilitzen la força de manera proporcionada i sempre ben democràtica. Proubasta ja, separatistes, Espanya 1.000 gols a zero gols dels nostres. No és que tothom tingui la seva part de raó, no-no-no, ells blancs absoluts i nosaltres negres del tot. Estem sonats, adoctrinats, maltractem les criatures i manipulem els avis, som una societat malalta que cal desinfectar, una gent a la que cal guarir amb xarop de bastó. Rendim-nos d’una punyetera vegada, agenollem-nos tots, au, vinga nois, reptem per terra com cucs, demanem perdó i si estan de bon humor potser ens continuaran massacrant, això sí, però amb un somriure als llavis. Ens continuaran destruint però de bon rotllo, de manera fraternal, federal.

Hem de mirar la realitat tal com és, cal ser espavilats i reconèixer que Espanya és una de les democràcies més avançades del món. I que l’atemptat de la Rambla i de Cambrils del 17 d’agost de 2017 va ser, doncs mira, una desgràcia, quatre nois moros que es van ser manipulats per un imam dolent molt dolent i que van provocar 15 morts, cent ferits i la mort de deu dels dotze terroristes. Coses que passen i que, malauradament, ningú no pot evitar. Els serveis secrets del CNI no hi tenen res a veure amb aquesta carnisseria encara que l’imam Abdelbaki es Satty fos un agent a sou dels espies espanyols. Quina temeritat i quina estupidesa, com se li ha pogut acudir a algú això? Jo, la veritat, m’he quedat molt tranquil, Jorge Dezcallar, l’antic director de l’agència d’intel•ligència, ha dit una cosa molt intel•ligent de la intel•ligència: que afirmar que l’Estat espanyol és al darrere dels atemptats és una temeritat i una estupidesa, home ja, pesats, que no i que no. També és veritat que si hagués estat una massacre organitzada pel CNI Dezcatllar hauria dit exactament això mateix, que és un temeritat i una estupidesa, però ho ha dit d’una manera tan intel•ligent de la intel•ligència que m’ha convençut del tot. I a més a més ha utilitzat un argument de molt de pes.

El senyor Dezcatllar ha dit textualment que “no tinc paraules realment. Si algú pot pensar que algú sabia que es produiria un atemptat i deixar que es produeixi… cal ser molt dolent.” Té tota la raó, a Espanya no hi ha pas gent dolenta, això només és a l’estranger, i encara menys als serveis de la intel•ligència intel•ligent. Els fan una prova de bones persones quan hi entren, es veu. Espanya no fa coses monstruoses com, per exemple, aquell país, com es diu ara? El tinc a la punta de la llengua, aquell país, sí home, aquell país que va organitzar un grup terrorista per acabar amb els terroristes independentistes. Un grup terrorista format per funcionaris de l’Estat, per funcionaris del terrorisme pagats a càrrec dels pressupostos de l’Estat. Sí, com es deia aquell país? La veritat és que no me’n puc recordar. I mira que ho sabia. Els GAL, això, ara només he rescatat de la memòria això, el nom d’aquell grup de terroristes que feien servir la cal viva per eliminar cadàvers. Al país del que ara no en recordo el nom també van esclatar uns trens a la capital, trens plens de persones, però en aquest cas no van ser agents de l’Estat sinó un grup islamista, com el de Ripoll, però era un grup que no tenia res a veure amb els serveis secrets. O sí. En fi, que per molt que hi penso no em surt el nom d’aquell país… Ara no sé què estava dient…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.